Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

heliocentrisme Astronomia

heliocentrisme

Astronomia
  • ca
    heliocentrisme m
  • ca
    model heliocèntric m
  • es
    heliocentrismo m
  • es
    modelo heliocéntrico m
  • en
    heliocentrism n
  • en
    heliocentric model n
  • Model cosmològic que situa el Sol al centre de l’Univers, amb la Terra girant al seu voltant. A Occident, el model heliocèntric va aparèixer amb la revolució copernicana. Vegeu també geocentrisme.

hipernova Astronomia

hipernova

Astronomia
  • ca
    hipernova f
  • es
    hipernova f
  • en
    hipernova n
  • Forma molt energètica de supernova que pot alliberar fins a cent vegades més energia en forma de raigs γ, principalment. Es creu que les hipernoves són el resultat s’un col·lapse quasi instantani i asimètric de la regió interna d’una estrella molt massiva (de diverses desenes de masses solars). S’han recollit evidències que mostren l’associació de les hipernoves amb les explosions de raigs γ.

hipòtesi de Gaia Astronomia

hipòtesi de Gaia

Astronomia
  • ca
    hipòtesi de Gaia f
  • ca
    teoria de Gaia f
  • es
    hipótesis de Gaia f
  • es
    teoría de Gaia f
  • en
    Gaia hypothesis n
  • en
    Gaia theory n
  • Hipòtesi que sosté que la Terra hauria de ser considerada com un organisme viu, en què els elements que la componen interactuen per gestar i mantenir les condicions de vida adients en el nostre planeta. Rep el nom de la deessa grega de la Terra, Gaia, i va ser formulada per primer cop l’any 1969 pel biòleg James Lovelock.

horitzó d’esdeveniments

Astronomia
  • ca
    horitzó d’esdeveniments m
  • es
    horizonte de sucesos m
  • en
    event horizon n
  • Superfície esfèrica imaginària que envolta un forat negre. Separa els punts de l’espai que poden emetre senyals que un observador pot, en principi, arribar a captar en algun instant futur, dels punts que no compleixen aquesta condició. El radi d’aquesta superfície s’anomena radi de Schwarzschild.

horitzó de partícules

Astronomia
  • ca
    horitzó de partícules m
  • es
    horizonte de partículas m
  • en
    particle horizon n
  • Superfície esfèrica imaginària, amb centre en un observador, que engloba tots els punts de l’espai des dels quals aquest observador podria haver rebut un senyal lluminós emès entre el Big Bang i el temps present, és a dir, tots els punts amb què un observador està connectat causalment.

inflació Astronomia

inflació

Astronomia
  • ca
    inflació f
  • ca
    fase inflacionària f
  • es
    inflación f
  • en
    inflation n
  • en
    cosmic inflation n
  • Període brevíssim d’expansió ultralumínica de l’espai en l’Univers primerenc que en va fer augmentar la grandària en moltíssims ordres de magnitud i que el va portar d’una escala microscòpica, en què els efectes quàntics eren importants, a una escala macroscòpica, en què l’evolució de l’Univers va passar a ser determinista.

infraroig Astronomia

infraroig

Astronomia
  • ca
    infraroig m
  • ca
    banda d’infraroig f
  • ca
    IR m [sigla]
  • es
    infrarrojo m
  • es
    región infrarroja f
  • es
    IR m [sigla]
  • en
    infrared n
  • en
    infrared region n
  • en
    IR n [sigla]
  • Regió de l’espectre electromagnètic corresponent a longituds d’ona lleugerament més llargues que la llum vermella i que és parcialment absorbida pel vapor d’aigua de l’atmosfera terrestre. La part de l’infraroig més allunyada de la llum visible es coneix com a infraroig llunyà, mentre que la part més propera es coneix com a infraroig proper.