Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

gegant vermella Astronomia

gegant vermella

Astronomia
  • ca
    gegant vermella f
  • es
    gigante roja f
  • en
    red giant n
  • Estrella d’elevada lluminositat i temperatura superficial relativament baixa, situada en la part superior dreta del diagrama HR. Les gegants vermelles són estrelles de classe espectral K o M que ja han abandonat la seqüència principal després de consumir tot l’hidrogen del seu nucli, i que tenen un embolcall convectiu molt extens. El nom prové del seu color i grandària.

gel Astronomia

gel

Astronomia
  • ca
    gel m
  • es
    hielo m
  • en
    ice n
  • Qualsevol compost format per oxigen, carboni i nitrogen (els elements més abundants de l’Univers, després de l’hidrogen i l’heli, que constitueixen els anomenats gasos). Aquests compostos són principalment híbrids (aigua, metà i amoníac), però també pertanyen a aquesta categoria el monòxid de carboni, el diòxid de carboni i el nitrogen molecular, entre d’altres. El terme gel no implica que aquestes substàncies estiguin necessàriament en estat sòlid, encara que aquesta és la forma més habitual de trobar-les.

Geminga Astronomia

Geminga

Astronomia
  • ca
    Geminga f
  • es
    Geminga f
  • en
    Geminga n
  • Estrella de neutrons en la constel·lació dels Bessons (Gèminis) que és la segona font més brillant de raigs γ de tot el cel i el púlsar més proper a la Terra, ja que està situada a una distància de només 330 anys llum. Geminga és probablement el romanent d’una supernova que va explotar fa uns 300.000 anys i que va crear la bombolla local.

geocentrisme Astronomia

geocentrisme

Astronomia
  • ca
    geocentrisme m
  • ca
    model geocèntric m
  • es
    geocentrismo m
  • es
    modelo geocéntrico m
  • en
    geocentrism n
  • en
    geocentric model n
  • Model cosmològic que situa la Terra al centre de l’Univers, amb tots els altres cossos celestes orbitant al seu voltant. A Occident, el model geocèntric va sobreviure fins a la revolució copernicana. Vegeu també heliocentrisme.

geodèsica Astronomia

geodèsica

Astronomia
  • ca
    geodèsica f
  • es
    geodésica f
  • en
    geodesic n
  • Corba de longitud extremal (normalment, mínima) que uneix dos punts de l’espai o de l’espaitemps. En un espai pla, una geodèsica és una línia recta; mentre que, en la superfície d’una esfera, és un sector de cercle màxim. En la relativitat general, les partícules lliures es mouen seguint les geodèsiques de l’espaitemps.

gra de pols Astronomia

gra de pols

Astronomia
  • ca
    gra de pols m
  • es
    grano de polvo m
  • en
    dust grain n
  • Partícula de pols interestel·lar formada per grups d’àtoms o molècules que contenen, entre altres components, silicats, grafit i ferro. Els grans de pols tenen una mida aproximada de 0,01 mm, comparable a la longitud d’ona de la llum visible, raó per la qual poden dispersar-la.

Gran Muralla Astronomia

Gran Muralla

Astronomia
  • ca
    Gran Muralla f
  • es
    Gran Muralla f
  • en
    Great Wall n
  • Gran estructura coherent, en forma de paret prima i perpendicular a la línia de visió, que presenta la distribució de galàxies a gran escala en l’hemisferi nord. Té unes dimensions aproximades de 80 megaparsecs d’alçària per 230 megaparsecs de llargària. Recentment s’ha descobert una estructura similar de dimensions superiors a l’hemisferi sud.

Gran Taca Fosca Astronomia

Gran Taca Fosca

Astronomia
  • ca
    Gran Taca Fosca f
  • es
    Gran Mancha Oscura f
  • en
    Great Dark Spot n
  • Sistema tempestuós de l’atmosfera de Neptú descobert l’any 1989 per la nau Voyager 2 a l’hemisferi sud del planeta. Igual que la Gran Taca Vermella de Júpiter, tenia unes dimensions comparables a les de la Terra i girava en sentit antihorari. La longevitat de les tempestes de Neptú, malgrat tot, sembla que és molt més curta, atès que el juny de 1994 el telescopi espacial Hubble va revelar que la Gran Taca Fosca havia desaparegut. Pocs mesos després, va detectar la formació d’una nova taca fosca, més petita, a l’hemisferi nord, que actualment també ha desaparegut.

Gran Taca Vermella Astronomia

Gran Taca Vermella

Astronomia
  • ca
    Gran Taca Vermella f
  • es
    Gran Mancha Roja f
  • en
    Great Red Spot n
  • Sistema tempestuós de l’atmosfera de Júpiter que té almenys 300 anys. Al voltant seu, els vents bufen en sentit antihorari a uns 400 km/h. La seva grandària i el seu color presenten variacions a llarg termini. Les dimensions màximes enregistrades d’aquesta tempesta són de 40.000 km per 14.000 km, molt més grans que les del planeta Terra, que fa 12.756 km de diàmetre.

grànul Astronomia

grànul

Astronomia
  • ca
    grànul m
  • es
    gránulo m
  • en
    granule n
  • Part superior d’una cèl·lula convectiva de la fotosfera solar en la qual el plasma calent ascendeix per la part central i descendeix pels espais estrets que hi ha entre les cèl·lules, la qual cosa fa que la fotosfera tingui l’aspecte d’estar en contínua ebullició. La diferència de temperatura entre el centre i les vores de cada grànul és d’uns 300 K. El diàmetre normal d’aquestes estructures és d’uns 1.000 km, i tenen una vida mitjana d’uns 8 minuts.