Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
anell D
Astronomia
-
ca
anell D
m
-
es
anillo D
m
-
en
D ring
n
-
Sistema d’anells molt dèbils i prims que s’estén des de la vora interior de l’anell C fins a la part superior dels núvols de Saturn.
anell d’Einstein
Astronomia
-
ca
anell d’Einstein
m
-
es
anillo de Einstein
m
-
en
Einstein ring
n
-
Lent gravitatòria en què la imatge de la font es distorsiona i forma un anell lluminós al voltant de la lent. Es produeix només quan la font de llum llunyana i el cos més proper que actua com a lent gravitatòria estan sobre la mateixa línia de visió. En aquest cas diem que tenim una lent gravitatòria perfecta.
anell E
Astronomia
-
ca
anell E
m
-
es
anillo E
m
-
en
E ring
n
-
Sistema d’anells extremament dèbil i tènue descobert per les naus Voyager juntament amb els anells D i G. Es localitza a la part més externa de Saturn, a l’altura de l’òrbita del satèl·lit Encelade, i es creu que els guèisers d’aigua d’aquesta lluna poden ser l’origen de les partícules de gel de l’anell.
anell F
Astronomia
-
ca
anell F
m
-
es
anillo F
m
-
en
F ring
n
-
Anell de Saturn situat uns 4.000 km més enllà de la vora exterior de l’anell A i descobert per la sonda Pioneer 11 l’any 1979. Les naus Voyager van mostrar que l’anell F consisteix en un trenat de fils, d’uns 10 km de secció, probablement produït per la interacció gravitatòria de les petites llunes situades a l’interior d’aquest anell.
anell G
Astronomia
-
ca
anell G
m
-
es
anillo G
m
-
en
G ring
n
-
Anell de Saturn amb una amplada d’uns 8.000 km, situat a una distància de 170.000 km del centre del planeta. És extremament tènue i difícil de veure. Va ser descobert l’any 1980 per la nau Voyager 1.
anell planetari
Astronomia
-
ca
anell planetari
m
-
es
anillo planetario
m
-
en
planetary ring
n
-
Qualsevol de les bandes lluminoses que envolten alguns planetes constituïdes per una gran quantitat de partícules sòlides, probablement roques amb diàmetres entre un i mil metres, situades dins el límit de Roche. S’ha calculat que el sistema d’anells de Saturn, el més espectacular del sistema solar, té una massa de només un 1 % de la massa de la Lluna.
àngstrom
Astronomia
-
ca
àngstrom
m
-
es
ángstrom
m
-
en
angstrom
n
-
símbol
Å
-
Unitat de longitud equivalent a la deumilmilionèsima part del metre.
anihilació
Astronomia
-
ca
anihilació
f
-
es
aniquilación
f
-
en
annihilation
n
-
Procés pel qual les masses d’una partícula i de la seva antipartícula es converteixen en energia pura en forma de radiació.
anisotropia
Astronomia
-
ca
anisotropia
f
-
es
anisotropía
f
-
en
anisotropy
n
-
Condició per la qual alguna de les propietats físiques d’un objecte o de l’espai varia segons la direcció. Vegeu també isotropia.
anomalia sud-atlàntica
Astronomia
-
ca
anomalia sud-atlàntica
f
-
es
anomalía sudatlántica
f
-
en
South Atlantic anomaly
n
-
Regió sobre l’oceà Atlàntic sud en què el cinturó interior de Van Allen és particularment proper a la superfície terrestre. L’excés de partícules energètiques, elèctricament carregades, que es generen representa un problema per als satèl·lits en òrbita al voltant de la Terra.
antiàpex
Astronomia
-
ca
antiàpex
m
-
es
antiápex
m
-
en
antapex
n
-
Punt de l’esfera celeste oposat a l’àpex.
anticentre galàctic
Astronomia
-
ca
anticentre galàctic
m
-
es
anticentro galáctico
m
-
en
galactic anticenter
n
-
Punt del pla galàctic situat en direcció oposada al centre galàctic. L’estrella brillant més propera a l’anticentre és l’Elnath, en la constel·lació de Taurus.
antimatèria
Astronomia
-
ca
antimatèria
f
-
es
antimateria
f
-
en
antimatter
n
-
Matèria formada per antipartícules, com ara antiprotons, antineutrons i positrons.
antipartícula
Astronomia
-
ca
antipartícula
f
-
es
antipartícula
f
-
en
antiparticle
n
-
Qualsevol partícula elemental amb la mateixa massa que una partícula ordinària, però amb la resta de propietats, com ara la càrrega elèctrica o el moment magnètic, invertides. La unió d’una partícula amb la seva antipartícula produeix l’anihilació de les dues.
any besselià
Astronomia
-
ca
any besselià
m
-
es
año besseliano
m
-
en
Besselian year
n
-
Any tròpic mesurat des del punt on la longitud del Sol és exactament de 280°.
any de traspàs
Astronomia
-
ca
any de traspàs
m
-
ca
any bixest
m
-
es
año bisiesto
m
-
en
leap year
n
-
Any de 366 dies. Segons el calendari gregorià, són anys de traspàs tots els anys múltiples de quatre, a excepció dels múltiples de cent que no són alhora múltiples de quatre-cents.
any julià
Astronomia
-
ca
any julià
m
-
es
año juliano
m
-
en
Julian year
n
-
Longitud de l’any segons el calendari julià. Correspon exactament a 365,25 dies solars mitjans.
any llum
Astronomia
-
ca
any llum
m
-
ca
any de llum
m
-
es
año luz
m
-
en
light year
n
-
Unitat de distància que equival a la longitud que ha recorregut la llum en un any. Un any llum és aproximadament igual a uns deu mil milions de quilòmetres. Vegeu també parsec.
any sideri
Astronomia
-
ca
any sideri
m
-
ca
any sideral
m
-
es
año sidéreo
m
-
es
año sideral
m
-
en
sidereal year
n
-
Temps que necessita el Sol per tornar a la mateixa posició respecte a les estrelles, que és igual a 365,2564 dies solars mitjans. És el veritable període orbital de la Terra al voltant del Sol. Vegeu també dia sideri.
any tròpic
Astronomia
-
ca
any tròpic
m
-
es
año trópico
m
-
en
tropical year
n
-
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol per l’equinocci de primavera. És igual a 365,2422 dies solars mitjans. A causa de la precessió dels equinoccis, l’any tròpic és 20 minuts i 24 segons més curt que l’any sideral.