Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

galàxia cD Astronomia

galàxia cD

Astronomia
  • ca
    galàxia cD f
  • ca
    galàxia supergegant f
  • ca
    galàxia caníbal f
  • es
    galaxia cD f
  • es
    galaxia supergigante f
  • es
    galaxia caníbal f
  • en
    cD galaxy n
  • en
    supergiant galaxy n
  • en
    cannibal galaxy n
  • Galàxia el·líptica supergegant amb un embolcall lluminós tènue i extens de dimensions similars a les del grup local. Es creu que aquestes galàxies, localitzades a prop del centre dels cúmuls de galàxies, han assolit aquestes enormes dimensions engolint galàxies veïnes, per la qual cosa també reben el nom de galàxies caníbals.

galàxia d’anell polar

Astronomia
  • ca
    galàxia d’anell polar f
  • es
    galaxia de anillo polar f
  • en
    polar ring galaxy n
  • Galàxia espiral amb un anell d’estrelles i de núvols de gas interestel·lar situat perpendicularment al pla del disc galàctic. Hi ha dos possibles escenaris per a la formació d’aquestes estructures: o bé l’anell polar es forma per la col·lisió frontal de la galàxia espiral amb una altra galàxia més petita, o bé és el resultat d’una interacció gravitatòria entre dues galàxies prou forta com per comportar l’intercanvi de matèria entre totes dues.

galàxia el·líptica

Astronomia
  • ca
    galàxia el·líptica f
  • es
    galaxia elíptica f
  • en
    elliptical galaxy n
  • Galàxia de forma esferoïdal amb un contingut de pols i gas fred reduït. Les galàxies el·líptiques tenen, malgrat tot, quantitats substancials de gas calent observable en raigs X. En la classificació de Hubble, les galàxies el·líptiques es representen amb l’abreviació E seguida d’una xifra, del 0 al 7, que n’indica el grau d’excentricitat.

galàxia infraroja lluminosa

Astronomia
  • ca
    galàxia infraroja lluminosa f
  • es
    galaxia infrarroja luminosa f
  • en
    luminous infrared galaxy n
  • Galàxia amb una lluminositat infraroja comparable a la que presenta una galàxia normal en tot l’espectre. Aquest tipus de galàxies conté una gran quantitat de pols i presenta una taxa de formació estel·lar molt alta. Les galàxies infraroges lluminoses es representen amb l’abreviació LIRG.

galàxia infraroja ultralluminosa

Astronomia
  • ca
    galàxia infraroja ultralluminosa f
  • es
    galaxia infrarroja ultraluminosa f
  • en
    ultraluminous infrared galaxy n
  • Galàxia amb una lluminositat infraroja superior a un bilió de lluminositats solars. L’origen de l’excés de radiació infraroja ara per ara es desconeix, però se sap que la major part d’aquests sistemes estan sotmesos a interaccions o fusions amb altres galàxies, les quals generen episodis extremament violents de formació estel·lar. Les galàxies infraroges ultralluminoses es representen amb l’abreviació ULIRG.

gas degenerat Astronomia

gas degenerat

Astronomia
  • ca
    gas degenerat m
  • es
    gas degenerado m
  • en
    degenerate gas n
  • Gas d’electrons o de neutrons en el qual tots els estats quàntics permesos a aquestes partícules estan ocupats. En aquestes condicions, deixa de comportar-se com un gas ideal i passa a exercir una pressió que és independent de la temperatura i només depèn de la densitat.