Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

focus Astronomia

focus

Astronomia
  • ca
    focus m
  • es
    foco m
  • en
    focus n
  • Cadascun dels dos punts especials sobre l’eix major d’una el·lipse, de manera que la suma de distàncies des dels focus fins a qualsevol punt de l’el·lipse és constant. La separació dels focus està relacionada amb l’excentricitat de l’el·lipse. Les òrbites dels planetes són el·líptiques i el Sol és en un dels focus.

fons còsmic de microones

Astronomia
  • ca
    fons còsmic de microones m
  • ca
    radiació de fons f
  • es
    fondo cósmico de microondas m
  • es
    radiación de fondo f
  • en
    cosmic microwave background n
  • en
    CMB n [sigla]
  • Radiació electromagnètica similar a l’emesa per un cos negre a la temperatura de 2,73 K que banya tot l’Univers d’una manera quasi perfectament isòtropa i que és el romanent del Big Bang.

font de raigs X ultralluminosa

Astronomia
  • ca
    font de raigs X ultralluminosa f
  • es
    fuente de rayos X ultraluminosa f
  • en
    ultraluminous X-ray source n
  • en
    ULX n [sigla]
  • Font extragalàctica de raigs X variable i de període curt, però amb una lluminositat molt superior a la de les binàries de raigs X. Està relacionada amb els forats negres estel·lars produïts per estrelles joves de gran massa.

forat d’ozó Astronomia

forat d’ozó

Astronomia
  • ca
    forat d’ozó m
  • es
    agujero de ozono m
  • en
    ozone hole n
  • Concentració anormalment baixa d’ozó que des de fa poc temps se sol detectar en determinades èpoques de l’any —especialment al final de l’estiu boreal— a la part inferior de l’estratosfera situada sobre la regió antàrtica. S’ha observat també un forat de l’ozó sobre l’Àrtic, encara que menys pronunciat.

forat de l’aigua Astronomia

forat de l’aigua

Astronomia
  • ca
    forat de l’aigua m
  • es
    agujero del agua m
  • en
    water hole n
  • Interval de l’espectre electromagnètic delimitat per les freqüències naturals d’emissió de l’hidroxil (OH) i de l’hidrogen neutre (HI) —corresponents a longituds d’ona entre els 18 i els 21 cm respectivament— i en què la contaminació deguda al soroll de fons de la nostra galàxia i l’emissió atmosfèrica és mínima. Ha estat proposat com a oasi electromagnètic que les civilitzacions intel·ligents alienígenes podrien utilitzar per enviar senyals de comunicació interestel·lars.