Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
estrella supergegant
Astronomia
-
ca
estrella supergegant
f
-
es
estrella supergigante
f
-
en
supergiant star
n
-
Estrella amb un radi entre cent i mil radis solars.
estrella variable
Astronomia
-
ca
estrella variable
f
-
es
estrella variable
f
-
en
variable star
n
-
Estrella amb una lluminositat que fluctua apreciablement al llarg del temps.
evolució estel·lar
Astronomia
-
ca
evolució estel·lar
f
-
es
evolución estelar
f
-
en
stellar evolution
n
-
Conjunt de canvis que experimenten les propietats físiques d’una estrella al llarg del temps.
excentricitat
Astronomia
-
ca
excentricitat
f
-
es
excentricidad
f
-
en
eccentricity
n
-
Mesura del grau d’aplatament d’una el·lipse, igual a la raó entre la distància focal i la longitud de l’eix major.
exobiologia
Astronomia
-
ca
exobiologia
f
-
es
exobiología
f
-
en
exobiology
n
-
Branca de la biologia que investiga la possible existència de vida extraterrestre i els problemes que generaria l’adaptació dels organismes vius de la Terra en ambients extraterrestres. Vegeu també astrobiologia.
exosfera
Astronomia
-
ca
exosfera
f
-
es
exosfera
f
-
en
exosphere
n
-
Capa més externa de l’atmosfera terrestre que es fusiona amb la magnetosfera terrestre i el medi interplanetari. Les molècules gasoses de l’exosfera estan molt poc lligades gravitatòriament a la Terra.
explosió de raigs γ
Astronomia
-
ca
explosió de raigs γ
f
-
ca
erupció de raigs γ
f
-
ca
esclat de raigs γ
m
-
es
explosión de rayos γ
f
-
en
γ-ray burst
n
-
en
GRB
n [sigla]
-
Gran explosió de radiació γ que pot durar entre uns quants mil·lisegons fins a uns centenars de segons. Aquestes explosions són les més poderoses que hi ha a l’Univers des del Big Bang. Satèl·lits dissenyats amb aquest objectiu detecten explosions de raigs γ dos cops per setmana aproximadament. El fet que provinguin de totes les direccions del cel en suggereix l’origen extragalàctic (confirmat, de fet, per observacions recents de l’espectre visible de les seves possibles contrapartides òptiques; vegeu hipernova). Es creu que són degudes a estrelles molt massives que col·lapsen (anomenades col·lapsars) i produeixen un forat negre sobre el qual es desploma la matèria interestel·lar circumdant.
explosió de raigs X
Astronomia
-
ca
explosió de raigs X
f
-
es
explosión de rayos X
f
-
en
X-ray burst
n
-
Explosió produïda per una font no periòdica de raigs X que irradia milers de vegades més energia que el Sol en una ràfega de curta durada. Es creu que té el seu origen en sistemes binaris de raigs X en què hi ha una estrella de neutrons que acumula hidrogen de la seva companya en la superfície. Aquest hidrogen va transformant-se de mica en mica en una capa d’heli que, quan arriba a un gruix d’un metre, entra violentament en combustió a causa de la immensa pressió exercida per la gravetat de l’estrella de neutrons, i arriba a temperatures de desenes de milions de graus i allibera gran quantitat d’energia en forma de raigs X en qüestió de segons.
extinció interestel·lar
Astronomia
factor d’escala
Astronomia
-
ca
factor d’escala
m
-
es
factor de escala
m
-
en
scale height
n
-
Mesura de com canvien les distàncies en cosmologia. Per exemple, si el factor d’escala es triplica, la distància normal entre les galàxies també es multiplica per tres.
fàcula
Astronomia
-
ca
fàcula
f
-
es
fácula
f
-
en
facula
n
-
Qualsevol de les petites regions brillants, amb diàmetres de l’ordre de 200 km, visibles normalment a prop del limbe solar. En grups, les fàcules formen platges.
fals buit
Astronomia
-
ca
fals buit
m
-
es
falso vacío
m
-
en
false vacuum
n
-
Estat de l’espai buit en els primers instants després del Big Bang, en què se suposa que va adquirir una densitat d’energia anormalment alta que el va portar a la inflació.
fals color
Astronomia
-
ca
fals color
m
-
es
falso color
m
-
en
false color
n
-
Tècnica utilitzada per destacar detalls en imatges d’objectes. Els colors escollits no tenen cap relació amb els colors reals de l’objecte estudiat i sovint serveixen per representar visualment la gradació o la distribució espacial de les seves propietats físiques, com ara la densitat i la temperatura.
família d’Hirayama
Astronomia
-
ca
família d’Hirayama
f
-
es
familia de Hirayama
f
-
en
Hirayama family
n
-
Cadascun dels grups d’asteroides descoberts per Kiyotsugu Hirayama l’any 1918 amb òrbites quasi idèntiques. Probablement són el resultat de la fragmentació d’asteroides grossos que han experimentat una col·lisió a alta velocitat. Gaspra i Ida són membres de famílies d’Hirayama.
fase de la Lluna
Astronomia
-
ca
fase de la Lluna
f
-
ca
fase lunar
f
-
es
fase de la Luna
f
-
es
fase lunar
f
-
en
lunar phase
n
-
en
Moon phase
n
-
Aspecte que presenta la Lluna en diferents punts de la seva òrbita al voltant de la Terra en canviar progressivament l’angle d’incidència de la llum solar sobre la superfície terrestre.
fermió
Astronomia
-
ca
fermió
m
-
es
fermión
m
-
en
fermion
n
-
Un dels dos grups al qual pertanyen totes les partícules conegudes de l’Univers. Els fermions són partícules d’espín semienter i constitueixen la matèria ordinària. Les energies del seu estat fonamental són negatives. Vegeu també bosó.
filaments
Astronomia
-
ca
filaments
m pl
-
es
filamentos
m pl
-
en
filaments
n pl
-
Traces fosques en la superfície del Sol formades per porcions de cromosfera que han estat arrossegades juntament amb línies del camp magnètic solar a grans altituds. Estan sempre associats a grups de taques solars. Quan aquests arcs magnètics es veuen lateralment retallats contra el fons fosc de l’espai formen les anomenades protuberàncies.
finestra ràdio
Astronomia
-
ca
finestra ràdio
f
-
es
ventana radio
f
-
en
radio window
n
-
Rang de longituds de radioones en què l’atmosfera terrestre és transparent.
finestra visible
Astronomia
-
ca
finestra visible
f
-
es
ventana visible
f
-
en
optical window
n
-
Rang de longituds d’ona entre els colors vermell i blau en què l’atmosfera terrestre és transparent.
fluctuacions de densitat
Astronomia
-
ca
fluctuacions de densitat
f pl
-
es
fluctuaciones de densidad
f pl
-
en
density fluctuations
n pl
-
En el fluid còsmic, variacions que registra la densitat d’un lloc a un altre.