Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

estrella blava errant

Astronomia
  • ca
    estrella blava errant f
  • es
    estrella azul errante f
  • en
    blue straggler n
  • Estrella més brillant i blava que qualsevol de les que marquen el punt de gir de la seqüència principal d’una població estel·lar d’un cúmul obert o tancat, i de l’halo galàctic. És, per tant, una estrella de la seqüència principal massa jove com per haver nascut al mateix temps que la resta d’estrelles del mateix indret. Se suposa, doncs, que les blaves errants s’han format per col·lisió i posterior fusió de dues estrelles preexistents.

estrella d’alta velocitat

Astronomia
  • ca
    estrella d’alta velocitat f
  • es
    estrella de alta velocidad f
  • en
    high velocity star n
  • Estrella aïllada de la població II (vella) que es mou a una velocitat relativa molt elevada respecte al Sol i segueix una òrbita al voltant del centre galàctic inclinada aleatòriament respecte al pla de la Via Làctia. La immensa majoria d’estrelles de l’halo galàctic són d’alta velocitat.

estrella de la població III

Astronomia
  • ca
    estrella de la població III f
  • es
    estrella de población III f
  • en
    population III star n
  • Qualsevol de les primeres estrelles que es van formar a l’Univers i que van comportar l’acabament de l’edat fosca. Es tractava d’estrelles molt massives (per tant, de vida molt curta) i amb un contingut nul en metalls. Van proporcionar les primeres fonts de radiació ultraviolada intenses capaces de reionitzar l’hidrogen atòmic de l’Univers.

estrella de neutrons

Astronomia
  • ca
    estrella de neutrons f
  • es
    estrella de neutrones f
  • en
    neutron star n
  • Estrella molt densa (amb un massa superior a la del Sol) i compacta (d’uns 20 km de radi) formada quasi exclusivament per neutrons, que és el romanent del nucli d’una estrella destruïda per l’explosió d’una supernova. Les estrelles de neutrons típiques tenen una dimensió d’uns 20 km i una massa superior a la del Sol.

estrella de Wolf-Rayet

Astronomia
  • ca
    estrella de Wolf-Rayet f
  • es
    estrella de Wolf-Rayet f
  • en
    Wolf-Rayet star n
  • Estrella molt calenta i lluminosa que perd massa ràpidament en forma de vent. Representa un dels últims estadis en l’evolució d’estrelles molt massives (de més de quaranta masses solars) pocs milions d’anys abans que explotin com a supernoves. En aquest estadi, l’embolcall exterior, ric en hidrogen, ha estat arrencat per la pressió de radiació, de manera que el cor calent d’heli queda a la vista.