Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
element
Astronomia
-
ca
element
m
-
ca
element químic
m
-
es
elemento
m
-
es
elemento químico
m
-
en
element
n
-
en
chemical element
n
-
Matèria formada per un tipus particular d’àtom. El nombre de protons del nucli de l’àtom determina quin element químic representa.
el·lipse
Astronomia
-
ca
el·lipse
f
-
es
elipse
f
-
en
ellipse
n
-
Figura geomètrica que s’obté quan un con circular s’interseca amb un pla que no és perpendicular al seu eix. Una el·lipse es caracteritza per l’excentricitat i per la longitud de l’eix major. En general, les òrbites tancades d’objectes que es mouen sota l’acció de la gravetat són el·líptiques.
elongació
Astronomia
-
ca
elongació
f
-
es
elongación
f
-
en
elongation
n
-
Distància angular entre un astre i el Sol, mesurada des de la Terra.
embolcall d’hidrogen
Astronomia
-
ca
embolcall d’hidrogen
m
-
es
envoltura de hidrógeno
f
-
en
hydrogen envelope
n
-
Esfera tènue de gas que envolta la cabellera d’un cometa. En general, està deformada pel vent solar i té una extensió de milions de quilòmetres.
embús del deuteri
Astronomia
-
ca
embús del deuteri
m
-
es
atasco del deuterio
m
-
en
deuterium bottleneck
n
-
Fenomen que va tenir lloc durant els primers tres minuts després del Big Bang, en què la formació del deuteri va inhibir temporalment la formació d’elements més pesants, com ara l’heli, el liti o el beril·li.
energia d’enllaç
Astronomia
-
ca
energia d’enllaç
f
-
ca
energia de lligadura
f
-
es
energía de enlace
f
-
es
energía de ligadura
f
-
en
binding energy
n
-
Energia necessària per trencar o deslligar gravitatòriament un sistema.
energia del punt zero
Astronomia
-
ca
energia del punt zero
f
-
es
energía del punto cero
f
-
en
zero-point energy
n
-
Energia mínima d’un sistema quàntic. Com a conseqüència del principi d’incertesa de Heisenberg, l’energia de l’estat fonamental de les partícules atòmiques a 0 K mai no pot ser exactament zero.
energia en repòs
Astronomia
-
ca
energia en repòs
f
-
es
energía en reposo
f
-
en
rest energy
n
-
Producte de la massa en repòs d’un objecte pel quadrat de la velocitat de la llum.
energia fosca
Astronomia
-
ca
energia fosca
f
-
es
energía oscura
f
-
en
dark energy
n
-
Energia que s’estén per tot l’espai i que, actualment, es creu que constitueix el 70 % de tota la densitat d’energia de l’Univers. Sobre la seva naturalesa, ara per ara desconeguda, s’està debatent si és una versió moderna de la constant cosmològica d’Einstein o bé un altre tipus d’energia que canvia molt lentament amb el temps (la quinta essència). Té la particularitat d’accelerar l’expansió còsmica.
engruiximent de marea
Astronomia
-
ca
engruiximent de marea
m
-
es
abultamiento de marea
m
-
es
abultamiento mareal
m
-
en
tidal bulge
n
-
Deformació de la superfície d’un cos per efecte de l’atracció gravitatòria exercida per altres cossos.
entropia
Astronomia
-
ca
entropia
f
-
es
entropía
f
-
en
entropy
n
-
símbol
S
-
Propietat termodinàmica que es correspon, intuïtivament, amb el grau de desordre d’un sistema físic macroscòpic reflectit en el nombre de redistribucions de les seves parts, les quals no impliquen un canvi en el seu aspecte global.
envermelliment interestel·lar
Astronomia
epicentre
Astronomia
-
ca
epicentre
m
-
es
epicentro
m
-
en
epicenter
n
-
Punt de la superfície terrestre que es troba just a sobre del focus d’un terratrèmol.
epicicle
Astronomia
-
ca
epicicle
m
-
es
epiciclo
m
-
en
epicycle
n
-
Circumferència mòbil que, en el model ptolemaic, descriu un planeta el centre del qual es mou sobre la deferent.
època de la recombinació
Astronomia
-
ca
època de la recombinació
f
-
ca
època del desacoblament
f
-
es
época de la recombinación
f
-
es
época del desacoplamiento
f
-
en
recombination epoch
n
-
en
decoupling epoch
n
-
Fase de l’univers primerenc en què la seva temperatura ha baixat prou com perquè es formin els primers àtoms. Els fotons van poder llavors propagar-se lliurement per l’espai i van originar el fons còsmic de microones.
època estàndard
Astronomia
-
ca
època estàndard
f
-
es
época estándar
f
-
en
standard epoch
n
-
Data utilitzada per definir el sistema de coordenades celestes. Fins al 1984, els catàlegs estel·lars prenien com a referència l’equador i l’equinocci mitjà del començament de l’any besselià (per exemple, B1950.0). A partir de 1984, s’utilitza l’any julià (per exemple, l’època estàndard actual és J2000.0).
equació de Drake
Astronomia
-
ca
equació de Drake
f
-
es
ecuación de Drake
f
-
en
Drake equation
n
-
Fórmula matemàtica que fa una estimació del nombre de civilitzacions tecnològiques que hi poden haver en una galàxia a partir de diverses hipòtesis sobre la probabilitat de desenvolupament de vida intel·ligent.
equació del temps
Astronomia
-
ca
equació del temps
f
-
es
ecuación del tiempo
f
-
en
equation of time
n
-
Diferència entre l’angle horari del sol veritable i l’angle horari del sol mitjà. No supera mai els 16 minuts i mig.
equacions d’Einstein
Astronomia
-
ca
equacions d’Einstein
f pl
-
ca
equacions de camp d’Einstein
f pl
-
es
ecuaciones de Einstein
f pl
-
es
ecuaciones de campo de Einstein
f pl
-
en
Einstein equations
n pl
-
en
Einstein field equations
n pl
-
Equacions de la relativitat general d’Einstein aplicades a l’Univers.
equacions de Friedmann
Astronomia