Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

dilatació del temps

Astronomia
  • ca
    dilatació del temps f
  • es
    dilatación del tiempo f
  • en
    time dilation n
  • en
    time dilatation n
  • Predicció de la relativitat restringida que estableix que el temps dels rellotges en moviment a velocitats properes a la de la llum transcorre a un ritme més lent que el temps del rellotge d’un observador estacionari. Vegeu també contracció de Lorentz-Fitzgerald.

disc circumestel·lar

Astronomia
  • ca
    disc circumestel·lar m
  • es
    disco circunestelar m
  • en
    circumstellar disk n
  • Regió discoïdal de pols i gas que envolta una protoestrella formada per la contracció i l’aplatament de la nebulosa en què s’ha engendrat. Les partícules que orbiten en aquest disc col·lisionen les unes amb les altres, perden energia i cauen en espiral cap a la protoestrella, incrementant-ne la massa. Vegeu també disc protoplanetari.

disc prim Astronomia

disc prim

Astronomia
  • ca
    disc prim m
  • es
    disco delgado m
  • en
    thin disk n
  • Regió més propera al pla del disc d’una galàxia espiral, on hi ha una població d’estrelles relativament joves. El disc prim de la Via Làctia té una altura patró d’uns 1.000 anys llum i està format per estrelles com el Sol, que es mouen en òrbites quasi circulars al voltant del centre galàctic. La població estel·lar del disc prim es distribueix entre el disc prim jove (format per estrelles amb edats compreses entre els zero i els mil milions d’anys) i el disc prim vell (format per estrelles amb edats compreses entre els mil i els deu mil milions d’anys, i amb una alçada patró superior a la del disc prim jove).

disc protoplanetari Astronomia

disc protoplanetari

Astronomia
  • ca
    disc protoplanetari m
  • es
    disco protoplanetario m
  • en
    protoplanetary disk n
  • en
    proplyd n
  • Romanent dels discs circumestel·lars després que la majoria del seu material hagi caigut sobre l’estrella o hagi estat expel·lit mitjançant fluxos bipolars. Es creu que no totes les estrelles poden formar discs protoplanetaris; les excepcions són, probablement, les estrelles amb tres vegades més massa que el Sol i els membres de molts sistemes binaris.

dispositiu acoblat per càrrega

Astronomia
  • ca
    dispositiu acoblat per càrrega m
  • ca
    CCD m [sigla]
  • es
    dispositivo de carga acoplada m
  • es
    CCD m [sigla]
  • en
    charge-coupled device n
  • en
    CCD n [sigla]
  • Dispositiu electrònic que s’usa per detectar fotons i que està format per molts píxels diminuts, cadascun dels quals genera un corrent elèctric d’intensitat proporcional a la quantitat de llum que li arriba.

distorsió còsmica Astronomia

distorsió còsmica

Astronomia
  • ca
    distorsió còsmica f
  • es
    distorsión cósmica f
  • en
    cosmic shear n
  • Variació, en funció de l’escala angular, de l’amplitud de les petites distorsions induïdes en les imatges de les galàxies més llunyanes per l’efecte de lent gravitatòria associat a les fluctuacions de densitat de matèria i energia que hi ha entre aquestes galàxies i nosaltres.