Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

desplaçament cap al blau

Astronomia
  • ca
    desplaçament cap al blau m
  • es
    desplazamiento hacia el azul m
  • en
    blueshift n
  • Canvi que experimenta la longitud d’ona d’una font de radiació que s’apropa a un observador. Com a conseqüència de l’efecte Doppler, l’apropament entre emissor i observador fa que la longitud d’ona observada sigui més curta, de manera que la llum visible s’emblaveix.

desplaçament cap al vermell

Astronomia
  • ca
    desplaçament cap al vermell m
  • es
    desplazamiento hacia el rojo m
  • en
    redshift n
  • Canvi que experimenta la longitud d’ona d’una font de radiació que s’allunya d’un observador. Com a conseqüència de l’efecte Doppler, l’allunyament entre emissor i observador fa que la longitud d’ona observada sigui més llarga, de manera que la llum visible s’envermelleix.

desplaçament cap al vermell cosmològic

Astronomia
  • ca
    desplaçament cap al vermell cosmològic m
  • es
    desplazamiento al rojo cosmológico m
  • en
    cosmological redshift n
  • símbol z
  • Desplaçament cap al vermell de les ratlles espectrals de quasi totes les galàxies com a resultat de l’expansió de l’Univers.
  • nota:
    El símbol z també s'utilitza per referir-se a l'època còsmica.

desplaçament cap al vermell gravitatori

Astronomia
  • ca
    desplaçament cap al vermell gravitatori m
  • ca
    desplaçament cap al vermell gravitacional m
  • es
    desplazamiento al rojo gravitatorio m
  • es
    desplazamiento al rojo gravitacional m
  • en
    gravitational redshift n
  • Predicció de la teoria general de la relativitat segons la qual els fotons perden energia en vèncer l’atracció gravitatòria. Com que l’energia és proporcional a la freqüència, la freqüència d’un fotó que perd energia disminueix i la longitud d’ona augmenta.

dia julià Astronomia

dia julià

Astronomia
  • ca
    dia julià m
  • es
    día juliano m
  • en
    Julian day n
  • en
    JD n [sigla]
  • Nombre de dies transcorreguts des del principi d’un cicle de 7.980 anys. Sistema proposat per Joseph Scaliger l’any 1583 (no se sap si l’adjectiu julià prové del nom del seu pare, Juli Scaliger, o del calendari julià). El propòsit d’aquest sistema per comptar dies utilitzat pels astrònoms és facilitar la comparació de les dates donades per diferents calendaris. El cicle de 7.980 anys es va obtenir combinant diversos cicles temporals tradicionals (solar, lunar i un cicle particular d’impostos romà), per als quals la xifra 7.980 era un múltiple comú. El primer dia del primer període julià fou l’1 de gener de 4713 aC, mentre que el darrer dia serà el 22 de gener de 3268 dC. El dia següent serà el primer dia del segon període julià.

dia sideri Astronomia

dia sideri

Astronomia
  • ca
    dia sideri m
  • es
    día sidéreo m
  • en
    sidereal day n
  • Temps transcorregut entre dues passades consecutives del punt d’Àries per un mateix meridià. És uns 3 minuts 56 segons més curt que el dia solar mitjà, usat per mesurar el temps civil. Com que el punt d’Àries no és fix, el dia sideri és més curt que el dia sideral. La diferència és, però, minúscula, per la qual cosa els dos intervals de temps s’acostumen a considerar iguals i, per tant, els adjectius sideri i sideral s’utilitzen a la pràctica com a sinònims.

diagrama de Hertzsprung-Russell

Astronomia
  • ca
    diagrama de Hertzsprung-Russell m
  • ca
    diagrama HR m
  • es
    diagrama de Hertzsprung-Russell m
  • es
    diagrama H-R m
  • en
    Hertzsprung-Russell diagram n
  • en
    H-R diagram n
  • Qualsevol representació gràfica de la lluminositat o magnitud (absoluta o aparent) de les estrelles en funció de la classe espectral o de l’índex de color (dos paràmetres que en mesuren la temperatura superficial). En aquest tipus de diagrama, les estrelles apareixen agrupades en regions específiques del gràfic, posant de manifest l’existència de tipologies diferents.