Estructura hipertròfica de composició mixta en la qual intervé, per una part, la planta hostatgera amb teixits més o menys modificats i, per l’altra, paràsits de diferents grups sistemàtics: bacteris, fongs, nematodes, àcars o insectes.
nota:
La morfologia de les agalles és força constant per a cada associació hostatger/paràsit, circumstància que permet en moltes ocasions determinar-ne el paràsit responsable, malgrat que aquest no hagi completat el seu cicle biològic o, fins i tot, ja hagi abandonat l’agalla.
Tumoració del coll i de les arrels d’un gran nombre de plantes (tant herbàcies com llenyoses) produïda pel bacteri Agrobacterium tumefaciens (Smith & Townsend) Conn.
Tumoració de la tija de la planta zebra (Aphelandra squarrosa Nees) produïda pel fong Kutilakesa pironii Alfieri, anamorf de Nectriella pironii Alfieri & Samuels.
Substància que s’extreu d’algues roges (com ara Gelidium spp., Gracillaria spp., Gigartinia spp.) i que a l’aigua forma una solució gelatinosa en calent i sòlida en fred (15-17 g/l). S’utilitza en bacteriologia i micologia per solidificar medis de cultiu per a bacteris i fongs.
Polisacàrid que s’extreu de les algues i que constitueix un polímer natural que es fa servir per a cultius de microbiologia i cultius cel·lulars. També forma una matriu que permet fer gels i separar molècules.
