Desplaçament aparent de la posició d’una estrella causat pel moviment orbital de la Terra al voltant del Sol i per la finitud de la velocitat de la llum. Com a conseqüència d’aquest efecte òptic, moltes estrelles semblen descriure, al llarg de l’any, una petita el·lipse al voltant de la seva posició mitjana. James Bradley la va descobrir l’any 1729 i la va utilitzar per mesurar la velocitat de la llum.
Defecte òptic consistent en el fet que diferents parts d’un mirall esfèric còncau reflecteixen la llum en punts focals lleugerament diferents, cosa que produeix imatges borroses.
Pèrdua de massa que experimenta un objecte (generalment, un meteoroide) per sublimació o fusió de la seva superfície com a conseqüència de l’escalfament generat per les col·lisions atòmiques amb l’atmosfera terrestre que tenen lloc a altures entre els 120 i els 70 km. Aquest procés produeix la fase lluminosa anomenada meteor.
