Fes una cerca

acretar Astrofísica

acretar

Astrofísica
  • ca
    acretar v tr
  • en
    accrete, to v tr
  • Un objecte massiu, atreure matèria per acció de la força gravitatòria i de la dissipació i pèrdua de l’energia orbital d’aquesta matèria.
  • nota:
    Exemples: El forat negre acreta gas. Estel de neutrons no acretant. Flux de gas acretat.
  • nota:
    L'acreció comporta l'acostament gradual de la matèria cap a l'objecte atractor i, per tant, no és suficient l'atracció de la força gravitatòria, cal que l'òrbita s'encongeixi perquè la matèria s'acosti a l'objecte massiu. El Sol, per exemple, no acreta la Terra, només l'atrau per mantenir-la en una òrbita fixa.
  • nota:
    El verb acretar és diferent del verb acréixer, que vol dir 'fer augmentar per graus', com en l'exemple Els aportaments de neu, de calamarsa, de pluja o de gebre fan acréixer la massa de glaç d’una glacera.

acretar-se Astrofísica

acretar-se

Astrofísica
  • ca
    acretar-se v pron
  • en
    accrete, to v intr
  • La matèria, acostar-se o caure gradualment cap a un objecte massiu per l’acció de la gravetat, a mesura que va perdent energia orbital gravitatòria, generalment mitjançant l’emissió de radiació.
  • nota:
    Exemple: El material tendeix a acretar-se gravitatòriament al centre de la nebulosa.