difracció de raigs X

Materials

• ca
  difracció de raigs X f
• es
  difracción de rayos X f
• en
  X-ray diffraction n
• 1. Fenomen de dispersió de la radiació X per la matèria, amb variació de la seva intensitat segons la direcció, a causa dels efectes de la interferència. Aquesta difracció es produeix, per exemple, amb estructures periòdiques, com ara les estructures cristal·lines, i es pot utilitzar per caracteritzar-les.
• 2. Tècnica espectromètrica que s’aplica als materials per caracteritzar-ne l’estructura cristal·lina. La tècnica més emprada es coneix amb el nom de tècnica de la pols cristal·lina, en la qual s’utilitza un material mòlt col·locat en un dispositiu giratori sobre el qual incideix una radiació monocromàtica de radiació X. Per a diferents angles d’incidència es produeix una difracció característica dels espaiats cristal·logràfics de les espècies presents. Amb aquesta informació s’obtenen diagrames de la intensitat de la radiació difractada - angle doble de difracció, a partir dels quals es poden conèixer les espècies presents en la mostra. La tècnica s’utilitza també en l’orientació de monocristalls, en la determinació de tensions residuals acumulades o textures, en la determinació de la mida de gra de material nanomètric, etc.