copel·lació

Materials

• ca
  copel·lació f
• es
  copelación f
• en
  cupellation n
• Operació de separació dels metalls nobles d’un aliatge en estat fos, per oxidació amb un corrent d’aire que precipita els metalls no nobles en forma d’òxids.
• figura:
  Copel·la d'òxid de magnesi, metall noble (MN) i plom. Quan s'escalfa el metall noble impur, es forma òxid de plom del metall impuresa i queda el metall noble pur.