biotina

Bioquímica clínica

• ca
  biotina f
• ca
  vitamina H f [sin. no recomanat]
• es
  biotina
• fr
  biotine
• it
  biotina
• de
  Biotin
• en
  biotin
• m. mol. M = 244,3 g/mol
• Vitamina hidrosoluble que correspon a l’entitat molecular àcid hexahidro-2-oxo-1H-tienol[3,4d]imidazol-4-pentanoic, que participa en la síntesi i oxidació dels àcids grassos i que actua com a coenzim fixador de diòxid de carboni en reaccions de descarboxilació.
• nota:
  La mesura de la seva concentració en el plasma, o de la seva excreció urinària, és útil per al diagnòstic de la deficiència de biotina adquirida.