inductor

Fitopatologia

• ca
  inductor m
• es
  elicitor m
• es
  inductor m
• en
  elicitor m
• en
  inducer n
• Substància, provinent del patogen, capaç d’activar la formació de metabòlits de defensa en una planta davant la presència de patògens o condicions d’estrès.
• nota:
  Per exemple, l'àcid jasmònic estimula la formació de δ-viniferina i el quitosan s'utilitza com a agent natural de biocontrol.