pol·len

Palinologia

  • ca
    pol·len m
  • es
    polen m
  • en
    pollen n
  • Microgametòfit en repòs dels espermatòfits, homòleg de la micròspora dels pteridòfits heterosporis.
  • etim.:
    Del llatí pollen -inis ‘flor de la farina’, ‘pols de la farina que s'enganxa a les parets del lloc on es mol’, ‘pólvores molt fines’. (Hi ha una forma llatina pollis inusitada.) El grec παλύνω ‘sacsejar la farina’, derivat de πάλλω ‘sacsejar’, ‘agitar vivament’, homòleg del mot llatí, s'usa en la forma prefixada palino-. Intervé en la formació de mots com ara pol·linació, pol·linar, pol·lini, pol·linífer, pol·linisme, pol·linosi, prepol·len.