isosinactes

Palinologia

ca
isosinactes f pl
es
isosinactas f pl
en
isosynactes n pl
Conjunt de línies que uneixen els punts en què hi ha la mateixa concentració de pol·len en l’aire.
etim.:
De la forma prefixada iso- (del grec ἴσος ‘igual’) i del grec συνακτός ‘ajuntat’ (derivat de συνάγω ‘ajuntar’).