sistema ticònic o sistema tychònic?

Generalment, els derivats de noms propis conserven la grafia original del nom (Sigmund Freud > freudià; Johannes Kepler > keplerià), si no és que el nom en qüestió ha estat tradicionalment adaptat (Claudi Ptolemeu > ptolemaic; Nicolau Copèrnic > copernicà). L’adjectiu derivat de Thyco Brahe, però, és un cas una mica especial, ja que es parteix del nom de pila (Thyco) i no del cognom (Brahe). El derivat ticònic parteix del nom Tycho, que és una llatinització del nom danès Tyge, tal com s’explica a la Viquipèdia:

Tyge Ottesen Brahe Danish: [ˈtsʰyːjə ˈʌtəsn̩ ˈpʁɑːə]. He adopted the Latinized form “Tycho Brahe” (Danish: [ˈtsʰykʰo ˈpʁɑːə]; sometimes written Tÿcho) at around age fifteen. The name Tycho comes from Tyche (Τύχη, meaning “luck” in Greek, Roman equivalent: Fortuna), a tutelary deity of fortune and prosperity of ancient Greek city cults. He is now generally referred to as “Tycho”, as was common in Scandinavia in his time, rather than by his surname “Brahe” (a spurious appellative form of his name, Tycho de Brahe, only appears much later).

Els noms de pila, a diferència dels cognoms, solen traduir-se o adaptar-se gràficament a les diferents llengües, i més encara en els derivats. Així, en el cas de Tycho Brahe es manté el nom en la forma original amb què l’autor és conegut arreu, però s’adapta gràficament al català (o al castellà) l’adjectiu derivat ticònic –a.