Un terme és una unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat. En els textos especialitzats, sovint hi apareixen termes en altres llengües, però sobretot en anglès perquè actualment la majoria de recerca es fa en aquesta llengua. El tractament d’aquests termes és diferent segons si tenim una forma catalana equivalent, si s’han fixat sense adaptar-se gràficament o si encara no estan fixats.
Què és un neologisme?
Una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en la ciència, la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües.
És el mateix un neologisme que un manlleu?
Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.
Criteris
Com incorporaríeu el terme manllevat (en negreta) de la frase següent? El deixaríeu tal com apareix? Per què?
En primer lloc revisarem les condicions de treball envers el software que emprarem per a la instal·lació i configuració de la plataforma. Com que tots els components estan basats en codi obert, la seva implementació actual està preparada per funcionar en entorns Linux.
FONT: Torres Caballé, Noël. Anàlisi d’arquitectures BI per al tractament de grans volums de dades Bid Data i Cloud Storage [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/44083.
Comentari
Quan un terme anglès té una forma catalana equivalent, es recomana utilitzar sempre el terme fixat en català. Si el terme en català no és d’ús habitual en el col·lectiu de l’especialitat, es recomana posar el terme en cursiva i entre parèntesis al costat de la forma catalana el primer cop que apareix. Aquesta és l’opció preferible. També una altra opció seria fer referència al terme manllevat (en cursiva). Així s’assegura la comprensió i es fixa el terme català.
Opció A. En primer lloc revisarem les condicions de treball envers el programari que emprarem per a la instal·lació i configuració de la plataforma. Com que tots els components estan basats en codi obert, la seva implementació actual està preparada per funcionar en entorns de Linux.
Opció B. En primer lloc revisarem les condicions de treball envers el programari (software) que emprarem per a la instal·lació i configuració de la plataforma. Com que tots els components estan basats en codi obert, la seva implementació actual està preparada per funcionar en entorns de Linux.
Opció C. En primer lloc revisarem les condicions de treball envers el programari, conegut amb el nom anglès de software, que emprarem per a la instal·lació i configuració de la plataforma. Com que tots els components estan basats en codi obert, la seva implementació actual està preparada per funcionar en entorns de Linux.
Seria correcte utilitzar el terme en negreta? Per què?
Durant aquest temps no es va deixar de ballar swing, sobretot als Estats Units, on varen sorgir altres variants (Richardson, 2006). Hancock explica que es va seguir ballant swing de maneres diferents a diferents parts dels Estats Units, però no va ser fins als anys noranta que es va anar “recuperant” i “universalitzant”.
FONT: Ramis Aguiló, Ariadna. Aproximació a l’ambient lindy hopper a Barcelona [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49439.
Comentari
En català, hi ha termes fixats manllevats de l’anglès que no s’han adaptat gràficament. Es poden escriure en cursiva si es considera que el destinatari no coneix el terme o en rodona si és un terme habitual.
Durant aquest temps no es va deixar de ballar swing, sobretot als Estats Units, on varen sorgir altres variants (Richardson, 2006). Hancock explica que es va seguir ballant swing de maneres diferents a diferents parts dels Estats Units, però no va ser fins als anys noranta que es va anar «recuperant» i «universalitzant».
Creieu que utilitzar el terme estranger, en aquest cas, és correcte?
Els mètodes que utilitzarà aquest projecte és el focus stacking, que consisteix en la tècnica de fer diferents captures amb un enfocament diferent per combinar-les i aconseguir una fotografia completament enfocada.
FONT: Serrano Oller, Rubé. DSLR Project: Control de càmeres DSLR en temps real mitjançant dispositius tipus RasberryPi [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/61663.
Comentari
Sovint apareixen termes en anglès que no estan fixats perquè són molt recents o perquè són provisionals, i probablement encara no en trobem una alternativa catalana a les obres de referència. És recomanable l’ús de la cursiva.
Els mètodes que utilitzarà aquest projecte és el focus stacking, que consisteix en la tècnica de fer diferents captures amb un enfocament diferent per combinar-les i aconseguir una fotografia completament enfocada.
Quina és la norma de les paraules amb guionets per als manlleus no adaptats (agnus-dei, ex-libris o dalai-lama)?
En l’expressió ex-libris, la forma ex- no s’ha de considerar prefix sinó preposició d’una locució estrangera, i per tant no s’ha de tractar com un derivat català per prefixació (del tipus arximilionari, exdiputat, sobreprotector, que s’escriuen sense guionet). En aquest cas el guionet es manté: ex-libris.
La forma ex-libris es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d’una biblioteca per indicar-ne la propietat, i també al motlle, generalment de boix, on hi ha gravada aquesta inscripció per estampar.
Sabeu si aquestes paraules estan ben escrites: l’snack-bar, el hip-hop i l’handicap?
Quina norma d’apostrofació segueixen els manlleus?
Sí, estan totes ben escrites. A continuació es detalla cada cas.
— l’snack bar. Davant de mots, la major part manlleus no adaptats gràficament, que comencen amb essa o efa seguida de consonant, l’article masculí el s’apostrofa.
— el hip-hop. Davant de paraules que comencen amb hac aspirada, la major part de les quals provenen d’altres llengües com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab, l’article el, l’article la i la preposició de no s’apostrofen. Sovint es tracta de noms propis o mots derivats que tendeixen a conservar aquest so original o bé d’estrangerismes que no han estat adaptats al català.
— handicap és un cas que s’apostrofa, com l’handbol, l’hàmster, atès que es tracta de manlleus adaptats al català (també pel que fa a la pronúncia), i per tant, la hac és muda i no aspirada.
En català s’incorporen paraules que provenen d’un mot estranger creat per lexicalització de la sigla o l’acrònim en la llengua d’origen. És a dir, creieu que s’adapta o s’adopta un manlleu (radar, làser)?
La lexicalització comporta que una sigla o un acrònim s’incorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles d’aquesta llengua (minúscules, formació de plural, accentuació, etc.). Per tant, s’adapta a llengua a la qual s’incopora.
Les sigles i els acrònims lexicalitzats s’escriuen amb minúscules:
- làser (light amplification by stimulated emissions of radiation)
- radar (radio detecting and ranging)
Els acrònims, però, es poden accentuar per assegurar-ne la pronunciació correcta. S’accentuen d’acord amb les regles generals d’accentuació (làser).
Podem afirmar que els manlleus s’escriuen en cursiva?
S’escriuen en rodona els manlleus (estrangerismes) que han estat adaptats al català. Per exemple: càrdigan, eslògan, flaix, xou, zàping, etc. La forma catalana d’aquests manlleus es pot consultar al diccionari normatiu i altres obres de referència.
Pel que fa als manlleus no adaptats gràficament en general s’escriuen en cursiva, però si apareixen al diccionari s’escriuen en rodona (leitmotiv, clown, copyright, fondue, attrezzo, etc.). No obstant això, hi ha diversos factors que poden relativitzar l’ús d’aquesta cursiva en un manlleu no adaptat: si és de coneixement general i el recullen la majoria d’obres de referència, si el text en què apareix és divulgatiu (i no especialitzat), si en el mateix text hi ha altres manlleus, si aquests altres manlleus són del mateix àmbit o no, si la pronúncia no presenta dubtes, etc.
Convé tenir en compte que l’ús de la lletra rodona o cursiva per destacar els estrangerismes és una convenció i no forma part de la normativa de la llengua. En tot cas, el criteri sobre l’ús de la cursiva aplicat en un text ha de ser uniforme i coherent.