Carregant vídeo...
Les tres característiques principals del llenguatge científic són:
- la precisió
- la neutralitat
- la funcionalitat
La precisió lèxica fa referència a la selecció més adient de la paraula, que no creï ambigüitat ni falses interpretacions, dins cada àmbit i context. Per tant, s’han d’evitar mots jòquer o comodí i s’han d’utilitzar paraules amb significat concret.
La neutralitat intenta evitar matisos afectius per transmetre la informació de manera objectiva i impersonal.
La funcionalitat està relacionada amb l’economia de llenguatge, que es manifesta en la màxima concisió dels termes i en la limitació de les estructures sintàctiques utilitzades.
Criteris
El fragment següent conté un lèxic poc precís. Canvieu els mots remarcats i substituïu-los per les opcions següents que haureu d’adaptar al context.
a) tenir b) desenvolupar c) construir d) inserir-se
Aquesta investigació es realitza dins el camp de l’antropologia del gènere. Els treballs d’A. Ramírez sobre la migració marroquina a Espanya i de L. Abu-Lughod sobre la societat beduïna entre Líbia i Egipte han estat dos referents en aquest àmbit. Tots dos plantegen la problemàtica de l’islam i les relacions de gènere desiguals producte d’una ideologia patriarcal o estructura social basada en la divisió de gènere. L’obra de David G. Mandelbaum planteja la relació de la reclusió femenina amb l’honor masculí, i a partir d’aquí els rols de gènere i les pautes per al comportament femení.
S’ha de fer referència al paper que realitzen els mitjans de comunicació sobre l’opinió pública per realitzar i alimentar la idea orientalista que es té respecte a la dona pakistanesa i a la musulmana en general. El tipus de notícia i els discursos que realitzen els mitjans de comunicació sobre les dones pakistaneses les presenten com a víctimes de la violència dels homes, de la seva família, de l’islam i de la societat en què viuen que les atrapa.
FONT: Tercero Depares, Alejandra. Aproximació al procés migratori d’un grup de dones pakistaneses del Raval [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49445.
Aquesta investigació s’insereix dins el camp de l’antropologia del gènere. Els treballs d’A. Ramírez sobre la migració marroquina a Espanya i de L. Abu-Lughod sobre la societat beduïna entre Líbia i Egipte han estat dos referents en aquest àmbit. Tots dos plantegen la problemàtica de l’islam i les relacions de gènere desiguals producte d’una ideologia patriarcal o estructura social basada en la divisió de gènere. L’obra de David G. Mandelbaum planteja la relació de la reclusió femenina amb l’honor masculí, i a partir d’aquí els rols de gènere i les pautes per al comportament femení.
S’ha de fer una referència al paper que tenen els mitjans de comunicació sobre l’opinió pública per construir i alimentar la idea orientalista que es té respecte a la dona pakistanesa i a la musulmana en general. El tipus de notícia i els discursos que desenvolupen els mitjans de comunicació sobre les dones pakistaneses les presenten com a víctimes de la violència dels homes, de la seva família, de l’islam i de la societat en què viuen que les atrapa.
El fragment següent conté un lèxic poc precís. Canvieu els mots remarcats i substituïu-los per les opcions següents que haureu d’adaptar al context.
a) completar b) recerca
El procés de realització s’ha portat a terme mitjançant la metodologia pròpia de l’antropologia, el treball de camp, optant per entrevistes en profunditat i observació participant.
També s’han realitzat 11 entrevistes en profunditat amb enregistrament, procurant tenir en compte diferents perfils. Amb els perfils següents i la seva categorització s’intenta simplificar una realitat que és molt més complexa, i hem de ser conscients que existeixen infinits matisos que diferencien cada uns dels informants.
FONT: Noguera Ferrando, Aina. Les matances del porc a Mallorca. Aproximació antropològica al discurs actual dels matancers i pagesos [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49428.
El procés de recerca s’ha portat a terme mitjançant la metodologia pròpia de l’antropologia, el treball de camp, optant per entrevistes en profunditat i observació participant.
També s’han completat 11 entrevistes en profunditat amb enregistrament, procurant tenir en compte diferents perfils. Amb els perfils següents i la seva categorització s’intenta simplificar una realitat que és molt més complexa, i hem de ser conscients que existeixen infinits matisos que diferencien cada uns dels informants.
El fragment següent conté un lèxic poc precís. Canvieu els mots remarcats i substituïu-los per les opcions següents que haureu d’adaptar al context.
a) publicar b) afectar c) presentar d) imposar
Segons un informe anterior a aquest, realitzat l’any 2001, l’OMS troba les causes, o si més no els desencadenants potencials, de dites problemàtiques.
La cura afectuosa, atenta i estable dels infants es pot veure realitzada de forma negativa per l’impacte de la crisi econòmica i financera, i les consegüents polítiques d’austeritat realitzades pels governs, en la salut de la ciutadania.
Dos estudis força recents, realitzats en revistes científiques de gran credibilitat internacional, s’encarreguen de fer visible diferents dades sobre l’augment d’un 20 % de la depressió i l’increment d’un 8 % dels suïcidis des de l’inici de la crisi l’any 2007 (Navarro, 2013).
FONT: Marqués Marqués, Paula. Sa Ludoteca d’es Mercadal. Un projecte participatiu entre famílies i infants [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/53727.
Segons un informe anterior a aquest, presentat l’any 2001, l’OMS troba les causes, o si més no els desencadenants potencials, de dites problemàtiques.
La cura afectuosa, atenta i estable dels infants es pot veure afectada de forma negativa per l’impacte de la crisi econòmica i financera, i les consegüents polítiques d’austeritat imposades pels governs, en la salut de la ciutadania.
Dos estudis força recents, publicats en revistes científiques de gran credibilitat internacional, s’encarreguen de fer visible diferents dades sobre l’augment d’un 20 % de la depressió i l’increment d’un 8 % dels suïcidis des de l’inici de la crisi l’any 2007 (Navarro, 2013).
El fragment següent conté un lèxic poc precís. Canvieu els mots remarcats i substituïu-los per les opcions següents que haureu d’adaptar al context.
a) construir b) elaborar c) proposar d) desenvolupar e) organitzar f) basar
Com ja s’ha apuntat en la introducció, la proposta didàctica que té com a objectiu aquest treball s’ha realitzat dins del marc teòric de l’enfocament comunicatiu. El model s’ha realitzat en la lingüística textual que, a partir dels anys setanta, realitza un canvi d’orientació respecte als mètodes tradicionals d’ensenyament de segones llengües, en posar el focus d’interès sobre l’ús real de la llengua i les necessitats comunicatives dels aprenents. Resumint les paraules de Maria Josep Cuenca (2000: 39-40), a grans trets, l’enfocament comunicatiu es caracteritza, en primer lloc, perquè el seu objectiu final no és realitzar la competència gramatical del parlant, sinó la seva competència comunicativa. Aquesta competència suma a la competència gramatical una de pragmàtica, imprescindible per interactuar de forma efectiva en situacions comunicatives reals i concretes.
En segon lloc, es caracteritza perquè les funcions comunicatives són les que passen a realitzar el syllabus, de manera que desplacen de l’eix central de la programació els continguts gramaticals, que s’hi integren en funció de la relació que tinguin amb les funcions comunicatives. En tercer lloc, perquè es dóna més importància al fet d’entendre o de fer-se entendre que a la correcció, i els errors es consideren part del procés d’aprenentatge. En quart lloc, perquè es dóna la mateixa importància a les habilitats receptives que a les productives i s’imposa la necessitat de partir dels coneixements previs dels alumnes, mitjançant els quals es realitzaran nous esquemes de coneixement. I, finalment, perquè el professor passa de ser un corrector a ser un guia, que estimula l’alumne i el proveeix d’informació significativa perquè la integri en el coneixement que ja ha assolit.
FONT: Pérez Guarro, Jordi. Proposta didàctica per presentar el contrast entre el passat perifràstic i el perfet en el nivell bàsic de català com a L2 [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/48832.
Com ja s’ha apuntat en la introducció, la proposta didàctica que té com a objectiu aquest treball s’ha elaborat dins del marc teòric de l’enfocament comunicatiu. El model s’ha basat en la lingüística textual que, a partir dels anys setanta, proposa un canvi d’orientació respecte als mètodes tradicionals d’ensenyament de segones llengües, en posar el focus d’interès sobre l’ús real de la llengua i les necessitats comunicatives dels aprenents. Resumint les paraules de Maria Josep Cuenca (2000: 39-40), a grans trets, l’enfocament comunicatiu es caracteritza, en primer lloc, perquè el seu objectiu final no és desenvolupar la competència gramatical del parlant, sinó la seva competència comunicativa. Aquesta competència suma a la competència gramatical una de pragmàtica, imprescindible per interactuar de forma efectiva en situacions comunicatives reals i concretes.
En segon lloc, es caracteritza perquè les funcions comunicatives són les que passen a organitzar el syllabus, de manera que desplacen de l’eix central de la programació els continguts gramaticals, que s’hi integren en funció de la relació que tinguin amb les funcions comunicatives. En tercer lloc, perquè es dóna més importància al fet d’entendre o de fer-se entendre que a la correcció, i els errors es consideren part del procés d’aprenentatge. En quart lloc, perquè es dóna la mateixa importància a les habilitats receptives que a les productives i s’imposa la necessitat de partir dels coneixements previs dels alumnes, mitjançant els quals es construiran nous esquemes de coneixement. I, finalment, perquè el professor passa de ser un corrector a ser un guia, que estimula l’alumne i el proveeix d’informació significativa perquè la integri en el coneixement que ja ha assolit.