Llegiu els resum següent i intenteu extreure’n les paraules clau.
Gent gran i autodeterminació: la respectem o tendim al paternalisme?
La recerca que aquí es presenta s’ha fet en el marc del grau de Treball Social per una estudiant de quart curs. Tracta sobre l’autodeterminació de les persones grans i quina és l’actitud que prenen els treballadors socials envers aquesta qüestió: si es tendeix a un cert paternalisme. S’ha dut a terme amb la participació de treballadors socials i persones grans del municipi de Manlleu. El principal objectiu que s’ha pretès ha estat conèixer com s’aplica aquest dret a l’autodeterminació i quins són els dilemes ètics que sorgeixen al voltant. Al mateix temps, a partir d’analitzar aquests dilemes, es pretén poder veure en quina posició se situen els treballadors socials en les seves actuacions. També es pretén analitzar quins són els límits d’autodeterminació de la persona, així com conèixer les mesures legals que hi ha per promoure l’autonomia i autodeterminació de les persones grans.
Aquest estudi, de caràcter qualitatiu, s’ha dut a terme a través d’entrevistes a quatre professionals i quatre persones grans que s’han escollit intencionadament, cada un provinent d’un servei diferent, d’igual manera que les persones grans, cada una vinculada a un d’aquests. D’aquesta manera s’ha pogut veure la importància que es dóna a aquesta autodeterminació, però que a l’hora de ser respectada genera certs conflictes als professionals, sobretot quan el fet de garantir-la suposa treure els drets a les persones del voltant. Autodeterminar-se no significa no pensar en els altres, sinó que és a través de les dependències que existeixen procurar poder fer el que un vulgui. Així doncs, des del treball social s’ha de buscar potenciar la capacitat de la persona per determinar-se de manera informada, acompanyant-la en els processos pels quals passi i buscant fer-la impulsora del propi procés personal.
FONT: Casas Brunet, Rosa. Gent gran i autodeterminació. La respectem o tendim al paternalisme? [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/59075.
Paraules clau: autodeterminació, paternalisme, treballadors socials, persones grans, dilema ètic
Llegiu el resum següent i intenteu extreure’n les paraules clau.
Gènere i religió a l’Atenes clàssica
En el context de la Grècia clàssica, sabem per les nombroses fonts antigues que la religió tenia una gran implicació dins de la vida de les persones, tant en l’àmbit privat com en el públic. Aquest estudi pretén mostrar quina era la participació real de les dones i dels homes d’Atenes en l’esfera religiosa del seu dia a dia, ja que sovint s’afirma que les primeres en restaven excloses. L’objectiu és bàsicament comparar el cas masculí i el femení i veure les diferents formes en què uns i altres es relacionaven amb aquest aspecte de la vida de la polis. El treball se centrarà en determinades festes i els càrrecs que cadascun podia ocupar. No s’entrarà en els sacerdocis sinó en el paper que hi tindrien els ciutadans.
FONT: de Frutos Manzanares, Laia. Gènere i religió a l’Atenes clàssica [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49742.
Paraules clau: religió, Atenes, Grècia clàssica, festes, gènere
Llegiu el resum següent i intenteu extreure’n les paraules clau.
La Revolució Americana: estat de la qüestió
The American Revolution is one of the most important events in the world’s history and it’s, with the French Revolution, one of the evidences that shows the transition between the Early Modern History and the Modern History. The struggles that happened between 1775 and 1783 are well known but it’s interesting to study and analyze the different points of view and the different interpretations of the historians during history about this period.
The purpose of this work is to analyze the different historical tendencies and compare each one with the others, focusing on the most important historians of each tendency and their best works and books.
The Whig historians and the Neo-Whig historians, with their differences, have a common trait that’s try to explain the Revolution through its ideals, and make them the main explanation about why the Revolution happened. Progressives and Neo-Progressives, with their differences also, are trying to explain the Revolution not using romantic ideas but using numbers, statistics and the study of the society. Imperialists have another point of view, they interpret the revolution as a lack of understand between the British and the Americans where no one is guilty of tyranny nor evilness.
FONT: Castellví Mata, Jordi. La Revolució Americana: estat de la qüestió [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/50525.
Keywords: revolution, historiography, ideal, tyranny, society