TFG > Treball escrit > Pàgina

Pàgina

Definició

Algunes recomanacions relacionades amb el format de les pàgines del treball de final de grau:

  • Es recomana consultar la normativa de cada centre per comprovar si cal posar el logo de la UB a les diferents parts del treball, tot i que s’aconsella no posar-lo.
  • Totes les pàgines del TFG haurien de tenir un encapçalament on hi constés el nom de l’estudiant i el títol del TFG (en cas que sigui llarg, convindria posar-lo abreujat).
  • Cada capítol ha de portar un número que ha de correspondre amb el de l’índex. Si hi ha subapartats cal posar-los sense punt final després de l’últim número i també amb un espai abans de la paraula (1.2. Metodologia pràctica   1.2.1 Alguns exemples).
  • Els números de pàgina s’alineen per la dreta, preferiblement es posen a la part inferior dreta. No és necessari que els precedeixi cap abreviatura.
  • Si hi ha material complementari (CD, llapis de memòria, etc.) es recomana posar-lo amb una funda enganxada a la tapa posterior. I cal que l’identifiqueu amb el nom del projecte i el de l’estudiant.
  • Es recomana no imprimir el treball a doble cara.

 

Paràgraf i interlineat

El paràgraf és el fragment d’un escrit separat dels altres per un espai, de manera que el final de la ratlla on acaba la frase final queda en blanc. Entre paràgrafs s’acostuma a deixar un espai en blanc.

L’interlineat és la separació que hi ha entre títols, frases, paràgrafs, apartats, etc. i ve determinat per l’estructura del text. Per tant, el principal objectiu de l’interlineat de paràgraf és facilitar la lectura del document i s’aconsella que tingui coherència en tot el treball.

Recomanacions:

  • És preferible utilitzar el paràgraf modern en comptes de sagnar els paràgrafs.
  • L’interlineat per a un treball acadèmic: ha de ser d’entre 15 i 20 punts.
  • Convé que el text estigui justificat tant a la dreta com a l’esquerra.
  • Entre el títol d’un apartat i el primer paràgraf s’ha de deixar una línia en blanc.
  • És recomanable deixar dues línies en blanc entre l’últim paràgraf d’un apartat i el títol següent.
Activitat

A continuació es presenten diferents paràgrafs i interlineats. Quin considereu més adequat?

 

Text 1

En els darrers anys en el context de Catalunya hem pogut observar un canvi força significatiu pel que fa la relació de les persones i els animals de companyia. Avui en dia no tant sols mascotes com el gos o el gat s’han integrat en l’esfera del que és privat, sinó que a més certes espècies d’animals salvatges com ara els rèptils, alguns rosegadors, aus, i en alguns casos més excepcionals inclús primats, s’estan introduint en les llars humanes. Aquesta nova realitat ens invita a realitzar certs replantejaments sobre la frontera humà-animal.

Aquesta investigació parteix d’una hipòtesi i dues preguntes. La hipòtesi inicial planteja que a major proximitat en la relació afectiva entre les persones i els animals major serà el canvi en el conjunt de les representacions socials sobre els límits al voltant del món animal.

FONT: Martin Garcia, Anna. «Sobre la frontera humà-animal». Una aproximació antropològica a la representació social sobre el món dels primats [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49427.

 

Text 2

L’objecte d’estudi d’aquest treball són les representacions i pràctiques religioses d’una comunitat cristiana de Sant Feliu de Llobregat, anomenada Comunitat Sunday. La Comunitat, construïda l’any 2007 per set membres, decideix abandonar el culte tradicional, la missa, el 2011, i crear la seva pròpia manera considerada trencadora de celebrar la fe. L’anàlisi de les representacions i pràctiques religioses de la Comunitat Sunday s’ha d’emmarcar en el context del llarg procés històric de secularització, en què impera una efervescència de nous i renovats moviments religiosos que presenten un denominador comú basat a centrar l’experiència religiosa en l’individu i en un impuls generalitzat de trencament amb les formes religioses dominants tradicionals.

Les idees inicials a partir de les quals guiem el treball són les següents: el procés de secularització ha canviat les formes tradicionals de la religió i del ritual, però això no ha suposat la seva fi, sinó una transformació. D’altra banda, el ritual Sunday serveix com a model de la realitat i per a la realitat, en tant que l’explica, però també en tant que contribueix a crear-la i a recrear-la i, a més, a legitimar-la. Finalment, malgrat que el discurs de la Comunitat es presenta com a trencador amb el de les formes tradicionals, sostenim que aquest s’ha transformat, però que les seves pràctiques segueixen perpetuant una acció i uns esquemes de poder fonamentats en el concepte de la caritat, que és central en la religió cristiana tradicional.

FONT: Pons Raga, Marta. Representacions i pràctiques religioses de la Comunitat Sunday. De la litúrgia eclesiàstica a l’acció al carrer [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49436.

 

Text 3

La mateixa recerca ens va ajudar a plantejar preguntes sobre les visions dels actors, des de la més institucional representada pel Departament de Justícia, fins la de les persones que compleixen una mesura penal alternativa. Es tracta de mostrar la diversitat i complexitat de discursos i pràctiques que plantegen els diferents agents i actors involucrats al voltant d’aquesta experiència.

METODOLOGIA

Aquesta recerca ha tingut dues fases. La primera, que abasta des de novembre de 2011 fins a maig de 2012, en la qual es va produir un primer acostament a l’associació GAMAR, i una segona fase, realitzada entre febrer i abril de 2013.

FONT: Casas Muzaurieta, Jodie. Espai sense alcohol. Un acostament a l’aplicació de les mesures penals alternatives [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/49385.

 

Text 4

2. OBJECTIUS

L’objectiu general d’aquest treball és proposar la creació d’un banc del temps com a mecanisme de reinserció social per a les dones que formen o han format part del sistema penitenciari. Per assolir-ho, s’han marcat dos objectius específics.

El primer objectiu és teòric: aconseguir dissenyar una proposta recolzada teòricament per demostrar que pot ser viable i factible. En concret, es tracta d’aplicar l’alternativa d’un banc del temps, dissenyada en un primer moment per a les comunitats, en un context concret per explotar i incrementar els possibles beneficis que pot oferir. De retruc, la proposta proporcionarà la possibilitat que els bancs del temps segueixin creixent i cobrant importància.

FONT: Gasull Lloret, Llorença. Creació d’un banc del temps per a la reinserció social de les (ex)recluses [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/58010.