TFG > Treball escrit > Connectors

Connectors

Definició

Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen dues funcions: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les idees al llarg del text.
 

Tipus de paràgrafs Funció dels connectors Connectors
Introducció Serveixen per presentar un tema. l’objectiu principal de, ens proposem exposar, aquest treball tracta de, us adrecem aquest escrit per, etc.
Assumpte nou Tenen la funció de presentar un tema nou o un nou aspecte. respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació amb, etc.
Correlació-distribució Enllacen idees o paràgrafs i marquen l’ordre d’aparició de les frases. a més a més, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d’altra banda, per altra part, primerament, en tercer lloc, etc.
Remissions a altres paràgrafs S’utilitzen per anomenar altres citacions del treball. com ja hem comentat anteriorment, anteriorment, com ja hem assenyalat, reprenent el nostre tema central, etc.
Exemples Es fan servir per exemplificar les explicacions. com a mostra, concretament, per il·lustrar, per posar un exemple, una bona mostra, en particular, n’és un bon exemple, vegem-ne unes mostres, per exemple, etc.
Resum-conclusió Apareixen al final d’un apartat del treball per tancar un tema i introdueixen el resum i/o les conclusions. en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, etc.

 

 

Activitat

En aquestes frases hi apareixen un seguit de connectors. Localitzeu-los i classifiqueu-los.

 

  1. Tot seguit podríem establir els criteris d’avaluació amb coherència amb els objectius del curs.
  2. Pel que fa al lèxic utilitzat, convé destacar que hi ha mots amb un alt grau d’especificitat que només són fàcils d’entendre per als destinataris del manual.
  3. Com ja hem comentat anteriorment, en l’actualitat el mercat cinematogràfic es troba dominat per unes escasses companyies que distribueixen un tipus concret de filmacions.
  4. En aquest estudi ens proposem identificar nous gens que causen distròfies hereditàries de la retina.
  5. En definitiva, les condicions socioeconòmiques han fet disminuir la incidència de moltes malalties infeccioses.
Activitat 2

Els paràgrafs d’aquest text s’han desordenat. D’acord amb el con­tingut i l’estructura de les idees, ordeneu-los i classifiqueu-los.

 

a) Tradicionalment en el món educatiu s’ha considerat que la principal interacció a l’aula era la de professor-alumne. Les altres interaccions, essencialment les que s’establien entre alumnes, eren supèrflues i fins i tot molestes. Ara se sap que quan els alumnes interactuen per donar resposta a un problema complex es produeixen modificacions rellevants des del punt de vista cognitiu i identitari, al mateix temps que s’afavoreix el procés de socialització. L’element decisiu no és la quantitat d’interacció, sinó la seva naturalesa.

b) Aquest projecte de tesi centra la seva atenció en l’anàlisi d’interaccions a l’aula. Es tracta d’observar les interaccions que es produeixen a l’aula entre alumnes quan aquests treballen en petits grups amb el propòsit de prendre consciència de les capacitats expressives i interactives.

c) En aquesta recerca es parteix de l’anàlisi de situacions orals a l’aula en què els alumnes intenten donar resposta a un repte cognitiu concret; cada alumne té l’oportunitat d’expressar el seu punt de vista i d’adherir-se, o no adherir-se, al punt de vista que manifesten els altres. A partir d’aquí, s’estudien els moviments enunciatius determinats per a l’acarament entre els punts de vista dels integrants del grup per tal d’arribar a descriure els rols enunciatius que es produeixen. Tot plegat intenta mostrar quines repercussions tenen determinades situacions interactives en els processos cognitius, identitaris i de socialització.

d) La metodologia utilitzada per analitzar les produccions orals dels alumnes i els canvis de codi es fonamenta principalment en les aportacions provinents dels àmbits de la lingüística (Rabatel, 2008), de l’anàlisi del discurs (Kerbrat-Orecchioni, 2005) i de la psicolingüística (Mercer, 2001).

FONT: Turró Amorós, Míriam. Les interaccions verbals en el treball en petit grup [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2011. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/17226.