Presentació de la mona de ciència arqueòloga a la Facultat de Geografia i Història

El dijous 3 d’abril es presenta a les 11:00, a la Facultat de Geografia i Història, la mona de ciència d’enguany: una arqueòloga de xocolata acompanyada de dues columnes jòniques i una àmfora romana. A més, la figura està dempeus sobre un terra, també de xocolata, amb petjades prehistòriques d’avantpassats de l’Homo sapiens. S’ha obert un concurs als perfils d’Instagram de la UB i de La UB Divulga, en què se sortejaran tres mones arqueòlogues, que es lliuraran el dia de la presentació.

Aquest és el tercer any que la UB i el Gremi de Pastisseria de Barcelona s’alien per dur a les pastisseries la mona de ciència, una figura de Pasqua amb què es vol difondre la recerca i despertar vocacions científiques entre els més joves. «Volem transmetre als nens i nenes la idea de la descoberta, del pas del temps, i que aprenguin a valorar i entendre millor el patrimoni arqueològic i cultural». Així ho afirmen els dos investigadors que estan darrere la coordinació del treball científic d’aquest projecte de divulgació: els professors de la Facultat de Geografia i Història de la UB Xavier Mangado (SERP) i Rocío Da Riva (GRACPE). Ambdós expliquen els diversos elements de la mona: «Les columnes, una de sencera i una de partida per donar la idea del pas del temps, volen representar la tradició grega present a Catalunya, amb jaciments com Empúries. L’àmfora simbolitza la civilització romana a Catalunya, amb ciutats com Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona) o la mateixa Tarraco (Tarragona). I les petjades del terra volen recordar les primeres que es conserven d’un ésser humà, localitzades al jaciment prehistòric de Laetoli (Tanzània), d’una antiguitat de 3,7 milions d’anys». «A més, la figura porta a la mà un paletí, una eina fonamental per a nosaltres perquè ens permet desenterrar amb cura els objectes del passat», remarquen.

El valor afegir de la mona de ciència —allò que la fa diferent d’altres figures de Pasqua— és que duu un codi QR a través del qual es pot accedir a una pàgina web amb continguts divulgatius. En el cas de la mona arqueòloga, el web té apartats dedicats a aspectes metodològics (com es registren les troballes arqueològiques i què se’n fa després); a la «cultura material» (tot allò referent als objectes que es troben en les excavacions); a l’arqueozoologia (la relació dels humans amb els animals i els processos de domesticació); a l’estudi dels esquelets humans; al paisatge (en relació amb els canvis del clima i els provocats pels éssers humans), i al món de les idees (en què s’inclouen aspectes relacionats amb l’art i l’expressió simbòlica).

El contingut del web, adreçat a infants i al públic en general, l’han elaborat membres dels equips de recerca del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social (GRACPE) i el Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història.

Geòloga, biòloga o arqueòloga

Mones de Ciència és un projecte de La UB Divulga, en col·laboració amb el Gremi de Pastisseria de Barcelona, que cada any es dedica a una disciplina científica diferent. En les dues primeres edicions, la mona va ser geòloga i biòloga. De fet, es pot escollir comprar qualsevol de les tres mones de ciència realitzades fins ara. La llista de pastisseries en què es poden adquirir es pot consultar al web de La UB Divulga.