tenis o tennis?

El DIEC2 recull tennis i tenis com a formes normatives, així com els derivats tennista o tenista i tennístic -a o tenístic -a. Les formes tenis, tenista i tenístic -a, amb una sola ena, són les preferents en els textos institucionals i acadèmics de la Universitat de Barcelona, atès que és la grafia més coherent amb la resta d’adaptacions al català d’anglicismes similars, com ara: túnel (<tunnel), escàner (<scanner), bàner (<banner). També és la més coherent amb el principi general d’adaptar els manlleus a partir de la pronúncia (com s’ha fet amb futbol) i no pas a partir de la grafia originària (segons la qual hauria estat football).

Cal tenir present que la grafia anglesa amb dues enes no reflecteix la pronúncia d’aquesta consonant, que és simple, sinó la pronúncia de la vocal precedent (the rabbit rule). Es pot comprovar que aquesta regla s’aplica a tennis si n’escoltem la pronúncia a diccionaris d’anglès en línia, com ara l’Oxford o el Webster. Aquesta doble ena tampoc té relació amb l’etimologia del mot anglès, que procedeix de l’imperatiu de l’anglès antic tenetz, pres del francès antic tenez, imperatiu de tenir.

Sorprèn constatar que el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra només incloïa la forma tenis. Va ser a partir de 1989 que la Secció Filològica, mitjançant el primer Suplement al Diccionari General de la Llengua Catalana (addicions, modificacions i supressions), va proposar la substitució de tenis per tennis. Així, al DIEC1 es va incloure únicament la forma tennis (amb els derivats). En el DIEC2, però, es va recuperar la grafia fabriana tenis, però amb remissió cap a tennis. Aquesta incorporació i priorització de la forma amb doble ena, tot i que no es justifica en el Suplement, sembla que es basa en l’ús més abundant de la forma tennis. Les dades del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) avalen aquesta proposta, ja que hi apareixen 372 ocurrències de tennis enfront de 130 de tenis.

Seguint la proposta del DIEC, altres fonts importants, com els diccionaris del TERMCAT o els del Grup Enciclopèdia, tot i acceptar totes dues formes (tennis i tenis), han mantingut tennis com a preferent.

Per contra, l’És a dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, opta per la «forma adaptada» tenis, que contraposa a la «forma anglesa» tennis. I aquesta mateixa línia segueixen altres mitjans de premsa escrita, com el diari Ara. També cal esmentar les crítiques de Joan Solà i Josep Ruaix a la decisió de la Secció Filològica de retornar a la forma gràfica anglesa tennis, contravenint la norma general d’adaptació de manlleus en català, tal com explica el lingüista Josep Lacreu (cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) en l’article «Un partit de tenis (¿o és tennis?)».

Així, doncs, un cop estudiat a fons el cas de la grafia vacil·lant d’aquest mot i els seus derivats, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona proposen usar preferentment la grafia amb una sola ena per a tenis i els seus derivats en els textos produïts dins d’aquesta institució.