sinurbització i sinúrbic

Aquests termes són una adaptació dels termes en anglès synurbization i synurbic. El terme synurbization va ser encunyat per R. Andrzejewski et al. i difós a l’article Synurbization processes in population of Apodemus agrarius. I. Characteristics of populations in an urbanization gradient, on podem llegir:

The release of populations from the regulating effect of the ecosystem, adaptation of populations to life under the specific conditions formed by a town, formation of new regulating mechanisms etc. may be termed synurbization, by analogy with synanthropization. The latter means proneness of species to live in close relation with man, regardless of whether such species live in or outside towns. The former term indicates a close connection between the species and a very specific urban environment.

L’adjectiu synurbic apareix en la mateixa publicació, amb un significat fàcilment deduïble a partir de synurbization:

It would therefore appear that we have succeeded in the study presented here in grasping ecological phenomena which are not only connected with the particular species but may be generally characteristic of synurbic vertebrate populations.

També trobem contextos definitoris del terme synurbization en l’article de M. Luniak et al. Synurbization–adaptation of animal wildlife to urban development:

Recent decades have seen an increasing tendency for birds and mammals to colonize cities. This phenomenon posed the need for a new term – synurbization, which was created by theriologists-ecologists (Andrzejewski et al. 1978; Babiñska-Werka et al. 1979). It denotes an adjustment animal populations to specific conditions of the urban environment, in connection with regular existence (often breeding) there in the wild state. The term is not applied to individual animals which have come (or been brought by humans) to an urban area accidentally and which live there for a limited time. Synurbization is related to two other terms used in this field: synanthropization and urbanization. Synanthropization refers to the adaptation of animal populations to human-created (anthropogenic) conditions in general and urbanization refers to changes in landscape (environment) caused by urban development. Therefore, synurbization is the particular case of synanthropization under the specific conditions of urbanization.

Es pot concloure, doncs, que el terme synurbization es va crear per analogia o conjuntament amb el terme synanthropization. La formació d’aquest terme parteix d’uns formants grecollatins existents també en català, per la qual cosa es pot fer fàcilment un calc formal:

  • el prefix sin– ‘alhora’, ‘conjuntament’
  • l’arrel urb– (del llatí urbis, ‘ciutat’)
  • els sufixos –ic (en el cas de l’adjectiu) i –ització (en el cas del substantiu)

Atès que el català disposa de les mateixes peces lèxiques amb què s’ha format el terme original i que el calc, sempre que és possible i no subverteix les regles de la llengua d’arribada, és el mecanisme més freqüent de creació neològica secundària (és a dir, la creació neològica en una llengua d’arribada a partir d’un terme creat o difós en una altra llengua), es pot considerar que la forma sinurbització i l’adjectiu sinúrbic són termes ben formats.

Pel que fa a l’adjectiu úrbic, a més, cal tenir present que ja existia en llatí (urbicus, a, um) amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a la ciutat’. A més, es documenta en una fitxa del Cercaterm de procedència desconeguda, i també apareix al CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) procedent del Diccionari multilingüe de la ciència del sòl. Així, doncs, la formació sinúrbic -a està doblement justificada en català.