sínton o sintó?

Aquest terme fa referència a un concepte de química orgànica consistent en una unitat estructural que no és una molècula però que està relacionada amb la reacció sintètica.

El terme en anglès és synthon i va ser encunyat per E. J. Corey en l’article «General methods for the constructions of complex molecules», on podem llegir:

These possible routes are derivable by the recognition of structural units within molecules which can he formed and/or assembled by known or conceivable synthetic operations. (In the discussion which follows, these units are designated as “synthons”. In this paper the term “synthetic operations” is used in the molecular sense to denote structural transformations rather than in the laboratory sense, which would imply manipulation.) […] It is convenient to have a term for such units; the term “synthon” is suggested. These are defined as structural units within a molecule which are related to possible synthetic operations (and, therefore, to the reverse operations of degradation).

D’aquests fragments es dedueix que el terme està format a partir de synthetic operation. Es tracta, doncs, d’un acrònim que s’explica només a partir de l’ordre sintàctic anglès d’aquest sintagma, traduïble per operació sintètica. Per tant, es podria considerar un manlleu que cal prendre com a unitat lèxica simple i no pas com un compost.

Com qualsevol altre manlleu, s’hi poden fer adaptacions gràfiques més o menys acusades: des de fer una simple adaptació ortogràfica al català, com ara sinton (mot agut) o sínton (mot pla, com en anglès), fins a donar-li una forma més catalanitzada amb la terminació en ‑o: sintó. Aquesta forma més catalanitzada és la que trobem documentada a l’Enciclopèdia.cat o al Diccionari.cat, i també la que apareix en el llibre d’E. J. Corey Síntesi orgànica de molècules complexes, traduït al català per Àngel Messeguer i editat per a Societat Catalana de Química (societat filial de l’IEC).

Es pot considerar, per tant, que hi ha un criteri d’autoritat a favor de l’adaptació sintó, que ha fet prou fortuna tenint en compte el nombre relativament elevat d’ocurrències en textos indexats a Google acadèmic. En canvi, les altres adaptacions possibles no es documenten per al català.