nietzscheà o nietzschià?

No hi ha una regla fixa per a la derivació d’adjectius a partir d’antropònims, però hi ha certes tendències i en molts casos la intuïció ens pot ajudar.

  • El sufix derivatiu més corrent és –ià, que pot adjuntar-se a noms acabats en consonant (Darwin > darwinià, Freud > freudià, Kant > kantià, Hegel > hegelià), o bé es pot adjuntar a noms acabats en e muda (Shakespeare > shakespearià, Voltaire > voltairià o volterià).
  • També hi ha noms que només adjunten el sufix –à a la consonant final (Luter > luterà) o a la e sonora final (Linné > linneà, Nietzsche > nietzscheà), i fins i tot en algun cas en què la e final del nom és muda (Boole > booleà).

La vacil·lació d’alguns derivats fins i tot es reflecteix en els diccionaris i acostuma a afectar especialment aquests noms acabats en e sonora en la llengua d’origen. Per exemple, en castellà, segons el DRAE, el derivat de Goethe tant pot ser goethiano com goetheano. En català, també s’ha produït aquesta vacil·lació en el cas de l’adjectiu derivat de Nietzsche, que s’ha manifestat en moments diferents: el DIEC1 recollia únicament l’adjectiu nietzschià; en canvi, actualment el DIEC2 i altres diccionaris (DEIEC, GDLC, etc.) només recullen el derivat nietzscheà.