multar [complement directe de multar]

Per a les qüestions gramaticals, el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) conté més informació o la presenta de manera més explícita que no pas el DIEC2. Si comparem les informacions per a multar del DIEC2 i del DEIEC, veurem que en el DEIEC s’han afegit un parell d’exemples que mostren clarament el comportament sintàctic del verb, de manera que el complement directe és la persona que rep la multa:

DIEC2

multar v. tr. [LC] [DR] Imposar una multa (a algú).

DEIEC

multar v 1 tr. [LC] [DR] Imposar una multa a [algú].  Han multat els patrons que no tenen la documentació en regla. El percentatge de conductors multats no és alarmant. 

Es pot accedir al DEIEC des dels resultats de la consulta del DIEC2, i a la inversa.