Deprecated: Function get_page_by_title is deprecated since version 6.2.0! Use WP_Query instead. in /www/wub/seminarifilosofiagenere/wp-includes/functions.php on line 6085
Simone de Beauvoir
París, 1908 – 1986
El feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament.
Judith Butler
Cleveland, 1956
No hi ha una identitat de gènere darrere de les expressions de gènere; aquesta identitat
és performativament constituïda per les mateixes 'expressions' que es consideren el seu resultat.
María Zambrano
Málaga, 1904 – Madrid, 1991
Atès que el fet d’obrir-se l’horitzó no és sols qüestió de grandesa,
sinó de diversitat: de diferents dimensions, de diferents formes de mirada,
de diferent llum que l’enteniment ha de captar i àdhuc projectar.
Car la mirada, per portar a veure, o albirar segons els casos,
ha de ser usada de diversa manera.
Moderata Fonte
Venècia, 1555 – 1592
Un cor lliure en el meu pit s’allotja,
de ningú sóc serva, ni sóc altrament que meva,
em nodreixo de modèstia, i cortesia,
virtut m’exalta, i castedat m’adorna.
[…] Bellesa, joventut, plaers, i pompes
no els considero res, sinó per als pensaments purs,
sóc trofeu per la meva voluntat i no per l’atzar.
Hannah Arendt
Linden, 1906 – Nova York, 1975
La major part de la filosofia, des de Plató, es pot
interpretar sense dificultat com a resultat dels diversos
intents per a trobar bases teòriques i formes pràctiques
que permetin escapar completament de la política.
Simone Weil
París, 1909 – Ashford, 1943
El que sabem per endavant és que la vida serà menys inhumana
en la mesura en què la capacitat individual de pensar i d’actuar sigui major.
El Seminario Filosofia i Gènere ha articulado su investigación sobre el eje de la producción filosófica femenina con los objetivos de:
- Recuperar, estudiar y difundir los textos en los que se manifiesta la producción filosófica femenina desde la Antigüedad hasta nuestros días
- Examinar críticamente los presupuestos de la hermenéutica filosófica
- Intervenir en el debate contemporáneo sobre la teoría feminista y el papel de la diferencia de los sexos en el discurso filosófico
Así, después de más de dos décadas de estudio durante las cuales los hallazgos han sido muchos y diversos, celebramos haber trazado una cartografía inédita de las redes conceptuales, teóricas y biográficas que unen el pensamiento y las vidas de las mujeres que nos han ocupado. Y es precisamente la existencia de este haz de relaciones la que nos ha abierto la posibilidad de pensar en términos de una paradójica tradición oculta del pensamiento femenino.
Queremos continuar ensanchando esta cartografía, profundizando así en nuestra línea de interpretación, pues estamos convencidas de que en compañía de estas mujeres somos capaces de comprender, de pensar, nuestro presente y de reparar algunas lagunas teóricas del discurso dominante. Por esta convicción mantenida a lo largo del tiempo y por todo el trabajo realizado hasta ahora, el Seminario Filosofia i Gènero se ha convertido en una referencia nacional e internacional en lo que se refiere al pensamiento de las mujeres.
Líneas de investigación
- Las filósofas y la tradición
- Filósofas y pensadoras contemporáneas
- Filósofas y pensadoras de la Edad Media y Renacimiento
- Teoría feminista: igualdad, género, diferencia y alteridad
- Género, subjetividad y memoria
- Religión, teología, mística y espiritualidad femenina
Proyectos de investigación
- Realitzar una aportació científica de caràcter teoricocrític i des d’una perspectiva de gènere als debats sobre la transmissió de la tradició i sobre l’educació.
- Profunditzar en el coneixement de les relacions d’aprenentatge.
- Investigar sobre els termes en els quals les pensadores del s. XX han plantejat el tema de la transmissió i sobre els mètodes i llenguatges adoptats.
- Fomentar la creació de metodologies per a la transmissió del saber humanístic.
- Cartografiar i explorar la xarxa conceptual que envolta la noció de transmissió.
- L’anàlisi i l’eventual traducció de texts de les pensadores per a la impartició de cursos i conferències (incloent-ne d’inèdits), articles divulgatius o opuscles.
- Estudiar els escrits que mostren la contaminació amb altres llenguatges i àmbits, com la literatura, l’art, el teatre o el cinema.
- L’anàlisi de relacions epistolars i diaris de treball que mostren la preocupació de la transmissió més enllà de la divisió entre escriptura pública i “privada” o personal.
Investigadora principal: Rosa Rius Gatell
Codi oficial: FFI2012-30645
Període: 2013-2015
Organisme: Ministerio de Economía y Competitividad
Programa: OFIL – Filología y Filosofía (FILO y FISO)
Nombre d’investigadors/es: 09
El proyecto estudia detalladamente la relación de “discipulado” que vincula a algunas de las mayores filósofas del siglo XX con sus maestros: María Zambrano-José Ortega y Gasset, Simone Weil-Alain, Hannah Arendt-Martin Heidegger, Rachel Bespaloff-Martin Heidegger, Jeanne Hersch-Karl Jaspers, Martha Nussbaum-John Rawls.
Sobre la base de la hipótesis de que la relación entre las filósofas y sus maestros es un ámbito de observación privilegiado para analizar las aportaciones originales y específicas de las mujeres a la historia del pensamiento, el proyecto ha alcanzado los siguientes objetivos: realizar estudios de corte histórico-filosófico sobre las relaciones de discipulado de las pensadoras a examen; realizar estudios crítico-comparativos de su obra comparada con la de sus maestros con el fin de tratar de detallar y describir de forma rigurosa y atenta las aportaciones originales de estas pensadoras a la historia del pensamiento; dibujar un canon femenino de la tradición filosófica a través de la cartografía de los autores y de las autoras de referencia para las pensadoras del siglo XX; establecer una comparación entre las relaciones de discipulado de las diversas filósofas estudiadas; ofrecer una aproximación metodológica que permita experimentar, o seguir experimentando, formes alternativas de aproximación a la Historia de la Filosofía desde una perspectiva de género, en la que destaquen las aportaciones originales de las mujeres filósofas al pensamiento.
Al mismo tiempo, se ha pretendido que, a partir de la investigación realizada, emerja también una mejor comprensión de la complejidad de la filosofía del siglo XX. El presente ha ofrecido una novedosa e importante aportación a la Historia de la Filosofía, dado que aborda una temática apenas investigada hasta el momento.
Investigadora principal: Rosa Rius Gatell
Codi oficial: FFI2009-08468/FISO
Període: 2010-2012
Organisme: Ministerio de Ciencia e Innovación
Programa: OFIL – Filología y Filosofía (FILO y FISO)
Nombre d’investigadors/es: 09
Paraules Clau: Acción / Filosofía / Mujeres / Política / Historia
Resum:
En continuïtat amb la tasca de recuperació del pensament filosòfic femení realitzat en els últims anys, es pretén:
-Profunditzar en la investigació teòrica de l’obra d’autores objecte d’estudi de l’equip des de fa anys: Hanah Arendt, Simone Weil, María Zambrano.
-Continuar en la investigació documental i teòrica d’autores menys conegudes que ja foren objecte d’estudi de l’anterior projecte: Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch, Iris Murdoch.
-Estendre la investigació a dues autores d’una generació posterior a les precedentment mencionades: Agnes Heller i Martha Nussbaum.
L’objectiu del projecte és evidenciar i analitzar les connexions entre aquestes pensadores, amb la finalitat de contribuir a la reflexió i/o al qüestionament d’una hipotètica tradició de pensament filosòfic femení en el segle XX. Al mateix temps es pretén posar de manifest les complexes relacions que les mencionades autores estableixen amb la tradició canònica de la filosofia i amb els corrents filosòfics en els quals es formaren, amb l’objectiu de caracteritzar i valorar la seva aportació a la filosofia del segle XX.
La comparació entre les autores es desenvoluparà al voltant d’alguns temes o centres d’interès, tals com la seva comuna preocupació pels límits d’allò polític, l’anàlisi del nexe entre experiència, història i justícia o la relectura de la tradició clàssica.
Investigadora principal: Fina Birulés Bertran
Codi oficial: U-113/2010
Període: 2010-2011
Organisme: ICD – Institut Català de les Dones
Programa: PROJ – Projecte Competitiu sense programa específic
Nombre d’investigadors/es: 04
Resum:
En continuïtat amb la tasca de recuperació del pensament filosòfic femení realitzada en els darrers anys, es pretén:
-Aprofundir en la investigació teòrica de l’obra d’autores objecte d’estudi de l’equip des de fa anys: Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano.
-Continuar en la recerca documental i teòrica d’autores menys conegudes que estan sent objecte de la nostra recerca: Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch.
-Estendre la investigació a dues autores d’una generació posterior a les precedentment esmentades: Judith Butler i Martha Nussbaum.
El treball pretén evidenciar i analitzar les connexions entre aquestes pensadores, amb la finalitat de contribuir a la reflexió i/o al qüestionament d’una hipotètica tradició de pensament filosòfic femení en els darrers cent anys. Al mateix temps es pretén fer paleses les relacions complexes que aquestes autores estableixen amb la tradició canònica de la filosofia i amb els corrents filosòfics en els quals es formen, amb l’objectiu de caracteritzar i valorar la seva aportació a la filosofia contemporània. La comparació entre les autores es desenvoluparà al voltant d’alguns temes o focus d’interès, com ara la seva comuna preocupació pels límits de la política, l’anàlisi del nexe entre experiència, història i justícia, la relectura de la tradició clàssica.
El treball pretén contribuir a la reflexió entorn de l’existència i la rellevància d’una tradició filosòfica femenina que s’hauria desenvolupat en els darrers cent anys, i que roman oculta perquè ha estat ignorada, o si més no infravalorada, en la historiografia oficial i en els estudis crítics més destacats. L’objectiu general de la investigació és esbrinar si, i en quina mesura, les autores objecte d’estudi es relacionen o es llegeixen entre elles o bé ho fan amb altres pensadores antecessores o contemporànies. Aquesta línia de recerca es creua amb l’anàlisi del diàleg que cada una d’elles estableix tant amb la tradició filosòfica canònica com amb el panorama filosòfic contemporani, i permet d’il·luminar d’una manera més clara el sentit i l’entitat de la seva originalitat i de les seves específiques aportacions filosòfiques.
Investigadora principal: Marta Segarra Montaner i Fina Birulés
Codi oficial: 2009SGR647
Període: 2005-2017
Organisme: AGAUR – Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, Generalitat de Catalunya
Programa: Projectes de recerca per potenciar els grups de recerca consolidats
Nombre d’investigadors/es: 21
Paraules Clau: Història de les Dones / Estudis de Gènere / Pensament de les Dones
Resum:
El GRC CiPD, creat el 2005, s’ha consolidat com un dels equips més potents i reconeguts de Catalunya i Europa dins dels estudis de dones, gènere i sexualitat en les humanitats. Aquest prestigi es justifica per una recerca intensiva, que es materialitza en 2014-2017 en 6 projectes finançats en actiu (més participació en un programa COST d’un membre de l’equip), 19 projectes acabats, 44 tesis doctorals llegides (més de 20 inscrites), 36 contractes predoctorals, i una gran producció de resultats de recerca, mitjançant publicacions conjuntes i individuals dels seus membres (moltes de les quals són internacionals, en revistes indexades i editorials amb peer-review i comitè científic), ponències a congressos, la majoria internacionals, organització de reunions científiques, convenis i col·laboracions amb institucions. La seva internacionalització ha crescut amb les xarxes de recerca creades, convenis i col·laboracions amb institucions internacionals que s’ampliaran en 2017-2019.
Títol: Pensadoras del siglo XX: aportaciones al pensamiento filosófico femenino
Investigadora principal: Rosa Rius Gatell
Codi oficial: HUM2006-11476/FISO
Període: 2006-2009
Organisme: Ministerio de Educación y Ciencia
Programa: Programa Nacional de humanidades
Nombre d’investigadors/es: 03
Paraules Clau: Filosofía / Tradición / Experiencia / Creació
Resum:
En continuïtat amb la tasca realitzada de recuperació del pensament filosòfic femení per l’equip en els darrers anys, es pretén dur a terme una investigació documental i teòrica de l’obra d’algunes autores (Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano, Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch i Iris Murdoch, particularment) evidenciant i analitzant les seves connexions amb la finalitat de contribuir a la reflexió i qüestionament d’una possible tradició del pensament filosòfic femení que permeti la seva caracterització i valoració de la seva aportació a la filosofia del segle XX.
Títol: Pensadoras del siglo XX : aportaciones al pensamiento filosófico femenino
Investigadora principal: Fina Birulés Bertran
Codi oficial: 48/06
Període: 2006-2009
Organisme: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales
Programa: Acció Estratègica: Foment de la Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes
Nombre d’investigadors/es: 05
Paraules Clau: Creación / Experiencia / Feminismo / Filosofía
Resum:
En continuació amb la tasca realitzada de recuperació del pensament filosòfic femení per l’equip en els darrers anys, es pretén dur a terme una investigació documental i teòrica de l’obra d’algunes autores (Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano, Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch i Iris Murdoch, particularment) evidenciant i analitzant les seves connexions amb la finalitat de contribuir a la reflexió i qüestionament d’una possible tradició del pensament filosòfic femení que permeti la seva caracterització i valoració de la seva aportació a la filosofia del segle XX.
Pensadoras del siglo XX: aportaciones al pensamiento filosófico femenino (I) (2006-2009)
Títol: Pensadoras del siglo XX: aportaciones al pensamiento filosófico femenino
Investigadora principal: Rosa Rius Gatell
Codi oficial: 26
Període: 2006-2009
Organisme: Ministerio de Educación y Ciencia
Programa: Proyectos Cofinanciados con fondos FEDER
Nombre d’investigadors/es: 03
Paraules Clau: Acción / Autoridad / Diferencia / Ética / Feminismo
Resum:
En continuació amb la tasca realitzada de recuperació del pensament filosòfic femení per l’equip en els darrers anys, es pretén dur a terme una investigació documental i teòrica de l’obra d’algunes autores (Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano, Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch i Iris Murdoch, particularment) evidenciant i analitzant les seves connexions amb la finalitat de contribuir a la reflexió i qüestionament d’una possible tradició del pensament filosòfic femení que permeti la seva caracterització i valoració de la seva aportació a la filosofia del segle XX.
Investigadora principal: Àngels Caraí Ribera
Període: 2005
Organisme: Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (Generalitat de Catalunya) DURSI
Programa: Xarxes temàtiques
Investigadora principal: Rosa Rius Gatell
Període: 2005
Organisme: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales
Programa: Ajuts a la Recerca
Investigadora principal: Montserrat Jufresa Muñoz
Codi oficial: BFF2000-0755
Període: 2000-2003
Organisme: Secretaría de Estado de Educación, Universidades, Investigación y Desarrollo
Programa: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento
Investigadora principal: Fina Birulés Bertran
Codi oficial: BFF2001-4992-E
Període: 2002
Organismes: Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología (CICYT)
- Programa: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento
- Nombre d’investigadors/es: 4
- Ministerio de Asuntos Sociales
- Programa: Ajuts a la Recerca
Investigadora principal: Fina Birulés Bertran
Codi oficial: BFF2001-4992-E
Període: 2001-2002
Organisme: Universitat de Barcelona
Programa: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento
Nombre d’investigadors/es: 04
Investigadora principal: Rosa Rius Gatell
Codi oficial: PS93-0223
Període: 1994-1997
Organisme: Secretaría de Estado de Universidades e Investigación
Programa: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento
Nombre d’investigadors: 06
Paraules Clau: Acción / Autoridad / Diferencia / Ética / Feminismo
Investigadora principal: Rosa Rius Gatell
Codi oficial: 26
Període: 1993-1994
Organisme: Universitat de Barcelona
Programa: Proyectos de investigación para grupos precompetitivos de la Universitat de Barcelona
Nombre d’investigadors: 03
Paraules Clau: Acción / Autoridad / Diferencia / Ética / Feminismo
Tesis y trabajos de investigación
Actualmente y, desde el punto de vista estrictamente académico, el equipo del Seminario Filosofía y Género destaca por su trabajo de formación de investigadores predoctorales y posdoctorales.
Patricia Palomar Caldón, El género literario en María Zambrano. Una propuesta interpretativa de la confesión.
Universitat de Barcelona, 2017.
Directoras: Rosa Rius & Carmen Gloria Revilla
Calificación: Excelente cum laude.
Ana Lafranconi, Walter Benjamin: Infancia y politización.
Universitat de Barcelona. Fecha de lectura: 26/09/2017.
Directoras: Fina Birulés & Laura Llevadot.
Calificación: Excelente cum laude.
Anabella Di Tullio, Teoría feminista y liberalismo: el devenir de una relación problemática.
Universitat de Barcelona, 2016.
Directora: Fina Birulés
Calificación: Excelente cum laude con mención internacional.
Edgar Straehle, Hannah Arendt: una lectura desde la autoridad.
Universitat de Barcelona, 2016.
Directora: Fina Birulés
Calificación: Excelente cum laude con mención internacional.
Sara Bigardi, El delirio en el pensamiento de María Zambrano.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Carmen Revilla Guzmán (codirección con Chiara Zamboni).
Calificación: Excelente cum laude.
Barbara Verzini, Las herencias filosóficas de Artaud: el teatro de reanimación.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente cum laude.
María José González Madrid, Surrealismo y saberes mágicos en la obra de Remedios Varo.
Facultad de Geografía e Historia, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Rosa Rius Gatell
Calificación: Excelente cum laude.
Matias Sirczuk, Fundación y legitimidad en la modernidad política: Carl Schmitt, Hannah Arendt y Claude Lefort.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente cum laude.
Stefani Fantauzzi, Política, Im-política e violenza in Hannah Arendt.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2011.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente cum laude.
Juan Miguel García García. De la ciencia como trabajo a la ciencia como metaxú en Simone Weil.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2011.
Directora: Carmen Revilla Guzmán
Calificación: Excelente.
Àngela Lorena Fuster Peiró, La imaginació arrelada. Una proposta interpretativa a partir de Hannah Arendt.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2010.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente cum laude.
Sebastian Fenoy Gutierrez, La obra inédita de María Zambrano.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2007.
Directora: Carmen Revilla Guzman.
Calificación: Excelente cum laude.
Joana Ortega Raya, La aportación de Simone de Beauvoir a la discusión sobre el género.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2005.
Directora: Carmen Revilla Guzman.
Calificación: Excelente cum laude.
Elena Laurenzi, Una propuesta de lectura de María Zambrano.
Facultad de Geografía e Historia, Universitat de Barcelona, 2001.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente cum laude.
Anna Masó Monclús, Acció i teoria política en H. Arendt. Nocions presents en les obres de juventud entre Agustí i Rahel.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 1998.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente cum laude.
Irene Manero Candel, La reforma de Gallardón de la interrupción voluntaria del embarazo. Intento de pensar lo humano y lo común.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Montserrat Campos Quesada, La responsabilidad del mundo: la autoridad y la educación en Hannah Arendt.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Notable.
Manel Codina Massons, Una crítica al model de pèrdua de l’espai públic en la filosofia contemporània. Hannah Arendt: una mirada pessimista del present.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2012.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Notable.
Mónica Plaza Camps, Tragedia y Filosofía en María Zambrano. Una lectura a través de Antígona y Job.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Rosa Rius Gatell.
Calificación: Excelente.
Silvia Rodríguez, Algunas lecturas actuales sobre Butler y Foucault.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2012.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Antonio Grueso Otalo, La Prudencia en “El Príncipe” de Maquiavelo.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2013.
Directora: Rosa Rius Gatell.
Calificación: Excelente.
Francisca Garat Pey, Norma y normalidad. Marcos de representación del sexo-género.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2012.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Anna Formentí Sabater, Del individuo a la Persona. El camino de realización del Sujeto en María Zambrano.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2012.
Directora: Rosa Rius Gatell.
Calificación: Excelente.
María Luisa Vieta Salomó, El proceso de Hannah Arendt.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2010.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Anabella L. Di Tullio Arias, Feminismo y liberalismo: una interrogación crítica acerca de los límites del proyecto liberal.
Facultad de Filología, Universitat de Barcelona, 2009.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Blanca Llorca Morell, Maquiavelo Diplomático. Estudio de las legaciones ante César Borgia.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2009.
Directora: Rosa Rius Gatell.
Calificación: Excelente.
Matías Sirczuk, ¿Cómo fundar sobre el abismo? Ley, autoridad y fundación en el pensamiento de Hannah Arendt.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2008.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Jerónimo Botero, M., El sujeto que juzga y los juicios sobre el sujeto. Expresión y comprensión del agente en Hannah Arendt.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2007.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Agustín Guillén, Sobre la Corporeidad: La performatividad del género.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2007.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Notable.
Oscar Rodas, Si, por qué, cómo y cuándo del testimonio.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2007.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Georgina González Rabassó, Sobre les visions de l’univers d’Hildegarda de Bingen.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2007.
Directora: Rosa Rius Gatell.
Calificación: Excelente.
Àngela Lorena Fuster Peiró, El gir del pensament: La imaginació i el judici. Notes sobre I. Kant i Hannah Arendt.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2005.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Excelente.
Barbara Verzini, Las herencias filosóficas de Artaud: El teatro de reanimación.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2003.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Aprobado.
Adrià Chavarria, Simone Weil. Un esbòs per a una societat contemporània: Els escrits sobre la guerra.
Facultad de Filosofía, Universitat de Barcelona, 2002.
Directora: Fina Birulés Bertran.
Calificación: Notable.
Premios y reconocimientos
Fina Birulés
Cruz de Sant Jordi 2017
Premio de Comunicación No Sexista 2017
Stefania Fantauzzi Premio Extraordinario de Doctorado Política, impolítica y violencia en Hannah Arendt, 2011 (Dir. Fina Birulés)
À. Lorena Fuster Peiró Premio Extraordinario de Doctorado La imaginació arrelada, una proposta interpretativa a partir de Hannah Arendt, 2010 (Dir. Fina Birulés)
Ana Lanfranconi III Premio Benjamin Kinder für die Aufklärung. Infancias e interrupciones en las emisiones radifónicas de Walter Benjamin, 2017 (Dir. Fina Birulés i Laura Llevadot)
Edgar Straehle Porras III Premio Benjamin, Mención Especial
La autoridad y sus descontentos: una lectura desde Arendt, 2017
Anabella di Tullio XXVI Edición del Premio Internacional de Investigación Victoria Kent (Universidad de Málaga), Teoría feminista y Liberalismo: el devenir de una relación problemática, 2016
Matías Sirczuk Premio extraordinario de doctorado Fundación y legitimidad en la modernidad política: Carl Schmitt, Hannah Arendt y Claude Lefort, 2013 (Dir. Fina Birulés)
Actividades permanentes
Jornades internacionals María Zambrano
El Seminari María Zambrano, coordinat per Carmen Revilla i amb la col•laboració amb el Seminari Filosofia i Gènere, organitza des de 1996 unes jornades internacionals entorn de diferents temes del pensament de María Zambrano. Actualment, les jornades es realitzen amb periodicitat bianual.
Més informació: Seminari María Zambrano
Laboratori de tesi
El laboratori de tesi, dirigit per Rosa Rius Gatell i coordinat per Georgina Rabassó, és una experiència d’innovació docent que consisteix a compartir els itineraris de recerca durant el període d’elaboració de la tesi doctoral.
21è Laboratori de Tesi. Bàrbara Ramajo García: “Desbordar el cuerpo lesbiano: sobre el “más allá” de la existencia lesbiana y sus violencias fantasmas”. Directora: Marta Segarra Montaner (CRNS/UB). Tutora: Fina Birulés (UB). Dimarts 19 de desembre de 2017. Díptic
20è Laboratori de Tesi. Meritxell Joan Rodríguez: “Estudi de l’hibridisme inherent a les identitats, individuals i nacionals, construïdes sobre la base de desplaçaments poblacionals”. Directores: Marta Segarra Montaner (CNRS/UB) i Mònica Rius Piniés (UB). Dimarts 4 d’abril de 2017. Díptic
19è Laboratori de Tesi. José Luies Ramos Rebollo: “Narrativas del trabajo sexual masculino en España (1970-2015)”. Director: Rafael M. Mérida Jiménez (UdL). Dimarts 15 de novembre de 2016. Díptic
18è Laboratori de Tesi. Montse Gatell Pérez: “El ‘Cicle del Pallars’ de Maria Barbal: una narrativa per a un territori”. Directora: Terea Iribarren Donadeu (UOC). Dimecres 29 de juny de 2016. Díptic
17è Laboratori de Tesi. Florencia González Brizuela: “Tensiones entre el discurso de los derechos humanos y las reivindicaciones de mujeres indígenas desde la perspectiva del ordenamiento jurídico internacional”. Directors: Jordi Bonet Perez (UB) i Marco Aparicio (UdG). Dimecres 10 de febrer de 2016. Díptic
16è Laboratori de Tesi. Estrella Díaz Fernández: “Representaciones literarias de las minorías sexuales en España: la colección ‘La sonrisa vertical’”. Director: Rafael M. Mérida Jiménez (UdL). Dilluns 26 d’octubre de 2015. Díptic
15è Laboratori de Tesi. Marika Vila i Migueloa: “El cos okupat. Iconografies del cos femení com a espai de la transgressió masculina en el còmic”. Directora: Marta Segarra (UB). Dimecres 15 de juliol de 2015. Díptic
14è Laboratori de Tesi. Marta Ortega: “Eulàlia Ferrer i Montserrat: capacidad jurídica de las mujeres en el mundo de la imprenta y edición barcelonesa del siglo XIX”, 19 maig 2015. Díptic
13è Laboratori de Tesi. Edgar Straehle: “Hannah Arendt: una lectura desde la autoridad”, 18 febrer 2015. Díptic
12è Laboratori de Tesi. Araceli Rosillo: “El monasterio de Santa Clara de Manresa (siglos XIV-XVII). Historia de las clarisas del Bages”, 23 juliol 2014. Díptic
11è Laboratori de Tesi. Adina Mocanu: “Cuerpos dóciles. Una lectura desde la infancia y la enfermedad”, 12 maig 2014. Díptic
10è Laboratori de Tesi. Joan Nogués Gálvez: “Dimensió filosòfica de la tradició literària en Simone Weil”, 3 març 2014. Díptic
9è Laboratori de Tesi. Claudia Calquín Donoso: “De madres y de expertos: saber/poder en el discurso ‘psi’ sobre el cuidado materno”, 25 setembre 2013. Díptic
8è Laboratori de Tesi. Pau Castell: “Origen i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI)”, 29 maig 2013. Díptic
7è Laboratori de Tesi. Andrea Ruthven: “Representing Feminist Bodies and/of Resistance: Reading Women’s Bodies of Violence in Contemporary Dystopic Literatures”, 13 març 2013. Díptic
6è Laboratori de Tesi. Mariana Espeleta: “La autorrepresentación identitaria como resistencia”, 12 desembre 2012. Díptic
5è Laboratori de Tesi. Jorge Luis Peralta: “Espacios del deseo homoerótico en la literatura argentina contemporánea”, 19 setembre 2012. Díptic
4t Laboratori de Tesi. Katarzyna Paszkiewicz: “Los géneros cinematográficos en las cineastas de la posmodernidad”, 11 juliol 2012. Díptic
3r Laboratori de Tesi. María Teresa Vera Rojas: “Sujetos modernos e intervenciones feministas: género, comunidad e hispanismo en la prensa hispana de Nueva York (1920-1940)”, 17 abril 2012. Díptic
2n Laboratori de Tesi. Georgina Rabassó: “Aspectes cosmològics a l’obra d’Hildegarda de Bingen”, 14 desembre 2011. Díptic
1r Laboratori de Tesi. Marta Font: “Paraula i poètiques del desig en l’obra d’Enric Casasses”, 21 juny 2011. Díptic
Primaveres arendtianes
El Cicle Internacional de Conferències “Primaveres arendtianes” neix com a iniciativa en el si del grup de lectura i discussió de l’obra d’Arendt a l’any 2011. Des del principi es proposa com a objectiu fonamental: promoure la discussió crítica i la difusió del pensament de Hannah Arendt a través de la programació de conferències i jornades a càrrec dels més destacats i de les més destacades investigadores a nivell internacional, tot intentant potenciar els temes més desatesos del seu pensament.
El comitè científic compta amb la presència d’especialistes en l’obra de Hannah Arendt. Està format per: Fina Birulés (Universitat de Barcelona), Neus Campillo Iborra (Universitat de València), Enzo Traverso (Université de Picardia i École des Hautes Études en Sciences Sociales), Adriana Cavarero (Università degli Studi di Verona), Christine Harckensee-Roth (Hannah Arendt-Zentrum) i Étienne Tassin (Université Paris VII-Denis Diderot).
Més informació: Grup Arendtià de Pensament i Política (GAPP)
Claudia Hilb (Universidad de Buenos Aires), “«Por eso, Sr. Eichmann, debe Ud. colgar». De Eichmann en Jerusalén a los «Juicios» en Argentina (reflexiones situadas)”, 2 febrer 2015.
Marie Luise Knott (Berlin): “Der Span des Gegenwärtigen und sein Kampf mit dem Nichts. Überlegungen zu einer Notiz von Hannah Arendt aus dem Jahr 1942”, 25 març 2015.
Bruno Clément (Université Paris 8), “L’amour est-il soluble dans le concept?”, 17 abril 2015.
Peter Wagner (Tramod-UB), “La democracia occidental y la posibilidad del totalitarismo. Sobre los motivos de la fundación y de la destrucción en Los orígenes del totalitarismo”.
María Teresa Muñoz Sánchez (UNAM), “El juicio político: la capacidad de juzgar y la posibilidad de la crítica”, 2 juny 2015.
Cristina Sánchez Muñoz (Universidad Autónoma de Madrid), “Males banales y males radicales: tensiones y continuidades.”
Wolfgang Heuer (Freie Universität Berlin, responsable del Hannah Arendt Newsletter), “Mal y Modernidad.”
Andreas Kalyvas (New School for Social Research / TRAMOD, UB), “The Stateless Citizen: Some Reflections on Arendt’s Political Theory”, 3 desembre 2012.
José Sérgio Fonseca de Carvalho (Universidade de São Paulo, Brasil): “Política e educação em Arendt: distinções, relações e tensões”, 11 maig 2012.
Svjetlana Nedimovic (Editor-in-chief of Puls demokratije online student magazine and discursive writing education project from Sarajevo, BiH – TRAMOD, UB): “Story-telling and the Sense of the (Un)common”, 30 març 2012.
Tracy Strong (University of California, San Diego): “A lecture on Hannah Arendt”, 27 febrer 2012.
Idith Zertal (Universitat de Basilea): “Eichmann in Jerusalem and the Question of Evil”, 17 març 2011.
Martine Leibovici (Université Paris VII – Denis Diderot): “L’acosmisme de la fusion. Une analyse arendtienne de quelques affects politiques”, 26 abril 2011.
Étienne Tassin (Université Paris VII – Denis Diderot): “La manifestación política: más allá del acierto y del fracaso”, 3 maig 2011.
María José Guerra (Universidad de La Laguna): “Arendt y los feminismos: recepción crítica y debate actual”, 26 maig 2011.
Lectures arendtianes
Aquest grup es crea a partir de la voluntat comuna de rellegir amb deteniment l’obra de Hannah Arendt i repensar aspectes controvertits de la mateixa. Ens reunim periòdicament per analitzar i discutir plegats, per presentar diferents temes de l’obra que estem llegint o per tractar lectures esmentades per la pròpia autora a fi d’enriquir la comprensió. Després d’haver-nos concentrat en el tema dels drets humans i d’haver llegit l’obra pòstuma La vida de l’esperit (The Life of the Mind), en aquest curs ens estem dedicant a llegir, rellegir i des-llegir una de les seves obres més mal llegides, Sobre la revolució (On Revolution).
Més informació: Grup Arendtià de Pensament i Política (GAPP)
En companyia: encontres de lectura i discussió
Aquesta activitat es va iniciar a setembre de 2013 amb l’objectiu de crear un espai diferent de trobada per pensar juntes. A partir de la lectura de textos de teoria feminista i d’altres textos escollits per tal d’orientar-nos en la reflexió, hem indagat en certs aspectes de la tradició de pensament femení, entorn la qual el Seminari Filosofia i Gènere ha treballat al llarg de més de dues dècades.
En aquests encontres hem estat en companyia d’algunes membres dels altres dos grups de recerca que composen ADHUC (Centre Dona i Literatura i Tàcita Muta) i d’altres persones externes al món acadèmic, però molt properes als nostres interessos. Plegades hem llegit i discutit textos de Carla Lonzi, Françoise Collin, Judith Butler, Fina Birulés o Georg Simmel.
Coordinació: Fina Birulés i Lorena Fuster
Altres activitats
El Seminari Filosofia i Gènere organitza de forma continuada altres activitats de formació i de difusió de la recerca com jornades internacionals, taules rodones, seminaris, presentacions literàries, etc., en col•laboració amb altres centres de recerca i universitats.
Activitats realitzades
Birulés, Fina, “Les dones i el poder polític. Entre la igualtat i la llibertat”, Formant Espais de dones 2017. Ajuntament del Prat de Llobregat: El Prat de Llobregat, Espanya, 25 de gener de 2017, ponència convidada.
Birulés, Fina, “La crisi en l’experiència contemporània del temps”, Memòria, responsabilitat i transmissió. Seminari de filosofia del CCCB: Barcelona, Espanya, 2 de febrer de 2017, ponència convidada.
Birulés, Fina, “Memòria, història i justícia”, Memòria, responsabilitat i transmissió. Seminari de filosofia del CCCB: Barcelona, Espanya, 9 de febrer de 2017, ponència convidada.
Birulés, Fina, “Subjectivitat, culpa i responsabilitat”, Memòria, responsabilitat i transmissió. Seminari de filosofia del CCCB: Barcelona, Espanya, 16 de febrer de 2017, ponència convidada.
Birulés, Fina, “El gir subjectiu i l’auge de la figura del testimoni”, Memòria, responsabilitat i transmissió. Seminari de filosofia del CCCB: Barcelona, Espanya, 23 de febrer de 2017, ponència convidada.
Birulés, Fina, “Formes excèntriques d’arxiu i de transmissió”, Memòria, responsabilitat i transmissió. Seminari de filosofia del CCCB: Barcelona, Espanya, 9 de març de 2017, ponència convidada.
Fantauzzi, Stefania Fer-se càrrec del món: política i violència en el pensament de Hannah Arendt, Llibreria La Central, Barcelona, Espanya:
- “El context: la crisi de les categories polítiques”, 17 de febrer de 2017.
- “Els inicis: l’acció política d’una apátrida”, 24 de febrer de 2017.
- “Per una política sense mitjans”, 3 de març de 2017.
- “El paper prepolític de la violencia”, 10 de març de 2017.
- “El poder i la violencia”, 17 de març de 2017.
- “Violència i món”, 24 de març de 2017.
- “La desobediència civil”, 31 de març de 2017.
Fuster Peiró, Àngela Lorena, “El reconeixement. De la “Fenomenologia de l’esperit” de Hegel a “Praxi de la diferència sexual” de Françoise Collin”, Flexo 4/6. Institut d’Humanitats, CCCB: Barcelona, Espanya, 8, 15 y 29 de març de 2017.
Revilla, Carmen, “Sobre Filosofía y poesía de María Zambrano”, Gabinete de lectura de Filosofía. La Central del Callao: Madrid, Espanya, 21 de febrer de 2017, ponència convidada.
Revilla, Carmen, “María Zambrano”, Clàssics de la narrativa del segle XX. Centre cultural Espai Betulia: Badalona, Espanya, 25 d’abril de 2017, ponència convidada.
Rius, Rosa, “Simone Weil”, Filosofia per al món d’avui. Laie: Barcelona, España, 30 de gener de 2017, conferència convidada.
Rius, Rosa, “Filòsofes del Renaixement”, Filòsofs del Renaixement. Llibreria Laie: Barcelona, Espanya, 8 de maig de 2017, conferència convidada.
Birulés, Fina, “Una revolució sense model. Feminisme i transformació”, Institut d’Humanitats/CCCB, Barcelona, 5 d’abril de 2016.
Birulés, Fina, “Lectura de ‘Sobre la Revolución’ de Hannah Arendt” curs de 3 sessions (21 i 28 de gener i 4 de febrer de 2016), Institut d’Humanitats/CCCB, Barcelona.
Birulés, Fina, “Tres notes sobre el món comú, dones artistes i museus”, Jornades Museus i perspectiva de gènere. Museu d’Història de Catalunya: Barcelona, Espanya, 18 d’octubre de 2016, ponència convidada.
Fuster Peiró, Àngela Lorena; Laurenzi, Elena, ¿Quién ha matado al sujeto moderno? Reflexiones desde el pensamiento feminista, Llibreria La Central: Barcelona, Espanya:
- “La in-diferencia del sujeto”, 25 de maig de 2016.
- “La emergencia del sujeto imprevisto”, 1 de juny de 2016.
- “La nueva neutralidad del sujeto”, 8 de juny de 2016.
- “Subjeciones y subjetividades del sujeto”, 15 de juny de 2016.
Rius, Rosa, “María Zambrano”, Filosofia per al món d’avui. Llibreria Laie: Barcelona, Espanya, 10 d’octubre de 2016, ponència convidada.
Birulés, Fina; Agra, María Xosé; Boladeras, Margarita; Campillo, Neus: presentació del llibre ¿Olvidar a Clitemnestra? Sobre justicia e igualdad, 12 de desembre 2016, en el Seminari del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura, Universitat de Barcelona: Barcelona, Espanya.
Rabassó, Georgina; Yúfera, Cristina: exposició Per ser nena, del 29 de setembre al 14 de novembre de 2016, en el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona: Barcelona, Espanya.
Presentació del llibre Hannah Arendt, Más allá de la política. Escritos sobre cultura, arte y literatura, Fina Birulés i Àngela Lorena Fuster (eds.), Madrid: Trotta, 25 març de 2015.
1-2 desembre 2014
Jornades “Les filòsofes i els seus mestres II. Escriptura, pensament i política”
- Inauguració i presentació del curs: Montserrat Gatell (ICD) i Rosa Rius (UB)
- Neus Campillo (Univ. de València), “Hannah Arendt: el diàleg amb Martin Heidegger”
- Fina Birulés (UB), “Entre l’acció i l’escriptura. Françoise Collin i el llegat de Hannah Arendt”
- Elena Laurenzi (Univ. del Salento), “Lección de amor. Zambrano y Chacel maestras de Ortega”
- Edgar Straehle (UB), “Arendt y Jaspers: una relación en torno a la autoridad”
- Georgina Rabassó (UB), “Indocta de philosophis. Els mestres d’Hildegarda de Bingen”
- Emilia Bea (Universitat de València), “Huellas de Alain en la escritura de Simone Weil”
- Marta Segarra (UB), “Polítiques de l’amistat: Hélène Cixous i Jacques Derrida”
Intensive Programme “I Saperi delle donne e cultura di genere. Metodologie di ricerca e diffusione”, coorganitzat pel Seminari Filosofia i Gènere de la UB, l’Università del Salento i l’Université Paris 8. 29 agost – 11 setembre 2014. web
24-26 febrer 2014
Jornades Internacionals “Les filòsofes i els seus mestres. Exili, pensament i política”.
- Carmen Revilla (UB), “Jeanne Hersch y Jaspers. Recreación y debate”
- Àngela Lorena Fuster (UB/TRAMOD), “Arendt i Heidegger. Allò polític entre ser i aparença”
- Fina Birulés (UB): “Sarah Kofman, sobre la infància i l’oceà del pensament”
- Matías Sirczuk (UB): “Hannah Arendt lectora de Montesquieu”
- Rosa Rius Gatell (UB): “Simone Weil, alumna o deixebla d’Alain?”
- Stefania Fantauzzi (UB): “Tan lluny i tan a prop: Arendt i Anders”
- Elena Laurenzi (Univ. del Salento): “María Zambrano y Friedrich Nietzsche. Un maestro en el exilio”
- Blanca Llorca Morell (UB): “Arendt lectora de Maquiavel”
- Edgar Straehle (UB): “Arendt y Jaspers: de la soledad al mundo”
5-6 novembre 2013
Curs “Dones, literatura i pensament: D’unes veus no previstes”, Rosa Rius i Georgina Rabassó.
23 octubre 2013
Presentació del llibre Remedios Varo. Caminos del conocimiento, la creación y el exilio, María José González Madrid i Rosa Rius Gatell (eds.), Madrid: Eutelequia, 2013. cartell
9 maig 2013
Diàleg-Presentació de la projecció de l’entrevista “Zur Person: Porträts in Frage ind Antwort. Günther Gaus im Gespräch mit Hannah Arendt” (“En persona: Retratos en preguntas y respuestas. Günther Gaus entrevista a Hannah Arendt”), Stefania Fantauzzi i Àngela Lorena Fuster. programa
25 abril 2013
Presentació, a càrrec de Teresa Forcades i Meri Torras (Universitat Auònoma de Barcelona), del llibre Lectoras de Simone Weil, Fina Birulés i Rosa Rius (eds.), Barcelona: Icaria, 2013.
8-10 abril 2013
Curs “Dones, literatura i pensament 2013: D’unes veus no previstes: Christine de Pisan i Moderata Fonte”, Rosa Rius Gatell (UB) i Georgina Rabassó.
28 febrer 2013
Taula Rodona “El Pensament de Françoise Collin, Avui”, Fina Birulés (UB), Marisa Forcina (Univ. del Salento) i Marta Segarra (UB).
29 octubre 2012
Conferència Internacional “Iris Murdoch: An intellectual biography”, Marije Altorf (St. Mary’s University College).
9-10 octubre 2012
Veus femenines del Renaixement: Creació i Pensament.
23 febrer 2012
Conferència Internacional “Feminism, nation and state in the production of knowledge since 1989”, Rada Ivekovic (TERRA/Collège International de Philosophie).
13 gener 2012
Seminari “La interseccionalitat en el debat feminista”.
21 novembre 2011
Conferència Internacional “Sentidos de la historia en Arendt: historia, ‘grandeza’ y pensamiento”, María José López Merino (Universidad de Chile).
19 octubre 2011
Conferència Internacional “¿Cómo fundar una comunidad después del crimen? Una reflexión sobre el carácter político del perdón y la reconciliación, a la luz de los Juicios a las Juntas en Argentina y de la Comisión de la Verdad y la Reconciliación en Sudáfrica”, Claudia Hilb (Universidad de Buenos Aires).
9 juny 2011
Workshop “Religió i democràcia en el món contemporani: Repensant el llegat de la Il·lustració”.
24 maig 2011
Conferència “L’Antígona de Martin Heidegger (Variacions sobre l’excepcionalisme)” a càrrec de Facundo Vega (Cornell University).
22 octubre 2010
Conferència Internacional “Donne e violenza. Rachel Bespaloff interprete di Omero”, Laura Sanò (Università degli Studi di Padova).
14 maig – 14 juny 2010
Exposició “Pensadores del s. XII. Hildegarda de Bingen i Herrada de Hohenbourg”, Biblioteca de les Facultats de Filosofia, Geografia i Història (UB).
Contactos de investigación
Este centro ha sido promovido por el GRC Creación y pensamiento de las mujeres, que incluye los siguientes grupos: Centro Mujer y Literatura – Género, sexualidades, crítica de la cultura, el Seminario Filosofía y Género y Tácita Muta – Grupo de Estudios de Mujeres y Género en la Antigüedad. La directora de ADHUC es la Dra. Helena González Fernández y el equipo está formado por investigadoras e investigadores de la Universitat de Barcelona así como de la Universitat de Lleida, el Centre National de la Recherche Scientifique – CNRS (Francia), Hamilton College (Estados Unidos) y la Università del Salento (Italia).
La sede de ADHUC es en la Facultad de Filología de la Universitat de Barcelona (en la sala del Centro Mujer y Literatura). El correo electrónico es adhuc@ub.edu.
Para más información: ADHUC Centre de recerca Teoria, Gènere, Sexualitat
Tres grupos con una larga trayectoria en los estudios de mujeres y género: el Centro Mujer y Literatura (Facultad de Filología), el Seminario Filosofía y Género (Facultad de Filosofía) y Tácita Muta – Grupo de Estudios de Mujeres en la Antigüedad (Facultad de Geografía e Historia) de la UB, se han unido para potenciar la interdisciplinariedad de su investigación, dedicada al estudio de la creación de las mujeres en el ámbito de la literatura, el cine, las artes y el pensamiento filosófico, desde la Antigüedad hasta el siglo XXI. El Grupo de Investigación Consolidado Creación y pensamiento de las Mujeres (CIPD) se creó en 2005 y es reconocido por la Generalitat de Catalunya (Ref. SGR2005 / 00246).
Para más información: GRC Creación y Pensamiento de las Mujeres
El Seminario Filosofia i Gènere mantiene, desde hace años, una relación estrecha con el Seminario María Zambrano de la UB, dirigido por la Dra. Carmen Revilla. Son muestra las colaboraciones en los seminarios anuales y en la edición de la revista Aurora. Papeles del «Seminario María Zambrano», a cargo de las Publicaciones y Ediciones de la Universitat de Barcelona. La componente más activa del Seminario Filosofía y Género en estas colaboraciones, además de su directora, Carmen Revilla, es la Dra. Rosa Rius Gatell, y también participa habitualmente la Dra. Elena Laurenzi.
Para más información: Seminario María Zambrano
El Seminario Filosofia i Gènere ha establecido y desarrollado relaciones muy provechosas con varias universidades españolas (Granada, Málaga, Sevilla y con el Aula Interdisciplinar Isabel Torres de Estudios de las Mujeres y del Género de la Universidad de Cantabria) y europeas (Florencia, Siena, Verona, Padua, Salerno, Toulouse-Le Mirail) y con centros de investigación internacionales (CNRS, New School University de Nueva York o asociaciones como la IAPH), como en buena medida acredita a partir de la participación en los ciclos de conferencias que se relacionan en el apartado de actividades del Seminario Filosofía y Género, de las publicaciones y de la participación en comités.
El Seminario presentó la candidatura de Barcelona como sede del X Simposio Internacional de la IAPH (Internationale Assoziation von Philosophinnen). En octubre de 2002 el Simposio se realizó en Barcelona en el Centro de Cultura Contemporánea, con el título «La pasión por la libertad», y posteriormente se publicaron las Actas del congreso.