Sarah Kofman was born in Paris into a Jewish family of Polish origin. Her father, a rabbi, was deported and killed in Auschwitz. Sarah and her mother were in hiding during the whole Nazi occupation of Paris. In the first pages of Paroles suffoquées, she defined herself as “a Jewish intellectual who has survived the Holocaust” and in her last book, Rue Ordener, Rue Labat, she wrote: “Perhaps my numerous books have been detours to be able to tell ‘that’”.

Her numerous books and writings on art, psychoanalysis, literature and the philosophical tradition, from Socrates to Derrida, established her as an acknowledged reader of Freud and Nietzsche. As Françoise Collin said, Kofman took the fountain pen of the other to become a faithful and unfaithful daughter to her dead father/parents. Indeed, she thought through Nietzsche, Freud, Comte, Rousseau, Plato, and Socrates, and it is perhaps for this reason that in more than one occasion she has been confused as a mere commentator of these authors. Her philosophy consists of an ensemble of suspicious readings aimed at deconstructing the metaphysical prejudices which are present in the texts of the great philosophers. She doesn’t aspire to build a philosophical system, but simply to read so as to discover, in the depths of great systems, the mechanisms that have been used for their construction, the motives, the interests of speculation.

She was known for her intellectual independence, for her thinking full of humoristic tones, and her peculiar feminism. She was a professor at the Sorbonne, at Berkley University and Geneva. She started her academic career with a PhD on Nietzsche and Freud under J. Hyppolite and G. Deleuze’s supervision. She started, together with Nancy, Lacoue-Labarthe and Derrida, Galilée’s “Philosophie en effect” collection and, starting in the ‘70s, they were part of the GREPH (Groupe de Recherches sur l’Enseignement Philosophique). She was actively involved in the foundation of the Collège International de Philosophie.

Nació en París en el seno de una  familia judía de origen polaco. Su padre, un rabino, fue deportado y asesinado en Auschwitz. Sarah y su madre pasaron la ocupación nazi escondidas en París. En las primeras páginas de Paroles suffoquées, se definía como una “intelectual judía que ha sobrevivido al holocausto” y en su último libro, Rue Ordener, Rue Labat, escribió: “Quizá mis numerosos libros han sido desvíos necesarios para poder contar ‘aquello’.”

Estos numerosos libros y escritos, sobre arte, psicoanálisis, literatura y la tradición filosófica, de Sócrates a Derrida, la convirtieron en una reconocida lectora de Freud y especialmente de Nietzsche. Como ha dicho F. Collin, Kofman tomó la pluma estilográfica de el otro para convertirse en una hija fiel e infiel de su(s) padre(s) muerto(s). Efectivamente, pensó a partir de Nietzsche, Freud, Comte, Rousseau, Platón, Sócrates y, quizá esta es la razón por la cual, en más de una ocasión, se la ha confundido con una mera intérprete de los textos de dichos autores.

Su filosofar consiste, más bien, en un conjunto de lecturas suspicaces con el objetivo de deconstruir los prejuicios metafísicos presentes en los textos de los grandes filósofos. Su pretensión no es, en efecto, construir un sistema filosófico, sino simplemente leer para descubrir, en el fondo de los grandes sistemas, los mecanismos que se han empleado para su construcción, los móviles, los intereses de la especulación.

Conocida por su independencia intelectual, por su pensamiento de tonalidades humorísticas y por su particular feminismo. Fue profesora en la Sorbona, en la Universidad de Berkeley y de Ginebra. Inició su carrera académica con una tesis doctoral sobre Nietzsche y Freud, bajo la dirección de J. Hyppolite y de G. Deleuze. Conjuntamente con Nancy, Lacoue-Labarthe y Derrida, iniciaron la colección “Philosophie en effet” de Galilée y, a partir de los 70 formaron parte del GREPH (Groupe de Recherches sur l’Enseignement Philosophique). Se comprometió activamente en la fundación del Collège International de Philosophie.

Nasqué a París en el si d’una família jueva d’origen polonès. El seu pare, un rabí, va ser deportat i mort a Auschwitz. Sarah i la seva mare van passar l’ocupació nazi amagades a París. A les primeres pàgines de Paroles suffoquées, es definia com una «intel·lectual jueva que ha sobreviscut a l’holocaust» i en el seu darrer llibre, Rue Ordener, Rue Labat, va escriure: “Potser els meus nombrosos llibres han estat trencalls necessaris per poder contar ‘allò’.”

Aquests nombrosos llibres i escrits, sobre art, psicoanàlisi, literatura i la tradició filosòfica, de Sòcrates a Derrida, la feren una reconeguda lectora de Freud i especialment de Nietzsche. Com ha dit F. Collin, Kofman prengué la ploma estilogràfica de l’altre per esdevenir una filla fidel i infidel del(s) pare(s) mort(s). Efectivament, pensà a partir de Nietzsche, Freud, Comte, Rousseau, Plató, Sòcrates i, potser aquesta és la raó per la qual, més d’una vegada, se l’ha confós amb una simple intèrpret de textos d’aquests autors.

El seu filosofar consisteix, més aviat, en un conjunt de lectures malfiades per tal de desconstruir els prejudicis metafísics presents en els textos dels grans filòsofs. La seva pretensió no és pas construir un sistema filosòfic, sinó simplement llegir per tal de descobrir, en el fons dels grans sistemes, els mecanismes que han estat usats per a la seva construcció, els mòbils, els interessos de l’especulació.

Coneguda per la seva independència intel·lectual, pel seu pensament de tonalitats humorístiques i pel seu particular feminisme. Fou professora a la Sorbona, a la Universitat de Berkeley i de Ginebra. Va iniciar la seva carrera acadèmica amb una tesi doctoral sobre Nietzsche i Freud, sota la direcció de J. Hyppolite i de G. Deleuze. Conjuntament amb Nancy, Lacoue-Labarthe i Derrida, iniciaren la col·lecció «Philosophie en effet» de Galilée i, a partir dels 70 formaren part del GREPH (Groupe de Recherches sur l’Enseignement Philosophique). Es va comprometre activament en la fundació del Collège International de Philosophie.