Hildegarda de Bingen, pensadora germánica, es probablemente la escritora más prolífica de la edad media. Su corpus reúne una amplia variedad de contenidos, formas discursivas y modos de transmisión, que incluyen la literatura visionaria, los comentarios exegéticos, la teología, el género epistolar, la hagiografía, las composiciones líricas y musicales, y los escritos médico-naturalistas. Podemos articular su biografía intelectual y creativa en dos grandes etapas.

La primera etapa comienza en 1141, cuando Hildegarda inicia su actividad literaria. Vive en la abadía de Disibodenberg (donde ingresó cuando era pequeña) hasta que se traslada, en el año 1151, junto con sus filiae, al primer monasterio que funda, situado en Rupertsberg-Bingen. Entre 1141 y 1151 escribe su primera obra de “visiones”, Scivias. A continuación, emprende una prolífica y variada actividad intelectual y creativa, que agrupa piezas como el drama musical Ordo Virtutum, una compilación de 75 piezas musicales intitulado Symphonia armonie celestium revelationum, los escritos de medicina (Liber Subtiliatum) y las litterae ignotae, un alfabeto “desconocido” con el cual formó una lingua ignota constituida por más de mil palabras. Finalmente, entre los años 1158 y 1163 redactó la segunda obra de visiones, Liber vite meritorum, de cariz moral.

La segunda etapa comienza en el 1163, poco antes de la fundación de su segundo monasterio, ubicado en Eibingen. Redacta su última obra de visiones, Liber divinorum operum, dedicada extensamente a describir el universo, los ciclos que rigen la naturaleza y la interacción entre los fenómenos naturales y el ser humano. En los últimos años se dedica a la exégesis, escribe cartas y pequeños tratados insertados en ellas. Entre ellos está el De Regula sancti Benedicti, dos obras hagiográficas, las Solutiones quaestionum XXXVIII, de formato escolástico, y la Explanatio symboli sancti Athanasii, formada por dos cartas que Hildegarda dirigió a las monjas de su cenobio antes de su defunción en 1179.

Hildegarda de Bingen, pensadora germànica, és probablement l’escriptora més prolífica de l’edat mitjana. El seu corpus reuneix una àmplia varietat de continguts, formes discursives i modes de transmissió, que inclouen la literatura visionària, els comentaris exegètics, la teologia, el gènere epistolar, l’hagiografia, les composicions líriques i musicals, i els escrits mèdico-naturalistes. Podem articular la seva biografia intel·lectual i creativa en dues grans etapes.

La primera etapa comença el 1141, quan Hildegarda inicia la seva activitat literària. Viu a l’abadia de Disibodenberg (on va ingressar quan era nena) fins que es trasllada, l’any 1151, juntament amb les seves filiae, al primer monestir que funda, situat a Rupertsberg-Bingen. Entre 1141 i 1151 escriu la seva primera obra de “visions”, Scivias. Seguidament, emprèn una prolífica i variada activitat intel·lectual i creativa, que agrupa peces com ara el drama musical Ordo Virtutum, un recull de 75 peces musicals intitulat Symphonia armonie celestium revelationum, els escrits de medicina (Liber Subtilitatum) i les litterae ignotae, un alfabet “desconegut” amb el qual va formar una lingua ignota constituïda per més de mil paraules. Finalment, entre els anys 1158 i 1163 va redactar la segona obra de visions, Liber vite meritorum, de caire moral.

La segona etapa comença el 1163, poc abans de la fundació del seu segon monestir, ubicat a Eibingen. Redacta la seva darrera obra de visions, Liber divinorum operum, dedicada extensament a descriure l’univers, els cicles que regeixen la natura, i la interacció entre els fenòmens naturals i l’ésser humà. En els últims anys es dedica a l’exegesi, escriu cartes i petits tractats inserits en elles. Entre ells hi ha el De Regula sancti Benedicti, dues obres hagiogràfiques, les Solutiones quaestionum XXXVIII, de format escolàstic, i l’Explanatio symboli sancti Athanasii, formada per dues cartes que Hildegarda va adreçar a les monges del seu cenobi abans de la seva defunció el 1179.