Herrada de Hohenbourg
1125/30-c. 1195
"Herrada […] abadessa de l’església de Hohenbourg. […] us ofereixo aquest llibre, intitulat El jardí de les delícies, que he compendiat, a partir de les flors de diversos escrits sagrats i filosòfics, com una abella inspirada per Déu. […] és important que us nodriu sovint amb la dolça lectura d’aquest llibre per tal que alleugeriu el vostre ànim cansat amb les seves gotes de mel."
Herrada de Hohenbourg, magistra d’una comunitat agustina de la regió d’Alsàcia, és l’editora de l’Hortus deliciarum, una obra de caràcter teològic i enciclopèdic elaborada entre 1176 i 1196 aproximadament. Escrita i il·lustrada a Hohenbourg, va comptar amb la participació de les seixanta canongesses de la comunitat. Així mateix, l’Hortus està vinculat al magisteri de Relindis (d. 1176), abadessa i segona fundadora de l’abadia a causa de les reformes estructurals i espirituals que hi va dur a terme segles després que Odília d’Alsàcia (c. 662 – c. 720) el fundés en primer lloc. Aquesta genealogia femenina és present en els primers folis de l’obra, la qual és, també, una de les peces més representatives del magisteri femení a l’edat mitjana.
L’eix narratiu de l’Hortus és la història de la salvació, i es desenvolupa per mitjà d’una selecció de textos d’autors llatins, diverses glosses als mateixos i nombroses miniatures. D’entre les fonts allí recollides hi ha referències a autors i temes grecollatins, tot passant per alguns escrits patrístics, fins a arribar als escrits d’alguns magistri escolàstics de l’època, com ara Pere Llombard. A banda de citar una gran varietat de fonts, una altra diferència significativa d’Herrada respecte d’altres autores medievals és la menor importància que atorga a la inspiració divina en el seu procés creatiu i, així mateix, l’atenció que a la seva obra reben, en canvi, la filosofia i les arts liberals.
Una de les miniatures de l’Hortus representa les arts liberals: hi apareixen personificades com a figures femenines, inserides en una rosassa formada per set columnes i que circumda Filosofia, figura central –identificada amb la Saviesa– als peus de la qual es troben Sòcrates i Plató. Herrada presenta una concepció favorable dels filòsofs, els quals, afirma, se serveixen tant de la mundana sapienta com de la inspiració de l’Esperit Sant. En el registre inferior de la imatge hi ha els poetes, l’ars dels quals cerca l’efecte de l’encís i no s’orienta a la recerca de la veritat, afirma Herrada. Per tant, l’autora fa palès un obert interès per l’estudi de la filosofia i és innovadora en incloure-la en la cura monialium.
Obres destacades
1979, Hortus deliciarum, 2 vol., ed. Rosalie Green (dir.), Michael Evans, Christine Bischoff i Michael Curschmann, col·l. T. Julian Brown i Kenneth Levy, Londres – Leiden: The Warburg Institute – University of London – Brill.
Bibliografia crítica
GRIFFITHS, Fiona J., 2007, The Garden of Delights. Reform and Renaissance for Women in the Twelfth Century, Filadèlfia (PA): University of Pennsylvania Press.
POGGI, Claudia, 2000, “Los textos del Hortus deliciarum“, en: MARTINENGO, Marirì et al., Libres para ser: mujeres creadoras de cultura en la Europa medieval, trad. cast. Carolina Ballester Meseguer, Madrid: Narcea, p. 51-112.
RABASSÓ, Georgina, 2013, “El cielo y la tierra en el Hortus deliciarum de Herrada de Hohenbourg”, en: MUÑOZ, María José et al. (eds.), La compilación del saber en la Edad Media, Oporto: Fédération Internationale des Instituts d’Études Mediévales, p. 429-446.
RABASSÓ, Georgina, 2014, “The Universe, a Space of Knowledge in Hildegard of Bingen and Herrad of Hohenbourg”, en: BARRERA, Noemí et al. (eds.), Spaces of Knowledge. Four Dimensions of Medieval Thought, Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, p. 127-138.
SANTINI, Marina, 2008, “Palabras e imágenes: alimento de libertad. La relación educativa en Hildegarda y Herralda”, trad. cast. María-Milagros Rivera Garretas, en: Duoda. Estudis de la Diferència Sexual, 35, p. 119-139.
STURLESE, Loris, 1990, “L’‘ape nel giardino delle delizie’ della Scolastica: Herrad di Hohenbourg”, en: Storia della filosofia tedesca nel medioevo. Dagli inizi alla fine del secolo XII, Florència: Olschki, p. 176-182.