Herrad of Hohenbourg, magistra of the Augustine community of the Alsacia region, was the editor of the Hortus deliciarum, a theological and encyclopaedical work written approximately between 1176 and 1196. The Hortus deliciarum was written and illustrated in Hohenbourg, with the collaboration of the community’s sixty canonesses. The Hortus is also linked to Relindis’s (d. 1176) teachings; she was abbess and second founder of the abbey due to the structural and spiritual reforms she conducted centuries after Odile of Alsace (c. 662–c. 720) founded it in the first place. This feminine genealogy is present in the first pages of this work, which is also one of the most representative pieces of Middle Age teachings.

The Hortus’ narrative core is the story of salvation and it is elaborated by means of a selection of texts written by Latin authors, as well as several glosses by these same authors, and numerous miniatures. Among these sources we find references to Greco-Latin authors and themes, as well as a few Patristic writings, all the way until the writings of some of the scholastic magisteri of the time, such as Peter Lombard. Other than her citation of a great variety of sources, Herrad stands out from other female Medieval writers due to the smaller importance she grants divine inspiration in her creative process, as well as the attention she gives philosophy and the liberal arts in her works.

One of the Hortus’ miniatures represents the liberal arts: they are represented as feminine figures inserted into a rose window composed of seven windows which encircle Philosophy, the central figure—and identified with Wisdom—, and at the foot of whom are Socrates and Plato. Herrad gives a favorable conception of philosophers, which, she states, use both the mundana sapiente and the Holy Spirit’s inspiration. In the lower part of the image are the poets, the ars of which aims at charming and doesn’t orient itself towards the search for truth, according to Herrada. In conclusion, the author shows an open interest in the study of philosophy and is innovative in introducing it in the cura monialium.

Herrada de Hohenbourg, magistra de una comunidad agustina de la región de Alsacia, es la editora del Hortus deliciarum, una obra de carácter teológico y enciclopédico elaborada entre 1176 y 1196 aproximadamente. Escrita e ilustrada en Hohenbourg, contó con la participación de las sesenta canonesas de la comunidad. Asimismo, el Hortus está vinculado al magisterio de Relindis (d. 1176), abadesa y segunda fundadora de la abadía a causa de las reformas estructurales y espirituales que llevó a cabo siglos después de que Odília de Alsacia (c.662 – c.720) lo fundara en primer lugar. Esta genealogía femenina está presente en los primeros folios de la obra, la cual es, también, una de las piezas más representativas del magisterio femenino en la edad media.

El eje narrativo del Hortus es la historia de la salvación y se desarrolla por medio de una selección de textos de autores latinos, diversas glosas a los mismos y numerosas miniaturas. Entre las fuentes allí recogidas hay referencias a autores y temas grecolatinos, pasando por algunos escritos patrísticos, hasta llegar a los escritos de algunos magistri escolásticos de la época, como Pedro Lombardo. A parte de citar una gran variedad de fuentes, otra diferencia significativa de Herrada respecto a otras autoras medievales es la importancia menor que otorga a la inspiración divina en su proceso creativo y, asimismo, la atención que en su obra reciben, en cambio, la filosofía y las artes liberales.

Una de las miniaturas del Hortus representa las artes liberales: aparecen allí personificadas como figuras femeninas, insertadas en un rosetón formado por siete columnas y que circunda Filosofía, figura central -identificada con la Sabiduría- a los pies de la cual se encuentran Sócrates y Platón. Herrada presenta una concepción favorable de los filósofos, los cuales, afirma, se sirven tanto de la mundana sapienta como de la inspiración del Espíritu Santo. En el registro inferior de la imagen se encuentran los poetas, el ars de los cuales busca el efecto del encanto y no se orienta a la búsqueda de la verdad, afirma Herrada. Por tanto, la autora evidencia un abierto interés por el estudio de la filosofía y es innovadora al incluirla en la cura monialium.

Herrada de Hohenbourg, magistra d’una comunitat agustina de la regió d’Alsàcia, és l’editora de l’Hortus deliciarum, una obra de caràcter teològic i enciclopèdic elaborada entre 1176 i 1196 aproximadament. Escrita i il·lustrada a Hohenbourg, va comptar amb la participació de les seixanta canongesses de la comunitat. Així mateix, l’Hortus està vinculat al magisteri de Relindis (d. 1176), abadessa i segona fundadora de l’abadia a causa de les reformes estructurals i espirituals que hi va dur a terme segles després que Odília d’Alsàcia (c. 662 – c. 720) el fundés en primer lloc. Aquesta genealogia femenina és present en els primers folis de l’obra, la qual és, també, una de les peces més representatives del magisteri femení a l’edat mitjana.

L’eix narratiu de l’Hortus és la història de la salvació, i es desenvolupa per mitjà d’una selecció de textos d’autors llatins, diverses glosses als mateixos i nombroses miniatures. D’entre les fonts allí recollides hi ha referències a autors i temes grecollatins, tot passant per alguns escrits patrístics, fins a arribar als escrits d’alguns magistri escolàstics de l’època, com ara Pere Llombard. A banda de citar una gran varietat de fonts, una altra diferència significativa d’Herrada respecte d’altres autores medievals és la menor importància que atorga a la inspiració divina en el seu procés creatiu i, així mateix, l’atenció que a la seva obra reben, en canvi, la filosofia i les arts liberals.

Una de les miniatures de l’Hortus representa les arts liberals: hi apareixen personificades com a figures femenines, inserides en una rosassa formada per set columnes i que circumda Filosofia, figura central –identificada amb la Saviesa– als peus de la qual es troben Sòcrates i Plató. Herrada presenta una concepció favorable dels filòsofs, els quals, afirma, se serveixen tant de la mundana sapienta com de la inspiració de l’Esperit Sant. En el registre inferior de la imatge hi ha els poetes, l’ars dels quals cerca l’efecte de l’encís i no s’orienta a la recerca de la veritat, afirma Herrada. Per tant, l’autora fa palès un obert interès per l’estudi de la filosofia i és innovadora en incloure-la en la cura monialium.