Un estudi recent titulat «Social impact in social media (SISM): A new method to evaluate the social impact of research», liderat per Ramon Flecha (UB School of Sociology), Cristina Pulido, Gisela Redondo-Sama i Teresa Sordé-Martí introdueix la metodologia SISM (de l’anglès social impact through social media o impacte social a les xarxes socials) i defineix la social impact coverage ratio (SICOR) com un enfocament innovador per avaluar l’impacte social de la recerca compartida a les plataformes de xarxes socials, en concret Twitter i Facebook. La cocreació del SISM (2018) respon a la demanda que la Direcció General de Recerca (Comissió Europea) va fer al Dr. Flecha, quan va ser contractat com a cap dels científics que van desenvolupar els criteris d’impacte social en el marc dels programes Horitzó. En els primers mesos de la pandèmia, el SISM va jugar un paper important a l’hora d’afavorir l’evidència sobre la COVID a les xarxes socials occidentals i xineses. Ara s’està utilitzant en camps molt diferents.
Els autors argumenten que mesurar l’impacte social de la recerca cada vegada és més necessari per assegurar la rellevància que té per a la societat, especialment a mesura que la comunitat científica pren més consciència de la necessitat de millores socials derivades de la recerca.
L’estudi identifica un buit en les metodologies existents per avaluar l’impacte social, que sovint no tenen marcs conceptuals àmpliament acceptats. Utilitzant la metodologia SISM, els autors pretenen reunir evidències quantitatives i qualitatives de l’impacte social compartit a través de les xarxes socials. El SICOR està dissenyat específicament per mesurar el percentatge de tuits i publicacions de Facebook que proporcionen informació sobre l’impacte social real o potencial en relació amb la quantitat total de dades de xarxes socials recopilades per a projectes de recerca específics.
L’anàlisi, que inclou deu projectes seleccionats, revela que només el 0,43 % dels tuits i publicacions analitzades contenen evidències d’impacte social. No obstant això, alguns projectes demostren un SICOR molt més alt, del 4,98 %, mentre que d’altres no mostren cap evidència d’impacte social. Aquestes troballes suggereixen que les xarxes socials poden servir com a plataforma vital per difondre l’evidència de l’impacte social, amb usuaris que actuen com a intermediaris per fer més visible aquesta informació.
La recerca posa l’accent en la necessitat d’un desenvolupament continu de metodologies que mesurin eficaçment l’impacte social. En fomentar un diàleg més ric entre la ciència i la societat, els investigadors poden millorar la visibilitat i la rellevància de la seva recerca, i contribuir en última instància al benestar i la millora de la societat.
