I.1
Un mirall és una paraula que torna d’on no hi arriba la veu.
Un mirall és un esclau de vidre reflector.
Un mirall és un ull que es veu.
Un mirall és un pou d’imatges.
Un mirall és l’aigua.
Un mirall és un amic d’ànima nua.
Un mirall és un llibre a on el temps descriu el rostre.
Un mirall és tot vòmit de judicis.
Un mirall és la identitat a l’alteritat.
II
Fes el kaos i no la guerra,
tanca el llum per veure el verb,
obre les portes, per sempre,
que no fugi el temps.
Trenca el cos del meu reflex,
No m’estimis, mare meva,
tinc els ulls cremats de mirar lluny
i començo a tenir fred.
III
Miro al cel i veig la meva ombra
que s’alça sense mi.
Projectada a l’infinit, se’n va
més bonica que mai,
cap a allà on la nit és tendra.
I, aquí, demà, tot és possible
menys jo,
si els camins de debó esborren
el límit entre peus i sorra,
com la música fa amb les notes.
IV
La música fa amb les notes
el que el verb va fer amb els astres.
La veu que jo sento,
i em mou,
només em crida agut groc triangle;
sóc un foc de terra verge
i escolto les essències
del que no hi queda.
Si! Parla’m més de la immundícia,
tasta drogues i explica’m trànsits,
besa basses de lava del Vesuvi
i fot-me tot l’alè de drac sense ales.
Ara ja ho tinc:
gràcies a l’harmonia inexistent dels canvis
puc penetrar a l’origen de la tragèdia
i fer-la servir d’espasa blana d’acudits.
Fem-nos sords a xerramecas vanes,
escoltem el vent que bressola els arbres
i diguem les coses
com crida el vidre quan esclata.
V
Esgarrapa’m les forces.
Sent el meu pànic.
Encara no cridis.
Embruta el mirall.
Parla en veu baixa.
Què en penses, tu, de l’aigua?
Calla.
Abraça la pluja quan cau
perquè està desanimada
i l’has de comprendre.
Crida ara. Crida
com crida el vidre quan es calla.
VI
Es fa tard
i el Sol no cau.
El temps roeix el rostre
reflexat al vidre esclau
al temps que sana la ferida
fosca i fonda
que només ell i tu,
o potser ell gràcies a tu,
sou capaços de guarir.
Arribes amb el bon mal temps
acompanyada de follia,
fulles grogues i melanconia,
com un miracle vespertí
absent de tota màgia,
inconscient del teu verí,
per portar-me cremor
a on ja no pensava trobar-hi
res més que silenci
i freda solitud.
VII
No és pas tard
si encara hi creus.
No és el Sol qui mana l’hora
ni sóc jo qui estima fort.
Sense cap companyia
costa vènçer el mirall.
I amb l’ànima nua no és bo jugar amb el foc.
Ballem doncs, ara que plou,
no sigui que demà guanyi la mort.
VIII
La flama es fon vers el desig de viure
com l’ofec agafa al mar qui neda nu de nit
tot buscant l’oblit
d’una existència prematura
que s’estén des del trauma original
fins el fons del pou de vidre
que no deixa passar els cossos,
però si la llum,
i la imatge,
i el desig de ser un mateix,
que crema com la flama que es fon
vers el neguit de viure.
IX
¡Ecs!
Ni l’ombra de la pluja
neteja el fang dels peus de l’arbre mort
que fa de caixa de l’home mort
que fa de caixa dels cucs amb sort
que claven muts la queixalada al cos
que es fon al fons del sól ingràvid d’una vida
que com un prèstec que mai no ha fet ningú
a cap lloc torna ara.
Mirall que calla:
Hora sagnant, de quietud suprema per sempre instantànea.
X
Acabar.
Fer tremolar el destí,
misteri del cautiveri musical.
Calvari de l’èxtasi que em plau
com un passeig per l’altre barri,
expectant de la joia que
com les gotes sorgides al baf de la paret d’un pou de vidre
es deleiten brillant lúbriques
l’instant humit previ al privilegi
de caure a la boca assedegada
de qui amaga la gana de trufes blanques
passant-se hores llargues de tristessa
quebrant-se el crani a cops de cap
contra el mur químic que separa el món dels somnis,
per poder llepar amb gula
les dudes cristal·lines
que li acaronen la gola deguda la tremolor.
Nèctar beneït de la pila de la saliva de Venus;
trèssor de la metafísica de l’estètica de la juventud crònica;
remei casolà de la mort;
amor en forma d’oblit;
emanació de consciència filtrada per l’Univers del discurs de la x;
incògnita manifesta desafiadora del tercer exclòs;
ni jo ni no jo.
Fer.
I.2
Miralls trencats son crits de vidre.
Miralls trencats son narcisisme iconoclasta.
Miralls trencats son milers de miralls.
Miralls trencats que callen quan no hi ets.
Pseudònim: Jody Creep