Em debatia amb el dubte de trobar-me sota la fosca boira d’un somni.Les meves mans buscaven tenaçment alguna cosa a què agafar-se, mentre la meva ànima sanglotava per més temps.Digeria poc a poc la solitud que em rondava i per moments semblava estar sota terra.Em trobava pròxima al blau més profund, i les ones de la meva consciència s’alternaven amb desgràcia.Albergava en mi l’esperança d’observar l’albada una vegada més, ja que aquells colors em feien tornar als meus dies al moll.Les mans que em sostenien en aquell temps, mentre creia volar per sobre d’un instant,brillaven lluny.M’abraçava una força que provenia del meu ésser més profund, i desitjava tornar al principi on tot va començar.Tot el que observava semblava podrir-se com la fusta que resta a l’espera de ser oblidada,després de tot allò viscut, de manera lenta i abruptament.Fugia d’incontables esdeveniments que estaven destinats a començar una i altra vegada, ien aquest temor a no poder trobar cap sortida, les meves mans semblaven fregar alguna cosa càlida a què agafar-se, a una esperança plena d’espines.I aquell moll on la primera gota va ser vessada, m’esperava de nou mirant-me de reüll,albirant l’inici d’un camí que semblava obrir-se cap a mons absurdament grans.Mentrestant, la meva mirada es posava en tots aquells ulls que una vegada em van mirar com qui vaig ser fa temps enrere, i les ones semblaven agitar-se una última vegada,rebent-me cautes i dignament.
Pseudònim: Aura Gilson