Portava una bona estona rumiant diferents escenaris per esbrinar què havia passat. Tant temps desitjant i esperant el dia i em desperto sense cap record. Totes les il·lusions fetes miques, ja eren uns miralls trencats.
Un tros de pizza i un pot de gelat a mig obrir. Això és l’únic que queda d’aquesta nit. Quan m’he despertat eren les tres de la tarda. Tots els gots, totes les serpentines i tot el menjar està recollit. Qui recolliria i netejaria tot, pols inclosa i deixaria un miserable tros de pizza i gelat descongelat sobre la taula?
Miro de buscar més pistes. Alguna cosa que m’indiqui qui i què ha passat aquí. Surto al jardí i és aleshores que veig tot l’enrenou. Hi ha ampolles a la piscina i vidres trencats que no sé d’on provenen. Hi ha les cadires desplegades i restes de patates sobre la gespa. Faig un pas per seguir observant el panorama. És llavors quan noto un fort dolor a la planta del peu. M’he clavat un tros de vidre. Quan l’agafo delicadament i l’acosto a la cara veig que és un mirall. És el mirall. Immediatament em paralitzo. Això no pot estar passant.
Pujo corrents a l’habitació i efectivament veig que l’encanteri s’ha esfumat. Intentar col·locar les peces juntes no servirà de res. El mirall s’ha trencat i res podrà arreglar-lo.
Quan torno derrotada a la cuina i veig la pizza i el gelat sé de sobte que és un missatge. Sé que ha estat la mare qui ha vist primer els miralls trencats. Sé que és ella la que estava recollint quan se l’han endut. Sé que ha deixat aquestes restes perquè sapigués que em perdonava. Perquè és l’únic que ha pogut fer. Una pizza i un gelat era el què compartíem un dia a la setmana. Quan seiem davant el mirall i li pregàvem per bondat. És el record que m’ha volgut deixar, perquè serà l’últim que em podrà donar.
Pseudònim: Follet del bosc