Quan vaig llegir la frase, en un obrir i tancar d’ulls van venir a la meva memòria
d’una forma il·lusòria un munt de records. En aquestes imatges mentals apareixien les
meves amigues, les quals m’havien guiat cap a una versió millor de mi mateixa. Per aquest
motiu, la meva obra literària busca reproduir l’aforisme “Res no uneix tant com una
bestiesa compartida” de Joan Fuster en una experiència real i tangible, la qual em va
permetre gaudir d’una estona agradable i, al mateix temps, crear un espai de reflexió on
les protagonistes érem nosaltres i els nostres pensaments.
Per dur a terme aquesta activitat col·lectiva, vaig aprofitar el retrobament i, en
concret, el moment clímax del dinar. Vaig donar a cada una de les meves amigues un tros
de paper acompanyat d’una fotografia. Tant elles com jo havíem de replicar allò que vèiem
fent ús del material artístic prèviament proporcionat.
Malgrat que era una tècnica
lliure, totes vam optar per acolorir-lo ambels llapis de fusta. Cada una de nosaltres
estava pintant una part de la nostra imatge
preferida. Durant el procés, com és d’esperar, vam començar a conversar sobre aquell
viatge tan especial on havia tingut lloc la
fotografia. Aquesta activitat, a poc a poc, s’anava transformant en un espai de tertúlia on totes gaudíem compartint un mateix objectiu. Els records traspassaven el paper mentre es
convertien en somriures.
Ara, si hi penso, puc afirmar que l’únic moment on totes vam estar dialogant
envers una mateixa temàtica va ser durant la dinàmica, així doncs, puc garantir la força
de significat que té la cita de Joan Fuster: Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
Gràcies a aquesta activitat, tinc el dibuix de la nostra imatge preferida fet per cada una de
les integrants del grup. Un record preciós que perdurarà en el temps.
A continuació, es revelarà el resultat final en el qual es pot apreciar la diversitat
artística que s’amaga darrere de cada persona.
IMATGE ORIGINAL
DIBUIX COL·LABORATIU
Pseudònim: Ninona