Si ancorem els neguits,
pesarà la bonança.
Quima Jaume
Vraćat se moru, vraćat se govoru,
(Tornar al mar, tornar a la paraula)
Tonko Maroević
Naveguem cada tarda els futurs des del ciment
ignorant que assentiríem a tantes tristes coses;
busquem només un bon banquet, un festí positiu
on demolir el matí, el color entumit dels ulls,
el cor ensopegat, amb la vista dels passos
de la tragèdia sota una boira que amaga els miracles.
Hem guardat la fusta al moll, nosaltres?
També ens ho demanem de vegades; ens assalta.
Aferrant-nos com nàufrags a la taula estellada
en un mar vertical
tot practicant respiració conscient,
una mica de mindfulness en el trajecte,
ens encapçalem cap al naufragi lent.
Escolta l’acordió,
el mar del port és ara afònic.
Desembarquem cap endins.
Pseudònim: Re Lumière