M’aixeco. Són les 5:40 del matí i el despertador ja ha sonat tres vegades. Cada dia sento que
em costa més continuar amb aquest ritme de vida, ahir vaig aconseguir dormir a les 00:00 i
penso que això em comença a passar factura.
Començo a rumiar, en primer lloc, hauré d’anar al meu treball de cangur amb dos infants de
tres i cinc anys, fent acompanyament fins que la seva mare arribi a casa del torn de nit de
l’hospital i pugui portar-los a l’escola, aconseguint dormir després tres o quatre hores més
fins que es torni a aixecar. Tot seguit, agafaré el cotxe per arribar mitja hora tard a la
universitat, atès que m’és impossible arribar a temps si vull fer un bon acompanyament. Una
vegada estigui a la universitat, passaran les hores més ràpid del que m’agradaria, ja que el que
m’espera després no és el que més em fa gaudir.
Un cop passin les sis hores en què em preparo per enfrontar el futur, vaig cap a la zona
equipada amb microones i m’escalfo el menjar que amb tan poques ganes m’hauré fet aquell
matí; mentre menjo, aniré llegint les lectures que m’hagin enviat aquell dia i avançant els
treballs que sempre s’acumulen. En el moment en què el rellotge marqui les 16:00 sortiré cap
al metro per arribar a plaça Catalunya i començar el meu torn a un McDonald’s, en el qual
cobro menys de sis euros a l’hora, però que necessito per poder pagar-me el lloguer cada mes.
Per sort, tinc pactat que els meus torns siguin de quatre hores al dia, mitja jornada, i a les
20:00 sortiré cap a Vallcarca, on faré una hora més de classes particulars abans de poder
marxar a casa.
Finalment, a les 21:30 començaré el meu camí de volta a casa, llarg i tediós, com sempre, per
arribar, fer un sopa trist i en condicions qüestionables. Destinaré una hora més del meu dia en
fer deures o avançar més treballs i aniré a dormir per tornar a començar un dia en què els
treballs precaris marquen el meu ritme.
Acabo de rumiar, apago el despertador i surto del llit per anar a guardar fusta al moll com
hem de fer la majoria de joves avui dia.
Pseudònim: Aileon