Onades de gel del gener,
porteu a l’albada el novell bes de l’hivern
port enfora, capità i contramestre s’allunyen del jaç.
Meneu navegants el barquerol menut!
aneu a la mar per camins de sal i escuma,
llisqueu en rumb cert, vers els estels.
Cap a mons de blanc, gebrats,
canteu complantes de festa,
i pels vostres amors us feu al mar.
Ungiu les drisses, desvetlleu les xarxes,
mentre a bavor es decanta la nau de roure,
i suaument s’adorm la gavina.
Despullat el rem de les algues,
la tallamar condueix el mascaró
contra l’aurora, que penetra l’horitzó.
Cerca els primers rajos la vela, dibuixant llampecs
clivellats en or i argent sobre la trama,
camins al tapís de la bruna cotonia.
De lluny complau el miratge,
en oníric lloure la nau dansa a l’aigua,
com mil miralls trencats en maina.
Pseudònim: Kèmet