No sé si algun dia arribarà a la teva bústia, o si arribaràs a llegir-la quan vegis el meu nom al
sobre, però he de dir-t’ho d’alguna manera.
Cèlia, sé que potser és tard, que ha passat massa temps o que ja no existeix una solució,
però vull que sàpigues que t’estimo. T’estimo com mai he estimat a cap dona, tu vas arribar i
posar el meu món cap dalt. La teva bellesa era cegadora, el teu carisma hipnòtic i la teva
dolçor increïblement addictiva. No sé en què moment vaig passar de veure’t com una amiga
a veure’t com a la persona que volia al meu costat tota la meva vida. Perquè vas ser tu qui
vas veure més enllà de la meva màscara, vas ser tu la primera a veure el dolor que hi havia
sota el meu somriure. Per això i moltes coses més, puc dir sense por, que estic enamorada
de tu.
Pot ser, primer t’he de posar en context, però amb la següent explicació no vull fer-te pena,
sinó que entenguis el perquè van succeir les coses com varen passar. La meva família té un
pensament molt retrogradat i religiós, mai s’ha parlat de les relacions homosexuals. Era un
tema tabú que causava un entorn tens, així que ningú ho mencionava, ningú ho pensava.
He crescut amb comentaris de com era de fastigós o pecaminós aquestes accions, jo mai
participava en aquesta crema de bruixes. Però aquestes paraules són com llavors, una
vegada plantades és molt difícil treure-les si no és des de les arrels. Per això quan vaig
començar la universitat i em vaig trobar de cara amb la realitat, vaig passar a tenir una
actitud més permissiva que la meva família. Jo ho respectava, podia parlar-ho, però no seria
part del col·lectiu mai. Vaig obeir cegament quan ma mare em va presentar el fill d’una
amiga seva, comentant la gran parella que farien. Només havia d’enamorar-me d’ell.
I tots els meus plans van començar a tremolar quan vas arribar tu, tu i el teu preciós cabell
ondulat negre i llavis color cirera. Vaig quedar-me plasmada en veure’t, només podia pensar
en la teva bellesa i les ganes que tenia que et posessis al nostre grup. Màgicament, com si
algú m’hagués escoltat, et vas trobar còmoda amb nosaltres i et vas quedar, a partir
d’aquest moment els meus sentiments van anar canviant i arrasant amb tot allò el que era,
amb tot allò que pensava. Per això quan em vas besar vaig reaccionar tan malament, sentia
que havia fet moltes coses malament. Que havia fet una cosa horrorosa. I et demano perdó.
Tot va ser culpa d’aquesta llavor que la meva família va plantar, estava allà recordant-me el
fastigós que era que pensés en tu com alguna cosa més que una amiga, el pecat que era el
desig de veure’t a soles. Continuo lluitant amb aquests pensaments, però ara tinc clar que
vull estar amb tu sense importar-me res. Tu has aconseguit trencar el mirall on estava
tancada, veient-ho com si no m’estigués passant a mi. Així que acabo de trencar tot el lligam
familiar que m’enverinava per dins, seré la primera generació de la meva família en ser
lliure, ja que també he trencat el compromís que tenia amb el noi que la meva família creia
“adequat”. Ja no tinc cap pes sobre la meva esquena i m’encantaria ser lliure amb tu.
Però, com he dit abans, no sé si llegiràs això en algun moment, si això passa, no dubtis a
trucar-me. Sempre t’agafaré el telèfon, sempre t’esperaré. Perquè dóna igual la quantitat de
persones que passin per la meva vida, tu seràs l’única per a mi.
T’estimo més que a la meva ànima Cèlia, i espero poder veure’t aviat.
Adéu, amor meu.
Pseudònim: Marina Little