Mires el pati amb els ulls plens de lleganyes i son encallada a les parpelles. La taula reposa
tranquil·la i els porticons de fusta blanca esblaimada retopen entre ells amb el vent. El vidre
que comunica amb l’exterior ara és un tel cristal·lí fet de vapor d’aigua que aplega i confon
els colors dels lilàs amb la mimosa i la glicina. L’inici de la primavera ha dut el desgel de la
gebrada i la llum dels dematins ja no porta el sol d’hivern.
T’empasses un glop de llet amb parsimònia i comptes en silenci per dins: Una, dues, tres i
quatre. Quantes capes té un mirall? Cinc, sis, set i vuit. Les orenetes ja voleien i xeriquen;
col·leccionen branquillons, borrissol de ploma i argila, i comencen a construir el seu niu
sota el ràfec de la teulada, a recer de la pluja i el vent. Suques les galetes al got i et mulles el
tou dels dits. De què està fet un mirall? L’aigua tranquil·la també pot reflectir la llum i crear
imatges nítides: la muntanya que al capvespre reposa a l’estany, el verd del salze blanc, dels
oms o del vern que s’emmiralla al cabal del riu lent, les botes grogues dels peus menuts i
encuriosits que salten a la vora un bassal. I si un mirall reflexa tota la llum, què veu el seu
interior?
La finestra resta tancada i a l’altre costat la imatge és clara i neta: L’arbre ple de flors, la
cadira de metall rovellada, les pedres grisenques i els pètals fràgils del jardí.
Com diferencies un mirall d’una imatge real? Cada cosa és com és perquè rebem el reflex
del seu color. La llum porta totes les longituds d’ona i, quan impacient impacta als objectes,
s’absorbeixen totes les ones en excepció del color que la vista rep.
El mirall, aleshores, també s’empassa tots els colors que no es veuen? O el seu interior és
opac? I si la llum és ona i partícula alhora, com s’ho fa per retornar-te la imatge sense
difusió i confusió existent? Què retorna cada feix de llum amb el seu angle precís?
T’alces i reculls les engrunes de les estovalles amb les mans; les espolses per la finestra
façana avall. Deixes el got a la pica, retornes la llet a la nevera i les galetes al calaix. Les
paraules han cristal·litzat els dubtes d’un trencaclosques invisible desfet i potser els mots
demà faran de fil i agulla de les preguntes i els pedaços esquinçats.
Baixes ràpid les escales: motxilla, moneder i auriculars. Agafes les claus del cotxe i el so de
Catalunya Ràdio a tot drap et desperta una mica més: Bon dia, són les vuit. Motor engegat,
calefacció encesa, fre desactivat, vidres que es comencen a desentelar. A fora fa un dia clar i
penses que la llum no es deu preguntar on anar a parar; ella es troba als llocs i s’escola
indiscreta per on l’espai li permet.
Arrenques el cotxe amb la pressa que fins ara no t’havia atrapat i al primer revolt t’has
d’aturar de nou perquè ahir no hi havia aquesta fissura tan gran. La carretera sembla
esmicolada, els dubtes de física quàntica ara els deixes per més tard. El mirall del retrovisor
s’ha esquerdat; a qui he de trucar per reparar-lo?
Pseudònim: Cuscueta