Estratègies docents per la millora i la innovació
Actualment, els Grups d'Innovació Docent reconeguts de la Universitat de Barcelona i els Projectes de Millora i d'Innovació concedits desenvolupen la seva activitat relacionada amb alguna de les següents estratègies docents per la millora i la innovació.
Consulteu la relació de grups i projectes implicats en cadascuna de les estratègies docents fent clic sobre el nom de l'estrategia.
| ESTRATÈGIA | DESCRIPCIÓ |
|---|---|
| Aprenentatge en entorns virtuals | |
| LMS (Moodle) | Incorporació i desenvolupament de noves funcionalitats a l’entorn del campus específic (en el cas de la UB l’entorn és Moodle) adaptat a les necessitats dels col·lectius docents i les noves formes d’aprendre. Adaptació dels entorns de campus a tecnologies smartphone i nous dispositius. |
| MOOC | Modalitat formativa orientada a la difusió de cursos, continguts i activitats en obert adreçats a un públic massiu. Implementació de plataformes tecnològiques pel seu disseny, gestió i difusió. Definició de models metodològics per la construcció dels cursos i pel seguiment en obert proposat. |
| Open Educational Resources | Construcció i difusió de continguts i recursos en obert adreçats a tota la comunitat. Editats tant per la institució universitària com pels seus col·lectius docents i d’alumnat. Ús d’aquests recursos en l’aprenentatge. Implementació de plataformes tecnològiques pel seu disseny, gestió i difusió. |
| PLE (Entorns Personal d’Aprenentatge) | Desenvolupament d'aplicacions per la gestió dels entorns personals d’aprenentatge que permeten a l’alumnat configurar i construir el seu espai d’aprenentatge mitjançant la integració de recursos web vinculats amb la seva formació. |
| Portafolis digitals | Entorns digitals de construcció i gestió dels aprenentatges de l’alumnat, de les evidències d’avaluació generades en aquests aprenentatges. Competències d’autogestió i comunicació de l’experiència de formació i del resultats de la mateixa. |
| Simulacions | Disseny d’entorns d’aprenentatge i avaluació que reprodueixen digitalment activitats específiques d’entorns acadèmics i professionals reals. Configuració des sistemes de simulació i adaptació a les característiques específiques d’àmbits acadèmics o pràctiques concretes. Establiment de mecanismes d’avaluació, seguiment i tutoria. |
| Web 2.0 / 3.0 / Xarxes socials | Els nous usos del web incorporats a l’aprenentatge i la docència. Ús de xarxes socials per la construcció i intercanvi de coneixement, ús de aplicatius i entorns web per la construcció de coneixement i pel treball col·laboratiu. La web amb significat per l’aprenentatge (web semàntica). |
| Aprenentatge professionalitzador | |
| Competències transversals | Competències genèriques i comunes per a totes les titulacions orientades al desenvolupament d’aptituds, coneixements i valors de l’alumnat vinculats amb l’activitat professional posterior. Establiment de metodologies per l’ensenyament, aprenentatge, avaluació i certificació de les competències definides. |
| Pràcticum | Vinculació entre l’activitat acadèmica i la seva aplicació en entorns reals d’aprenentatge. |
| PNT (Procediments Normalitzats de Treball) | Incorporació de mecanismes i protocols de qualitat, seguretat, prevenció de riscos, atenció al medi ambient i gestió, propis de l’activitat professional com a recurs per l’aprenentatge. |
| TFG/TFM (Treball final de grau) | Establiment de procediments que facilitin la resolució del TFG/TFM orientat a l’activitat professional posterior. Implementació d’entorns tecnològics per millorar la gestió i l’ús per part dels implicats. |
| Avaluació | |
| Autoavaluació | Mecanismes de potenciació de l’autoregulació de l’alumnat (apropiació dels objectius i criteris d’avaluació, planificació de les accions a realitzar, ...). |
| Avaluació acreditativa | Procés d’avaluació amb la finalitat de verificar que es compleixen els criteris establerts per un organisme acreditador i, en conseqüència, assegurar-ne uns resultats. Es tracta de l’avaluació dels aprenentatges per tal de comprovar els resultats d’aprenentatge aconseguits per l’alumnat en finalitzar un procés formatiu. |
| Avaluació clínica objectiva estructurada (ACOE) | Tipus de prova avaluativa per determinar el nivell de competència en un professional de la salut. És un format de prova amb caràcter d’assaig o de simulació eminentment pràctic i pretén valorar la capacitat del professional a l’hora d’utilitzar coneixements, habilitats i actituds per resoldre els problemes que es presenten en l’exercici de la seva professió. |
| Avaluació continuada | Valoració del procés d’aprenentatge de l’estudiant a partir del seguiment continuat del treball que fa i dels aprenentatges que incorpora, de manera que es puguin introduir immediatament les modificacions necessàries per optimitzar el procés i millorarne els resultats. |
| Avaluació entre iguals | Disseny de mecanismes d’avaluació centrats en el feedback, diàleg i participació de l’alumne en el procés d’aprenentatge d’altres alumnes. |
| Avaluació formativa | L’objectiu és fer coneixedor a l’alumne del seu propi procés d’aprenentatge i no només del resultat de l’activitat avaluadora. Establiment de mecanismes i instruments d’avaluació centrats en el feed-back constant, mitjançant la recollida d'informacions o de dades, interpretació de resultats, aplicació de mesures de millora o de recuperació. |
| Instruments d’avaluació (rúbriques) | Disseny de recursos i eines, tant del professorat com de l’alumnat, per millorar el coneixement dels aprenentatges que s’han generat en el procés d’ensenyament. |
|
Equip Docent |
|
| Equip docent | Grup de professorat que treballa de manera conjunta i coordinada en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de la docència, bé perquè comparteix la mateixa assignatura o un mòdul, la docència en un mateix grup d’estudiants, o perquè imparteix assignatures relacionades temàticament o disciplinàriament. |
|
Metodologíes actives per l'aprenentatge |
|
| Aprenentatge autònom | Millora en els mecanismes de regulació de l’aprenentatge autònom de l’alumnat. Vinculació d’aquest aprenentatge amb el treball a l’aula i el treball en col·laboració o en equip. Adquisició per part de l’alumnat d’estratègies de treball i aprenentatge autònom eficient i contrastable. |
| Aprenentatge col•laboratiu | Distribució de rols, responsabilitats i tasques pel que fa al desenvolupament d’activitats que requereixen la col·laboració entre alumnes. Establiment de mecanismes i instruments per l’avaluació tant del resultat final com del procés desenvolupat i el nivell d’implicació dels participants. |
| Aprenentatge entre iguals | Aprofitament de la diversitat en els processos d’ensenyament , aprenentatge i construcció del coneixement. Establiment de mecanismes d’avaluació, control i autogestió de la tasca desenvolupada per part dels implicats. |
| Aprenentatge servei (ApS) | Integració de processos d’aprenentatge i servei a la comunitat en projectes educatius amb utilitat i vinculació social. El servei dona sentit i l’aprenentatge permet millorar el servei a la societat. Transferència i implicació de l’aprenentatge en l’entorn social. |
| Elaboració de projectes | Metodologia d’ensenyament actiu que promou l’aprenentatge a partir de la realització d’un projecte: idea, disseny, planificació, desenvolupament i avaluació del projecte. |
| Mentoria i tutoria | Establiment de mecanismes de suport i transferència de coneixement entre alumnes de nivells diferents per permetre que els alumnes mentors participin activament en els aprenentatges i desenvolupament de competències professionals. Optimització dels instruments metodològics i tecnològics per assolir una acció tutorial eficient i ajustada a les necessitats de l’alumnat i als requeriments formatius establerts. |
| ABP, Casos i Simulacions | Contextualització de l’aprenentatge en la comprensió, gestió i resolució problemàtiques vinculades a situacions reals i concretes de l’entorn professionals o acadèmic. Establiment de mecanismes per millorar la implicació dels alumnes en la resolució de les situacions proposades, en la presa de decisions i en els resultats de l’experiència pel que fa a la millora dels seus aprenentatges. |
| Aula Inversa | L'aula inversa (The Flipped Classroom) és un enfocament d'ensenyament universitari la repercussió del qual en la innovació en l'educació superior i el seu potencial per a la millora de l'ensenyament són molt prometedors. Aquest enfocament inverteix la tradicional seqüència d'activitats en l'educació superior: ensenyament-estudi-avaluació, per la seqüència estudi-(auto, peer, hetero)-avaluació-ensenyament. |
|
Ús de dinàmiques, mecàniques i estètiques pròpies del joc en entorns no lúdics per adquirir, desenvolupar o millorar una actitud o un comportament determinat (Kapp, 2012) |
|
|
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) |
|
| Incorporació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a la docència |
|
| ODS 4. Educació de Qualitat (Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom) | |
| Disseny Universal d'Aprenentatge (DUA) |
Disseny Universal per a l' Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis de disseny curricular basat en la recerca en l'aprenentatge de les ciències, incloent la neurociència cognitiva, que guia el desenvolupament d'entorns flexibles d'aprenentatge que poden donar resposta a les diferències d'aprenentatge individual El currículum, segons defineix DUA, té quatre parts: objectius instructionals, mètodes, materials, i valoracions. El DUA té la intenció d'incrementar l'accessibilitat a l'aprenentatge en casos de discapacitat física, cognitiva, intel·lectual, i barreres organitzatives d'aprenentatge, així com d'altres obstacles. Els Principis DUA també tenen present la implementació de pràctiques inclusives dins de l'aula. |
| ODS 5. Igualtat de Gènere (Aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes. | |
| Perspectiva de gènere en la docència universitària |
"La docència amb perspectiva de gènere millora la qualitat docent i la rellevància social dels coneixements, les tecnologies i les innovacions produïdes. La perspectiva de gènere permet aprofundir en la comprensió de les necessitats, comportaments i actituds del conjunt de la població, defugint així tant de les interpretacions parcials que parteixen de l'home com a subjecte universal, com dels essencialismes sobre els homes i sobre les dones. S'eviten, d'aquesta manera, errors en la conceptualització teòrica o en les anàlisis empíriques. Una docència amb perspectiva de gènere també estimula el pensament crític de l'alumnat, en proporcionar-li noves eines per identificar els estereotips, normes i rols socials de gènere. L'alumnat aprèn així a problematitzar els patrons de socialització dominants i desenvolupa." Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària. AQU 2019 |
|
Analítiques d'aprenentatge / Learning Analitycs |
|
| Analítiques d'aprenentatge |
Mesurament, recopilació, anàlisi i presentació de dades sobre els estudiants, els seus contextos i les interaccions que allà es generen, amb la finalitat de comprendre el procés d'aprenentatge que s'està desenvolupant i optimitzar els entorns en els quals es produeix. Ciència de dades pel suport a la docència. |
|
Foment de la internacionalització |
|
| Virtual Exchange / COIL (Collaborative Online International Learning | Estratègia docent de foment de l'aprenentatge col·laboratiu internacional que, mitjançant tecnologia, permet el disseny d'activitats d'aprenentatge que desenvolupa conjuntament l'alumnat de les diferents institucions i que ha estat dissenyat també de forma conjunta pel professorat implicat. |
| Programes Intensius Combinats (Blended Intensive Programs - BIP) |
L’objectiu d’aquests programes és fomentar la capacitat per a desenvolupar i implementar pràctiques innovadores d’ensenyament i aprenentatge entre les institucions d’educació superior que hi participen. |
