Donat que cada cop estem davant d' un decalatge mes gran entre el que s' ha fet servir en l' ensenyament tradicional i les habilitats tecnològiques i digitals de les noves generacions, sembla del tot necessari fer convergir per una banda els continguts imprescindibles per adquirir un nivell de coneixement satisfactori ( que fins ara els docents hem basat principalment en la classe magistral per continguts teòrics i la classe practica demostrativa per les practiques complementaries) , i per altra les habilitats i/o destreses a nivell digital de tractament de la informació que disposen els alumnes actualment, amb un ampli accés a tot tipus de informació a tant sols un clic, però que sovint no passa un control de qualitat o de exigència científica acurada.

Cal recuperar el interès de l’ alumnat per aprendre a les aules, siguin aquestes presencials o virtuals i potser el nostre paper com a docents ha de modificar-se cap a l’ actuació com a guies per tal de que no es perdin en la immensa diversitat de informació de que disposen, fent-los partícips de la nostra experiència perquè puguin adquirir un grau de maduresa i domini de la matèria, destriant l’ imprescindible, de lo indesitjable i essent capaços d’ entendre els diferents nivells d’una qualificació.