Aquesta actuació d’innovació pretén acostar la teoria de base de les polítiques públiques als estudiants mitjançant l’estudi i observació directes de la realitat que els envolta. L’objectiu fonamental dels cursos que serien objecte de la innovació és conèixer i dominar els fonaments teòrics de l’anàlisi de les polítiques públiques. Aquest objectiu es pot aconseguir de moltes maneres però, habitualment, es segueix un mètode tradicional basat en les lliçons magistrals trufades amb major o menor presència d’exemples amb un mètode abstracte i deductiu. En aquesta innovació es pretén precisament el contrari: es proposa treballar des de materials concrets, seguint un procés deductiu que permeti construir, posteriorment, la teoria però sense oblidar-la completament ni deixar-la en un pla secundari.

Efectivament, aquest àmbit de la Ciència Política presenta la particularitat de ser totalment aplicat en la seva vessant pràctica, però alhora resulta extremadament abstracte en la seva vessant teòrica. Partint d’aquesta realitat es reconeixen dues grans corrents de praxi acadèmica en l’ensenyament de les polítiques públiques. Per una banda existeix l’escola, lligada als estudis clàssics de Dret, on preval l’explicació teòrica i es focalitza l’activitat en l’abstracció dels conceptes i les seves interrelacions. I, per altra banda, ens trobem un corrent que s’aplica molt més lligat als estudis sociològics qualitatius, i que es decanta per l’anàlisi de casos i el reconeixement de la teoria mitjançant només els casos analitzats. De forma correlativa, ens trobem també amb dues maneres molt diferents d’avaluar els coneixements adquirits i d’enfocar la planificació d’estratègies del curs.

Aquest projecte pretén esbossar una “tercera via” entre aquestes dues metodologies d’ensenyament, avaluar-ne els resultats i mostrar la necessitat de cercar un equilibri entre opcions metodològiques docents. Els estudiants hauran de saber identificar i aplicar els conceptes teòrics a situacions reals que se’ls plantegin amb l’objectiu de construir el coneixement a partir d’un procés més deductiu. Així doncs es pretén implantar una metodologia que combini l’aprenentatge a partir de situacions reals i/o problemàtiques amb sessions més expositives sobre els continguts més teòrics. D’altra banda, també es pretén introduir rúbriques d’avaluació com a instrument per poder avaluar l’adquisició dels conceptes tant teòrics com aplicats de la matèria.