Dret i món digital. L'aprenentatge digital del Dret a través del PBL
El projecte d’innovació docent té com a temàtica comuna el món digital. Internet i l'ús de les xarxes socials, la potencialitat dels cercadors per desvetllar fets o dades publiques, la possibilitat que sorgeixin nous objectes de dret de propietat mercès a l’auge dels continguts digitals i les dades amb valor patrimonial, així com, en general, la irrupció de la intel·ligència artificial, obliguen a repensar en un dret, públic i privat, modern, que camina cap a una economia de plataformes online, smart contracts i algoritmes, que cada cop amb major freqüència substitueixen el comerç tradicional i la presa de decisions humanes. Afrontar l’anomenada era digital en els propers anys exigeix adequar l’ensenyament del dret a les necessitats socials actuals. Per preparar els juristes del futur, cal explicar-los que cal una aproximació nova als problemes i que la seva solució també exigeix una metodologia d’aprenentatge distinta davant del nou canvi de paradigma.
El que es pretén és abordar aquesta part de la matèria amb un nou enfocament metodològic útil pels reptes professionals a què s’hauran d’enfrontar els estudiants. Aquest enfocament metodològic no és altre que el de l’aprenentatge basat en problemes (PBL). En particular, es tracta de seguir les següents passes:
El professorat selecciona un tema d’actualitat del que s’hagin fet ressò les notícies (premsa, televisió, radio) i que tingui a veure amb l’impacte de la tecnologia sobre el dret. El punt de partida, per tant, són materials no estrictament jurídics que permetran els alumnes conèixer un problema concret relacionat amb el món digital i les noves tecnologies.
A partir d’aquí, s’organitzen tallers de discussió en grups reduïts (quatre o cinc) per analitzar el problema i, en el seu cas, la solució que tradicionalment rebria segons una anàlisi convencional del dret vigent, i es discuteix l’adequació del dret tradicional per solucionar problemes nous i, si és el cas, què solucions han ofert altres països. Els estudiants detecten les seves necessitats d’aprenentatge i col·laboren per realitzar la tasca proposada.
Després, els alumnes, sempre organitzats en petits grups, ha de cercar materials i, ara sí, jurídics, com són les bases de dades de lleis i jurisprudència, revistes electròniques i altres recursos propis del juristes i l’exercici professional.
Una discussió col·lectiva i raonada de les propostes ajuda a trobar la solució escaient al problema plantejat i, finalment, es redacta un breu dictamen que dona resposta individual al problema plantejat i discutit col·lectivament. D’aquesta manera es fomenta el treball en grup i l’expressió oral.
El projecte d'innovació docent té com a punt de partida l'aprenentatge actiu de l'estudiant i va en la línia de responsabilitzar-lo de la seva pròpia formació. Hem detectat mancances, no tant en el contingut de les assignatures, quant en l’enfocament metodològic en algunes d’elles. Amb el projecte que proposem:
- L’estudiant aprèn que el dret no està només en els llibres i que, sovint, el que troba en els llibres no s’adequa a la realitat
- L’estudiant aprèn a relacionar l’ensenyament teòric amb l’aplicació pràctica, a propòsit dels problemes que la norma ha de solucionar. Se l’incentiva a revestir el problema del que s’ha d’ocupar d’un marc teòric degudament estructurat, que és una activitat que en el futur ha de ser la base de la seva carrera professional, sigui quina sigui la professió de què s’ocupi com a jurista.
- L’estudiant entén perquè la societat evoluciona més ràpid que el dret i quines eines existeixen per a solucionar els problemes quan no hi ha una norma directament aplicable al cas; norma que, sovint, no apel·la a la continguda en els codis, sinó també –i sobretot- als codis de conducta unilaterals de les empreses o consensuats amb els potencials perjudicats.
