La tipografia també compta!

Hi ha certs factors ben coneguts que faciliten la lectura: el fons blanc, un cos de lletra entre 11 i 13 punts, un interlineat entre 1,15 o 1,5 o un nombre de caràcters per línia entre 50 i 70. A part de tots aquests elements, també s’ha de tenir en compte la tipografia, ja que pot condicionar la comprensió del text.

La tria d’una determinada lletra tipogràfica afecta la llegibilitat i visibilitat del contingut, i per això és un factor clau que cal tenir en compte. A l’hora d’escollir-la, se sol tenir present, en primer lloc, en quin suport o suports es llegirà el text.

D’una banda, hi ha les fonts amb serifs, les més utilitzades en textos impresos, com ara llibres, diaris i revistes, les quals tenen traços decoratius al final de les astes de les lletres. Es considera que ajuden a no perdre el fil perquè marquen, en certa manera, la línia a seguir. En són alguns exemples la Book Antiqua, Courier, Georgia, Palatino i l’arxiconeguda Times New Roman.

Les pàgines web tradicionalment opten per fer ús, d’altra banda, de les fonts de pal sec, perquè sembla que s’aprecien millor sobre la pantalla, ja que no tenen ornaments ni remats en les terminacions dels traços. En destaquen l’Arial, Calibri, Helvetica i Verdana.

Les lletres de pal sec també són les més adequades per a les persones amb dislèxia, ja que faciliten el rendiment lector. L’OpenDyslexic, per exemple, és una tipografia dissenyada específicament per mitigar alguns dels errors de lectura comuns causats per la dislèxia. Es caracteritza per una separació entre caràcters superior a la mitjana i per un cos de lletra també més gran, cosa que pot millorar la llegibilitat del text. Finalment, també volem destacar l’Atkinson Hyperlegible, creada per a persones amb discapacitat visual. Aquesta tipografia té un disseny de lletra amb contrastos clars, una forma simple i un espai entre les lletres més gran, la qual cosa fa que els caràcters siguin més fàcils d’identificar.